La zona de Destructiu: subducció és un límit de tipus

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geología

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,33 KB

 

TIpus de plaques



Plaques continentals o mixtes:

presenten litosfera continental i litosfera oceànica.

Plaques oceàniques:

presenten únicament litosfera oceànica.

Plaques que s'acosten


les vores de les plaques pressionen una contra l'altre i una de les plaques s'enfonsa sota l'altre. Succeeix en zones de subducció.

Xoc de plaques contientals


Quan la subducció consumeix la litosfera que separa dos continents, aquests xoquen i generen una cadena  muntanyosa intercontinental. 

Plaques que es separen


Les vores de les plaques s'allunyen i l'espai queda entre les mateixes s'omple de magma. Així es formen les dorsals oceàniques. A la zona de les dorsals es genera la litosfera oceànica.

Plaques que llisquen


Les dorsals i fragments gegantins són els que es desplacen.

Tipus de vores de les plaques



Divergents (constructius

Les vores de les plaques s'allunyen, es formen rifts dorsals oceàniques, hi ha terratrèmols poc profunds.

Convergents (destructius

Les plaques convergeixen, es formen cades muntanyoses en el marge continental o arcs d'illes si les dos plaques són oceàniques.

Transformals (conservatius)

 les plaques llisquen literalment donant lloc a falles laterals o transformants.

Plomalls tèrmics i punts calents


Són masses de roques, a elevades temperatures que ascendeixen des de zones profundes del mantell.
Per què es mouen les plaques? El principal motor de convecció és el refredament del mantell superior a causa del procés de subducció. Les relativament fredes plaques subduïdes s'enfonsarien fins a la zona inferior del mantell, tot arrossegant la resta de la placa cap a zones més profundes.

Volcans i terratrèmols


Són les estructures que es formen als voltants de les obertures per on surt el magma gràcies a l'existència d'esquerdes en l'escorça. El magma és un fluid format per roques foses d'uns 1000 a 2000 graus i que conté abundants gasos, en sortir a l'exterior el magma perd els seus gasos i rep el nom de lava.

EL risc volcànic depen de:

el volum de material emès, el volum de piroclasts expulsats, l'alçada de la columna i la durada de l'erupció. 

Risc volcànic a Espanya:


l'arxipèlag Canari, Ciudad Real i Cap de Gata.

Risc volcànic a Catalunya:


L'Empordà, la Garrotxa i la Selva

Efectes destructius:



Colades de lava, els seus efectes són els més perillosos ja que poden destruir construccions de tot tipus.
Colades piroclàstiques, formades per gasos calents i piroclasts incandescents que generen núvols roents, molt perilloses es poden desplaçar a gran distància.
Lahars, colades de fang que es formen quan les cendres es barregen amb aigua, acostumen a seguir la llera del riu.
Explosions, generaes en volcans amb laves molt viscoses i degut a l'acomulació de gasos en la cambra magmàtica.

Predicció


Es base en l'estudi de fenòmens precursors com a conseqüència de l'ascenció del magma.
Sistema i soroll, augmenta el nombre i són més regulars i constants.
Fumaroles, és la barreja de gasos i vapor que surten per les fissures d'un volcà.
Deformació del terreny degut a l'ascenció de magma.
Emissió de cendres, poden precedir una erupció volcànica.
Tremolors, degudes al moviment del magma i l'ebullició de les aigües termals.

Prevenció risc volcànic


cartografia i ordenació del terreny, fenòmens precursors i plans d'evacuació.

Sismicitat


és l'estudi dels sistemes d'un lloc. Hi ha llocs on la freqüència dels sismes es més elevada.  CInturó circumpacífic, cinturó dorsal oceànica i cinturó mediterrani-transaciàtic.

Sismicitat a Catalunya


Pirineus, Prepirienus i Serralada Transversal

Sismicitat a la Península Ibèrica


Pirineus i serralades Bàltiques

Com es mesuren els terratrèmols



Escala Richter:

mesura de forma indirecta l'energia alliberada en un focu sísmic.

Escala de Mercalli:

intensitat, recull tots els esdeveniments dels del mínim tremolor de l'inici d'un terratrèmol fins al seu resultat final.

Efectes destructius



Medi Natural= tsunamis i liqüefacció del terreny.
Medi Humà= destrucció de construccions, trencament de conductes de gas, víctimes

Entradas relacionadas: