Les dues zones enfrontades

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,92 KB

 
  • 7. El Bienni Conservador i el Front Popular (1933-1936) El govern reformista va entrar en crisi per culpa de la repressió de Casas Viejas, i va haver de convocar eleccions al Novembre de 1933, que van guanyar els partits de dreta i de centre.El nou govern presidit per Alejandro Lerroux, del
    Partit Radical, va iniciar un desmantella- ment de les mesures polítiques anteriors, cosa que va provocar una radicalització més gran de les esquerres.L’entrada de tres ministres de la CEDA al govern va portar a les revoltes d’Astúries i Catalunya, el 1934, que van ser durament reprimides.Davant de les dificultats de la coalició governamental (Partit Radical i CEDA), es van convocar noves eleccions al febrer de 1936: la dreta es va presentar unida en diferents coalicions i l’esquerra es va agrupar al Front Popular, que va triomfar, i Azaña va ser nomenat nou president. Es va desencadenar un clima de violència social entre dretes i esquerres que va ser el pretext al·legat per les forces conservadores per accelerar els plans colpistes i acabar amb la República.


  • 8. L’esclat de la Guerra Civil Al juliol de 1936, un sector important de l’exèrcit va protagonitzar un cop d’Estat, al qual es van unir les organitzacions polítiques antirepublicanes (falangistes, tradicionalistes, monàrquics...) .Els sublevats van prendre els òrgans de govern d’algunes ciutats i van constituir juntes militars per a “restablir l’ordre” i acabar amb el Front Popular. Però el govern republicà va poder sufocar l’aixecament en zones estratègiques. Davant del clamor popular, es va deci- dir entregar armes a les milícies de sindicats i partits. Espanya va quedar dividida en dues zones, cosa que va desencadenar la Guerra Civil: l’alçament va triomfar a les regions agrícoles i d’orientació política conservadora, i va fracassar a les grans ciutats i les principals regions industrials i obreres. La guerra va prendre una dimensió internacional: El sector sublevat va rebre el suport d’Alemanya i Itàlia i, en menor mesura, també de Portugal.La República va comptar amb el suport de la URSS i les Brigades Internacionals (voluntaris de diversos països). Les democràcies europees (França i la Gran Bretanya) van impulsar una política de neu- tralitat (Comitè de No Intervenció) per no agreujar la tensió europea.

  • 9. Les dues zones enfrontades Al bàndol republicà hi van perviure dues posicions: Els sectors republicans i part dels socialistes i comunistes, que plantejaven, davant de tot, organitzar l’Estat per guanyar la guerra. Els sectors anarquistes i trotskistes, que eren partidaris de la revolució i prioritzaven les col·lectivitzacions i l’anticlericalisme. Però a partir de l’enfrontament armat entre les forces republicanes (fets de Maig de 1937), i de la formació del govern de Juan Negrín (amb forta influència comunista), es van imposar els que defensaven la tesi d’organitzar-se per vèncer. A la zona sublevada es va articular un nou Estat, sota la figura del general Franco, que va prendre molts aspectes del feixisme:
    partit únic, obediència cega al cabdill, menyspreu a la democràcia, exaltació de la violència i ideologia ultraconservadora. N
    A més, a les zones ocupades pels sublevats es va desmantellar la legalitat republicana i es va iniciar una repressió sistemàtica contra tot tipus d’oposició.


  • 10. L’evolució bèl·lica (1936-1939) A finals de 1936 la República encara mantenia les ciutats industrials. La guerra va tenir diferents episodis: L’avanç cap a Madrid (Novembre de 1936): les tropes sublevades van intentar prendre Madrid sense èxit. La Batalla del Nord (Abril-Octubre de 1937): l’exèrcit franquista va ocupar Bilbao, Santander i Astúries, i l’aviació Alemanya va bombardejar Guernica. La Batalla de l’Ebre (juliol-Novembre de 1938): les tropes sublevades van avançar fins que van aïllar Catalunya. El govern va concentrar totes les seves forces a l’Ebre, però, després de durs combats, els republicans es van haver de replegar. El final de la guerra (febrer-Abril de 1939): només resistien Madrid i la zona centre. Un cop d’Estat va crear una junta a Madrid, que va intentar sense èxit negociar amb Franco. La guerra es va acabar l’1 d’Abril. N Les conseqüències de la guerra van ser a llarg termini: Van morir més de mig milió d’espanyols. A aquesta xifra s’hi han d’afegir unes 470000 persones que es van exiliar a França, Amèrica Llatina i la URSS. Milers d’aquestes perso- nes van participar en la resistència. La imposició d’un dictadura militar que va posar fi a la tradició liberal i parlamentària del Segle XIX. El trencament de la convivència entre vencedors i vençuts.

Entradas relacionadas: