Mancomunitat de Catalunya

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,18 KB

Mancomunitat de Cat-> El fracàs de la Solidaritat Catalana va portar la Lliga Regionalista a buscar un pacte amb el govern de Madrid per tal d'aconseguir un mínim d'autogovern català. Finalment, i malgrat les reticències, la Lliga va assolir del govern un reial decret, que autoritzava les diputacions provincials a mancomunar-se per a fins exclusivament administratius.La Mancomunitat responia a una llarga demanda històrica dels catalans, la federació de les quatre diputacions catalanes. Tot i que la seva funció havia de ser purament administrativa, i les seves competències no anaven més enllà de les de les diputacions provincials, va adquirir una gran importància política: representava el primer reconeixement per part de l'estat espanyol de la personalitat i de la unitat de Catalunya des del 1714.Presidida primer per Prat de la Riba i després per Puig i Cadafalch, tots dos homes de la Lliga, la Mancomunitat va dur a terme una important tasca de creació d'infrastructures de camins i ports, obres hidràuliques, ferrocarrils, telèfons, beneficència o sanitat. També va emprendre iniciatives per augmentar els rendiments agrícoles i forestals introduint millores tecnològiques, de serveis i educatives. Així mateix, va potenciar els ensenyaments tecnològics necessaris per a la indústria catalana.
La Mancomunitat va crear o consolidar un conjunt d'institucions culturals i científiques amb la finalitat de donar a la llengua i la cultura catalanes un prestigi cada vegada més gran. Entre aquestes institucions, es troben l'Institut d'Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya, l'Escola Industrial, l'Escola Superior de Belles Arts, l'Escola Superior d'Alts Estudis Comercials o l'Escola del Treball. Prat va crear, també, l'Escola d'Administració Local, d'on havia de sorgir un cos de funcionaris catalans.Un dels fets més transcendents de l'obra cultural de la Mancomunitat va ser la protecció decidida de l'obra de Pompeu Fabra, qui va normalitzar la llengua catalana.


Crisi 1917->El moviment obrer organitzat per les centrals sindicals, va començar a dur a terme movilitzacions: el 1916 la CNT i la UGT van convocar la primera vaga general de tot l'estat. Les queixes de l'augment del preu van arrivar fins a l'exèrcit i es van manifestar públicament en demanda de millores econòmiques i professionals.Aquest mateix any (1916) es van constituir una mena de sindicat anomenats Juntes Militars de Defensa.D'altra banda van convocar una Assemblea dels Parlamentaris.
Davant d'aquest clima de tensió el govern de Dato va suspendre les garantíes Constitucionals i va clausurar les Corts. Els parlementaris Catalans dirigits per la lliga es van reunir el 1917 a l'ajutament de Barcelona i van demanar que es tornessin a obrir les Corts i van redectar un programa en el qual relamaven la reestructuració de l'Estat amb reconeixement de la realitat plurinacional. Es van convocar la resta de parlamentaris espanyols on van acudir els republicans i socialistes.El govern va prohibir l'assemblea dels parlamentaris i va suspendre la sessió de l'ajuntament, va prohibir també els diaris nacionalistes i republicans. Els parlamentaris es van reunir, peró va interropmpre la Guardia Civil i es van tenir que dissoldre.
Va haver una vaga general de l'agost de 1917:Es va crear un comité conjunt CNT-UGT per declarar la vaga general.El mes d'agost, una vaga de ferroviaris es va radicalitzar i es va estendre en tots els sectors. Les organitzacions obreres van fer el seu programa reformista d'assemblea de parlamentaris. L'exèrcit va reprimir amb duresa les mobilitzacions dels treballadors i els membres del comité van ser jutjats en consell de guerra i condemnats a cadena perpètua. Els parlamentaris es van tornar a reunir i van aprovar un programa en el qual es demanava una reforma general de l'estat i un govern de concentració que organitzes eleccions amb Corts constituents.
Dato va dimitir i Alfons XIII va proposar un govern de concentració presidit per García Prieto i integrat per liberals, conservador i regionalistes.

Entradas relacionadas: