Analisí dels estats financers de l'empresa

Procés comptable, format pel conjunt de tasques i de procediments següents: · Registre comptable de la informació de l’empresa.· La verificació de la informació recollida i de control de la seva manipulació i elaboració. · L’anàlisi i la interpretació de la informació comptable corresponent a l’activitat de l’empresa.

 Informació dels estudis dels estats comptables:· Els propietaris de l’empresa volen saber quin és l’estat de les seves inversions, el resultat i la futura evolució. · Els administradors o gestors de l’empresa volen conèixer el resultat de la seva gestió, per proposar millores o correccions en la direcció de l’empresa. · Els inversors potencials volen saber si la seva inversió serà profitosa.  · Els creditors de l’empresa volen saber si l’empresa té capacitat per atendre els seus deutes i les seves obligacions. . · Sindicats, auditors, administració tributària, etc tenen interès a conèixer la situació economicofinancera de l’empresa i la seva evolució. 

etapes que caracteritzen l’estudi dels estats comptables: Manipulació de la informació que es objecte de L'estudi i elaboració dels càlculs adients. Anàlisi de les dades obtingudes amb L'ajuda de tècniques com ara el càlcul de percentat­ges i de variacions, la representació gràfica o el càlcul de mesures relatives (les ràtios). Interpretació i comparació dels resultats per treure'n conclusions Previsió i proposta de millores d'acord amb les conclusions a què s’ha arribat.

 aspectes abans de fer l’anàlisi: · Variacions dels preus. La seva incidència comptable pot alterar el significat de les dades;
cal treballar amb balanços deflactats o conèixer els índexs de preus i la seva variació. · Incidència de les variacions estacionals. En el cas d'empreses que tenen una activitat amb una demanda que varia notablement durant l'any. · Incidència de les variacions accidentals. Situacions conjunturals o atípiques que comporten resultats extraordinaris; cal neutralitzar o eliminar aquest efecte. · Diferencies sectorials. Si es comparen empreses de diferents sectors econòmics, cal tenir en compte les característiques inherents de cadascun per evitar anàlisis errònies.

Bàsicament, anàlisi comptable es classifica en tres tipus: L’anàlisi patrimonial de l’empresa té com a finalitat estudiar l'estructura i la composició de l'actiu (estructura econòmica) i del patrimoni net i passiu (estructura financera), les relacions entre les diferents masses patrimonials i l'equilibri financer i de les inversions.. L’anàlisi financera dels estats comptables de l'empresa (especialment el balanç) té com a finalitat estudiar la solvència i la liquiditat de les seves inversions; es a dir, la capacitat que té l'empresa per atendre les seves obligacions a curt i a llarg termini. L’anàlisi econòmica tracta l'estudi dels resultats de l'empresa a partir del compte de pèrdues i guanys per obtenir una Visió conjunta de la rendibilitat, La productivitat, el creixement i les expectatives de futur de l'empresa.

En general, l'objectiu d'aquests tipus d’anàlisi es comprovar i verificar si l'empresa es troba en una situació equilibrada en diversos aspectes: Equilibri patrimonial. Es la igualtat bàsica en l’àmbit comptable (actiu = patrimoni net i passiu), de manera que les masses patrimonials integrants presentin unes correlacions que garanteixin el funcionament de l'empresa. Equilibri financer. Es tracta d'observar que l'empresa estigui en disposici6 de fer els pa­gaments i satisfer les obligacions inherents a la seva activitat en els terminis establerts. Equilibri econòmic. Consisteix a comprovar que la rendibilitat de l'empresa sigui conseqüent amb les inversions dutes a terme, amb els recursos financera emprats i amb la situació relativa de l’empresa en el seu mercat.

Condicions necessaries per el equilibri patrimonial: Equilibri de l'estructura económica. Es l'existencia d'una proporci6 optima de les inversions tant en actiu no corrent com en actiu corrent. Equilibri de l'estructura financera. Es rexistencia d'una relacio equilibrada de les fonts de financament en patrimoni net, passiu no corrent i passiu corrent.. Correlacions patrimonials. S6n les que permeten que els recursos financers siguin consequents amb les inver­sions realitzades. Fan possible el funcionament correcte de l'activitat de l'empresa.

Fons de maniobra: conjunt de recursos que l'empresa necessita per poder-se finançar durant el període comprès entre el momento en què es paga als proveïdors i el momento en què es cobra dels clients.. Cicle d'explotació d'una empresa és el període que passa des que es produeicen les entrades de materials al magatzem, per iniciar l'activitat pròpia de l'empresa, fins que es cobren les fatcures dels clients corresponents a les vendes dels productes generalts per l'empresa.

Situacions patrimonials: Estabilitat financera total: Actiu no corrent + actiu corrent son iguals als recursos propis, sense que hi hagi passiu. Estabilitat financera normal: Actiu corrent - passiu corrent AC > PC -- FM>0  Situació de suspensió de pagaments: AC-PC AC<PC -- FM<0 Desequilibri financer a llarg termini: problemes de solvencia. Situació de fallida 

Ratios financeres: R. Tresoreria: capacitat de l'empresa per liquidar els seus deutes a curttermini sense córrer el risc de la suspensio de pagaments. Realitzable + disponible/ passiu corrent (exigible a c/t) R.Liquiditat: compara AC amb PC i mostra la situació de loquiditat de la tresoreria de l'empresa. (exxistencies + realitzable+disponible/passiu corrent). R. Garantia: Total actiu es relaciona amb el total de l'endneduament de l'empressa, mesura la capacitat total per afrontar els seus deutes. Actiu/pasiu. OTRAS: R.Disponibilitat: Proporció deutes curt termini k es podrian liquidiar amb els comptes de tresoreria. Disponibilitat/ passiu corrent. R.Autonomia: relació recursos propis amb els deutes totals de l'empresa. R.Propis/ passiu. 

Cash flow: l'empresa a de mantenir una certa tresoreria per tal d'afrontar els pagaments dels deutes vençuts, però tenint en compte k un excès de tresoreria implica manternir actius immproductius. nivel baix no té prou liquiditat a curt termini per pagar deutes. nivell excessiu allunya l'empresa del risc de suspensió de pagament i li proporciona garantia i tranquil·litat, baixant la rentabilitat.

Flux caixa Financer: diferencia ntre cobraments i pagament de l'empresa durant un ex. Flux caixa econòmic: Suma dels beneficis i de les amortitzacions.