Volta gallonada

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,34 KB

 
ESPAI EXTERIOR: Murs i formes que embolcallen i defineixen l’espai arquitectònic.
ESPAI/INTENRIORS/VOLUM: La llum i el color de l’edifici.
ORNAMENTACIÓ: Proporcions (relació entre la magnitud de l’edifici respecte a l’home: arquitectura antropocèntrica / arquitectura monumental)

ELEMENTS SUSTENTATS

MUR:


Suport de caire continu que tanca l’edifici pels costats i el compartimenta interiorment 
•Mur de càrrega (paret mestra): forma part de l’estructura sustentadora 
•Mur de separació: s’utilitza per la compartimentació dels espais interiors
oAparell: forma com es troben disposats o aparellats els materials. Poden ser regulars o irregulars segons l’estructura.
oParament o superfícies: obra vista quan l’aparell es pot veure però generalment acostuma a estar amb ciment o calç.
oObertures (portes, finestres): elements essencials en l’habitabilitat de l’edifici. També podem trobar obertures cegues amb una finalitat exclusivament decorativa com les fornícules

PILARS


Element sustentador vertical de secció rectangular, cruciforme o poligonal, més robust i massís que una columna.

PILASTRA


Pilar adossat a la paret. De la mateixa manera que la columna, el pilar i la pilastra presenten base a la part inferior i capitell a la part superior.

COLUMNA:


Element sustentador vertical característic, de secció corba, generalment cilíndrica. Consta de base/pedestal, fust i capitell.

CONTRAFORTS:


També anomenats estreps. Són suports verticals d’obra massissa adossats a un mur i utilitzats en el ROMànic i el gòtic.

ARCBOTANT


Suport en forma d’arc que salva la separació entre el contrafort i el pilar que provoca la nau lateral en la catedral gòtica.

CARIÀTIDES/ATLANTS:


Escultures sustentadores que substitueixen el fust de la columna amb figures femenines (cariàtides) o masculines (atlants).

MÈNSULES:


Es tracta de qualsevol element estructural en voladís. Les motllures i les volutes són dos exemples típics d’aquest recurs sustentador que no es recolza a terra.

PERMÒDOLS:


Part de davant d’una biga que aguaita a l’exterior i suporta la cornisa o ràFOL. Evolucionà com a element decoratiu.

CARTEL·LES:


Peça que reforça els balcons o d’altres elements en voladís.

ELEMENTS SUSTENTATS

LA LLINDA


Element estructural horitzontal que descansa sobre dos muntants i transmet les
càrregues de la coberta de manera vertical. El seu ús permet les cobertes planes arquitravades. L’arquitectura que utilitza les llindes per cobrir els espais en els edificis s’anomena
arquitravada per oposició a la que utilitza arcs i voltes anomenada arquitectura voltada.

L’ARC


Element corbat que descarrega la coberta desviant les càrregues lateralment. L’ús de l’arc va fer possible les cobertes de volta i va permetre alleugerir i elevar els murs.
Classificació dels arcs
•Segons la forma: l’arc es por classificar en l’arc de mig punt, apuntat (ogival), ferradura i peraltat.
•Segons la funció: l’arc pot ser former (paral·lel a l’eix longitudinal de les naus), toral (transversal al mateix eix, sobretot al ROMànic per cenyir la volta) i arcbotant (arc rampant que descarrega les voltes a l’exterior de l’edifici, especialment a l’arquitectura gòtica)

LA COBERTA

Cobertes planes:


Són les que és recolzen a la llinda i descarreguen càrregues verticals sobre els elements sustentats,
•Elements : En arquitectura clàssica els elements que la componen són: l’entaulament (amb les seves 3 parts arquitrau, fris i cornisa) i el frontó (espai triangular situat a la façana entre la cornisa i la teulada a dos aiguavessos)

Cobertes corbades o de volta:


Són les originades pel moviment longitudinal transversal d’un arc generatriu, que descarreguen el pes dels elements sustentats sobre els elements sustentadors.
•Tipus: Les més habituals són la volta (que pot ser de canó, d’aresta o ogival), la cúpula i el cimbori. Les dues últimes es construeixen damunt del creuer d’una església, en forma d’estructura quadrada, octogonal o prismàtica

VOLTA

Coberta de secció corbada, originada pel desplaçament d’un arc al llarg d’un eix longitudinal que cobreix l’espai comprès entre dos murs o entre uns quants pilars o columnes. 
Les voltes estan constituïdes per dovelles; la dovella central s’anomena clau. Hi ha molts tipus de volta, però les més comuns són la volta de canó, la d’arestes, la de creueria i amb petxines. Durant el gòtic podem afegir la volta estrellada, la sexpartida i la de ventall,

LA Cúpula


• Volta semiesfèrica, que està formada pel moviment rotatori d’un arc sobre la seva clau o pedra amb que es tanca l’arc
• Per passar d’una planta quadrada a una circular hi ha dues maneres de fer-ho: les trompes i les petxines. Les trompes són petits elements semi cònics que es col·loquen a l’angle dels murs i converteixen un espai interior quadrat en un octogonal. Les petxines són aquells elements que ocupen els llocs buits entre els arcs que sustenten la cúpula i que resolen l’enllaç de la base circular del tambor amb la planta quadrada del creuer. De vegades es decoren amb pintures i relleus. 
• Les parts de la cúpula són (quan no és només una semiesfera): tambor (anell octogonal o cilíndric sobre el qual s’assenta la cúpula per donar més altura); cúpula/casquet (la volta semiesfèrica pròpiament dita); llanterna/coronament. La entrada de llum es fa a través d’unes obertures o finestres obertes al tambor i a la llanterna.
• Tipus de cúpula més habituals: la cúpula de mitja taronja, l'el·líptica, la bulbosa i, actualment, la geodèsica 

Entradas relacionadas: