Les xemeneies de gaudi

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 12,5 KB

 

OBRA 82: LA PEDRERA

Presentació:


Gaudí nomes va ser arquitecte i va viure en misèria durant molt temps. Aporta solucions als habitatges de les persones molt interessants i innovadors. Hi ha una part funcional molt important. Gaudí era una persona molt religiosa. Neix a prop de Reus i estudia arquitectura. Va intentar la obra publica i va fer molta obra fracassada. L’encàrrec de la seva vida va ser La sagrada família. Hi havia un grup religiós molt conservador i va decidir construir un temple expiatori (es construeix en honor de Déu perquè es perdonin els pecats) en aquest moment el seu cap es revoluciona.

Un tramvia el va matar.

Dades bàsiques

Autor: Gaudí

Títol:

Estil: Modernisme

Cronologia: 1906-1912

Tipus de construcció: edifici civil. Edifici residencial.

Ubicació: Barcelona, passeig de Gràcia.

Breu biografia

Arquitecte modernista i desenvolupa un estil molt propi i força irrepetible. Va néixer a Reus i va estudiar arquitectura a Barcelona. Un boig o un geni (sintetitza la seva forma d’estudiar). Pràcticament totes les obres son a Barcelona i pràcticament tota la seva obra és privada. Destacaríem algunes obres de Gaudí, poques. Com el parc Güell.

Descripció formal

Planta-espai-volum: bloc de pisos. El primer pis seria un habitatge i la resta de lloguer o venda. Dissenya un edifici on domina la línia corba. Fa dos celobert. Aconsegueix que pràcticament el 100% tingui una obertura a l’exterior, aconsegueix d’una forma orgànica. Distribueix les habitacions en formes irregulars aconseguint que totes les habitacions tinguin aire directe. També dissenya unes xemeneies de circulació que acaben a dalt amb formes fantasmagòriques. Aplica el seu estil d’una forma maca i bonica. Construeix un edifici de pisos irregulars i diferents amb un àtic i aquest edifici té aquests patis interiors.

Façana:

Urbanisme:

Materials constructius: Tota l’estructura es manté a base de bigues de ferro. La façana té una estructura de ferro independent de l’estructura de ferro de tota la casa. També hi ha pedra i maó. A destacar, l’ús d’uns arcs a les golfes que el faran popular. Són els arcs parabòlics. Als sostres utilitza la tècnica de l’arc voltat.

Sistema constructiu: Sistema arquitravat en tots els pisos. Les golfes són amb arcs voltats. Com a element constructiu, no hi ha murs de càrrega. Tot el pes està distribuït en l’estructura de ferro.

Elements de suport: Estructura de ferro bàsica sense murs de carrega i en el sostre arcs parabòlics.

Elements suportats: Teulada amb una forma totalment irregular per culpa d’aquests arcs parabòlics.

Il·luminació: Tots les habitacions i sales importants tenen finestres que permeten la il·luminació i la aeració. Això s’aconsegueix pels patis interiors, per la façana i per les xemeneies d’aireació.

Elements decoratius: La casa Milà no utilitza molts elements decoratius. La façana està dissenyada com tot un element decoratiu. La pedra està complementada amb motius vegetals i ferro forjat a les finestres. Aquesta façana és l’element més extern i està pensada com un sol element decoratiu.

Els elements decoratius interns eren vitralls, les parets solen estar pintades amb motius florals, les portes també tenen elements decoratius ja que Gaudí també dissenyava portes a més de dissenyar edificis i elements decoratius. Al terrat també trobem decoració. Aquest es troba decorat amb un dels elements més característics, com seria el trencadís.


Significat de la obra

Elements propis del estil: Elements decoratius, predominen línies corbes, horror vacui decoratiu, inspiració en la natura, recuperació de tècniques artesanals.

Relació forma-funció: Obra d’encàrrec. Havia complit unes condicions com tenir botigues a la planta baixa, dipòsits d’aigua, entrada de carruatge de cavalls, pisos de lloguer... Alhora hi introdueix elements propis de la modernitat de l’època com l’aireació, il·luminació, aigua corrent a tota la casa...

Iconologia: Gaudí ens torna a sorprendre amb una obra única. Per l’aspecte decoratiu de la façana se la va conèixer despectivament com “La Pedrera”, però ell demostra la seva capacitat lligant funcionalitat, novetats tècniques de moda d’aquell moment, i formes de natura del Modernisme.

Relació època i obra: Lliga Regionalista, Renaixença, Lliga Catalana…

Influències i transcendències

Obra que l’influeix tota l’arquitectura anterior. És un bon coneixedor de l’arquitectura del ferro, de moviments higienistes de l’època... Però alhora trenca amb tota l’estètica interna i externa i crea una nova obra que esdevé simbòlicament el màxim de funcionalitat. Fa un pas endavant però difícilment és un estil que es tradueixi que tot el món construeixi com ho va fer ell, ja que no és una forma molt pràctica de construir.


Entradas relacionadas: