6. Olfacte gust

Transducció de la informació olfactiva

Les molècules oloroses s’uneixen als receptors olfactius i les neurones receptors s’activen i envien senyals elèctrics.

Al bulb olfactori les cèl·lules receptores sensorials fan sinapsi al glomèruls amb les dendrites de les cèl·lules mitrals, neurones que porten la informació olfactiva fins les àrees olfactives primàries. Cada glomèrul és una unitat funcional que rep informació de neurones que expressen el mateix tipus de receptor. Cada tipus de neurona olfactòria expressa un sol tipus de receptor.

Quan les molècules oloroses interactuen amb els receptors olfactoris dels cilis, es produeix una despolarització de la membrana del cili (de la dendrita de la cèl·lula). Es generen potencials receptors (graduals o locals) que es difonen passivament dins el soma de la cèl·lula fins arribar al segment inicial de l’axó, on es generaran potencials d’acció en arribar al llindar de descàrrega de la neurona receptora.

Via neuroanatòmica

La informació olfactòria captada pels receptors de l’epiteli olfactori és transmesa a les cèl·lules mitrals del bulb olfactori situat just per sobre de la cavitat nasal a la base del lòbul frontal. Des d’aquí, les cèl·lules mitrals condueixen la informació, a través del tracte olfactori, cap a l’escorça olfactòria primària situada a la regió medial de lòbul temporal.

L’escorça olfactòria primària inclou principalment l’escorça piriforme i els nuclis corticomedials de l’amígdala. Finalment, la informació és conduïda, via tàlem, fins a la regió posterolateral de l’escorça orbitofrontal on s’integra amb la informació gustativa per donar lloc al sabor.

Codificació i processament de la informació gustativa

En molts manuals podem veure un mapa de la superfície de la llengua segons el qual cada gust es detecta principalment en una regió determinada. Ara bé, sembla ser que:

Els gustos bàsics es poden percebre en qualsevol punt de la llengua on hagi receptors del gust. Les àrees no difereixen molt respecte a la intensitat de les sensacions gustatives que generen.

La discriminació del gust sembla implicar un processament central basat en l’activitat relativa del diferents axons aferents (codificació espacial). Les fibres aferents dels diferents nervis cranials transmeten informació sensorial procedent de regions específiques de la superfície de la llengua i la majoria s’activen preferentment amb un gust determinat.

L’escorça gustativa primària es troba situada en la regió insular/opercular de lòbul frontal. Cada hemisferi rep informació de la meitat ipsilateral de la superfície de la llengua. L’escorça gustativa primària envia projeccions a la regió posterolateral de l’escorça orbitofrontal, on la informació gustativa s’in6tegra amb la informació olfactòria per donar lloc al sabor.

Existeix una organització “quimiotòpica” a l’escorça gustativa primària? En la regió insular/opercular s’ha observat una representació diferenciada dels cinc gustos bàsics, encara que existeix un cert solapament.