Vocabulari de Nietzsche bo, pervers, valors, voluntat de poder

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 20,42 KB

 

2.3 EL PROBLEMA DE LA MORAL: CRÍTICA DE LA MORAL JUDEOCRISTIANA

Nietzsche troba judici negatiu sobre la vida en la moral Judeocristiana

El concep com verí nascut de l'odi per fer la vida més Suportable als febles.

Això ha limitat Els forts i creat mala consciència.

Humans perden seguretat en instints i això va en contra De la naturalesa.

Hem de fer crítica dels valors morals analitzant-los.

Qüestionar objectivitat.

Mitjançant la genealogia trobarem resposta al què és bo i Què dolent

i invertirem el bo i el dolent dels cristians.

La sospita és q tal i com aquests valors es conceben a la Societat pot ser impediment perquè l'humà pugui assolir les seves potencialitats Vitals.

ORIGEN DELS VALORS MORALS

Sistema de valors:


jerarquia dels instints que dominen la vida

Uns:


fruit D'instints plens de vida

Altres:


expressió impotent d'una vida dèbil.

La voluntat de poder en la naturalesa, és un impuls que Posseeix TOT el q existeix i sotmet a l'altre desenvolupant-se a Sí mateix.

És força expansiva i invasiva que tendeix a la pròpia Multiplicació mentre aniquila els seus recursos i dels seus competidors.

Hi ha morals de vida ascendent(vitalitat), i Descendent(atrofia instints)

Rang de la moral es defineix pel grau de veritat, la voluntat de poder.

BO I DOLENT: SENTIT ORIGINAL DELS VALORS MORALS

Origen de virtut es relacionava amb força:
Capacitat per viure amb totes les consqüències.

Vida com a joc estratègic, acceptant problemes (humà Dionísíac).

BO:


Posseeix fortalesa i salut de vida, noble.

HOME DE RANG SUPERIOR

DOLENT:


Debilitat i malaltia, no accepta aspectes Dionísíacs.

HOME VULGAR

Qui té poder de retorar el bé pel bé o mal pel mal ÉS BO.

Impotent és DOLENT.

LA MORAL DELS SENYORS I DELS ESCLAUS

MORAL DELS SENYORS és INDIVIDUALISTA.

Sorgeix de autodisciplina d'una voluntat audaç

Senyors forts, Nobles, dominadors.

Estimen als IGUALS Menypreu als INFERIORS.

Valors:


arrogància, fe en si mateixos, activitat desbordant, falta Compassiva.

Moral activa que crea el seu propi sistema de valors A partir de L'AUTODOMINI de l'existència.

MORAL DELS ESCLAUS és GREGÀRIA.

Sorgeix del temor contra el superior i vs la vida.

Busca seguretat evita lluita.

Dèbils, vulgars, malalts


Voluntat d'igualtat.

Lo bo per ells és el que els fa suportable la vida.

Valors:


compassió, humilitat, resignació, renúncia.

Moral passiva davant el sistema ja creat.

EL BO I EL PERVERS: INVERSIÓ DELS VALORS JUDEOCRISTIANS

Els antics filòsofs com plató o sòcrates donen valors D'igualtat i compassió.

Per Nietzsche, és el triomf dels mediocres.

Rebel·lió dels esclaus en la moral, porten a malaltia de La vida.

Origen de la moral parteix de conflicte per aconseguir poder:

Senyor


Guerrer amb valors del cos.

Sacerdot


Inventa esperit.

Casta sacerdotal és degeneració, aquesta debilitat Arriba a límits q porten al ressentiment, i desig de venjança vs El superior.

Rivalitat amb els guerrers mobilitza tots els dèbils i Fracassats, pq esclaus veuen com un perill la vida dels superiors per la Seva pròpia existè ncia.

Lluita poder de moral, liderada x sacerdots.

Prototip de Moral esclaus

Jueus representaven geni del rancor.

Ressentiment genera nous valors.

Negavalors morals del senyor, aconsegueix crear ideal Oposat.

Aconsegueixen persuadir als cristians fins que les Seves misèries són considerades virtuts (obediència, Humilitat...)

Així s'inverteixen els valors, i es bo (fort)
es Considera malvat.
I a la inversa.

El ressentiment del autènticament malvat és L'ODI contra tot El q és millor.

Cristianisme hereta transvaloració moral dels jueus.

Considera no religió del amor, religió de l'odi profund Contra els bons.

Raó Substitueix a Déu i el progrés.

Humanitat i Estat són noves veritats q esclavitzen l'humà.

CONCLUSIÓ:


Com q els forts són vençuts x la massa, cal tornar a TRANSVALORAR tots els valors cristians i tornar a la situació original.

3. LA PROPOSTA NIETZSCHEANA: LA REALITAT COM A JOC DE PERSPECTIVES I INSTINTS

Resposta alternativa Nietzscheana x respondre qüestions Metafísiques, moral, coneixement tradicionals.

Obres: Així parlà Zaratustra; Voluntat de poder.

Idees Principals de la seva filo:

Superhome, Mort de Déu amb TOTHOM, Voluntat de poder UNS QUANTS, etern retorn d'allò idèntic ELL MATEIX.

Objectiu filosofia de Zarastustra: Retornar a l'existència el caràcter D llibertat, esperit atrevit d'experimentar, gosadia.

X fer-ho, cal alliberar-se de les càrregues q el Limitaven: Déu, la cosa en si, i moral objectiva.

3.1 MORT DE DÉU I Nihilisme

Mort de Déu, base ensenyança Zaratustra.

Per Nietzsche, Déu és la idea religiosa, i una determinada Ontologia que implica judici moral sobre la vida.

En ella, allò intel·ligible, etern i immutable és BO.
Allò sensible, temporal i canviant és DOLENT.

Metafísica HOSTIL AL SENTIT DE LA TERRA, pq NEGA el temps I l'esdevenir, refugiant-se en un món imaginari q limita Possibilitats humanes.

Mort de Déu significa supressió de IDEALITAT, TRANSCENDÈNCIA, OBJECTIVITAT.

En la Mort de Déu hi ha 1 perill:

Nihilisme PASSIU DE L'ÚLTIM HOME

/1 oportunitat: QUE L'HUMÀ SIGUI CONSCIENT DE LA SEVA NATURALESA CREADORA, ES SUPERI A TRAVÉS DEL SUPERHOME.

Hi ha doble esdeveniment:

1. Història que ja ha esdevingut:


fi del moviment moral del Cristianisme, q ha esdevingut amb el Nihilisme de l'home modern.

2. Tasca de futur:


suprimir restes d'aquests valors, Invertir-los a través d'una crítica a aquesta metafísica,moral,religió.

EL DARRER HOME I EL Nihilisme

Últim home:


ja no creu en res, perd idealisme.

Extingueix la seva potència creadora i és expressió del no-res.

Patologia, Nihilisme passiu, on pensa q res té valor.

Aquesta situació ve donada x les valors morals Tradicionals.

És resultat de procés del qual s'ha passat des del cristianisme A la laïcitat, i ha perdut sentit progressivament en diversos àmbits de la Vida humana.

Idealisme ha provocat l'aniquilació i esgotament dels impulsos Vitals, és CAMÍ DEL NO-RES.

Mort de Déu genera un buit:
Metafísica occidental perd caràcter Obligatori.

El que abans tenia sentit s'enfonsa, i l'últim home esdevé en Una indiferència moral, ja q no s'atreveix a reflexionar.

3.2 EL SUPERHOME

Mort de Déu té oportunitat: adveniment del superhome.

Quan mor Déu, s'ha de donar volta a l'idealisme.

Transformar l'essència mateixa d l'ésser humà.

Passar de l'autoalineació en Déu a la Llibertat creadora.

En aquest procés l'home es supera a si mateix.

Representada x 3 transformacions.

1.L'ESPERIT EN CAMELL

Camell representa esperit submís davant l'omnipotència divina, S'arrossega voluntàriament cap a l'idealisme.

Significa l'home que menysprea la facilitat, vol complir Manaments feixucs que el compliquin.

Vol el deure, obeir a Déu i resignar-se.

Paradigma de la moral hostil del cristianisme.

2.CAMELL EN LLEÓ

Lleó representa esperit que lluita contra els valors objectius, Contra moral idealista.

Rebel·la vs regulació de la vida per un sentit vital imposat.

Allibera llibertat en ell i crea llibertat negativa que nega Déu.

Però això són il·lusions en la seva anterior autoalineació.

Prepara el camí pel superhome.

Contraposa el “tens el deure” al “jo vull”, però aquest jo vull és defensiu, encara no pot crear nous valors.

3.LLEÓ EN NEN

Nen representa el superhome capaç d crear nous valors, llibertat Positiva.

Voler expressada através d metàfora del joc.

Mort de Déu manifesta aventura i joc de l'existència.

Nen representa el jugar innocent, alegre de l'home.

Déu ja no limita l'humà en el seu camí ascendent, ja q el Terreny de joc de la llibertat és INABASTABLE.

SUPERHOME

Suposa superació de l'autoalineació a la q estava sotmesa L'humà.

Recupera sentit de la terra i nova forma d'estar al Món x crear.

L'home s'havia oblidat de si mateix, i davant d'aquest esperit De pesadesa, on té una vida oprimida, mort de déu significa cim llibertat Humana, ALLIBERAMENT q recupera esperit de lleugeresa.

Transcendència suposava oblit del món, ja q Déu es projectava contra la terra, significava la renúncia.

Superació humana va més enllà que les infidelitats a la terra.

Superhome posa la terra com l'origen de tot El q neix i ocupa al món.

Superhome torna a la terra amb la mateixa passió amb la qual es Bolcava a Déu i s'allibera.

Projecta força creadora de valors de l'existència humana


No té objectiu mantenir-se en plena felicitat, sinó fer Vibrar mitjançant la seva vastitud del món, és a dir, intensitats Vitals.

Forma de vida ascendent on l'humà queda alliberat I es supera a si mateix excercint el seu poder creador, vertadera Essència: voluntat de poder.

3.3 LA VOLUNTAT DE PODER

Pel superhome no existeix el món Ja definit al qual pugui ajustar-se.

Es relaciona de manera origínària Amb les coses, renova valoracions i crea i projecta nous sentits.

Quan mor Déu, llibertat no té Límits, i esdevé únic i idèntic amb l'energia creadora d la Terra.

S'acaba negació del temps, Esdevé dimensió essencial de l'Ésser.

Superhome es situa de forma Voluntària dins el temps

Coneix finitud i accepta caducitat


metes finites i temporals Q busquen vida més elevada destruint el que encara no és.

Exerceix voluntat de poder, dota de Sentit tot allò que és.

Voluntat de poder és un principi Còsmic, manera d'entendre la realitat.

LA VOLUNTAT DE PODER COM A PRINCIPI CÒSMIC

Nietzsche critica ontologia Tradicional.

Realitat és perpetu Fluir de temps, COM HERÀCLIT.

Terra és originari Poder creador d'on tot sorgeix: allò múltiple, limitat, o individualitzat.

El seu moviment productiu s'anomena Vida.

El joc de la vida és la lluita Polar, constantment antagònica d tot allò individual vs la resta.

Lluita de tot vs tot, d'on Apareixen les coses finites i amb límits de tot pq tot sempre Està en moviment.

Desvetllament del Món  s'accepta tal i com és amb Les contradiccions essencials q té.

Joc còsmic construcció-destrucció és la Vertadera realitat, fluir imparable on res és per sempre, estable...

Categories del coneixement convencional Són simples il·lusions que intenten detenir la realitat però només la Falsifiquen.

L'ÉSSER COM A ESDEVENIR EN EL TEMPS I LA SEVA INTERPRETACIÓ COM A PERSPECTIVA

L'Ésser és sempre una Interpretació (valoració) que es fa des de forces,impulsos,instints Que dominen a l'individu (perspectiva)
en un moment precís (temps), On es contempla un fet.

Els fets són formes buides que cada individu i cultura omple per Donar sentit.

La realitat es mostra diferent per cada persona, canviant aspectes o Perspectives que depenen dels instints que els dominen.

Els Instints estan en contínua lluita i no sempre són compatibles.

Error és Creure que una de les perspectives és la vertadera i negar les Altres.

Veritat és que totes les Perspectives són parcials, però no totes valen igual.

Algunes valoracions són contràries a la vida, altres la potencien.

Quan El superhome exerceix la voluntat de poder crea noves valoracions i Selecciona les perspectives que potencien la vida portant-la a la seva Plenitud.

3.4 L'ETERN RETORN

Problema De la relació entre la voluntat de poder i el temps


L'ABISME DEL TEMPS: CONCEPCIÓ LINEAL DEL TEMPS

Quan superhome exerceix voluntat de poder, busca superar.Se a si mateix, Però la concepció tradicional del temps posa límits.

1.Hi ha la immutabilitat Del passat, q no es pot canviar

2.Preguntar-se si és Possible seguir ascendint en un mateix de forma infinita

A Vista d'un temps infinit, tots els projectes caduquen, ricós Inútils, tot esdevé un sense sentit.

Sensació De vertigen ens paralitza, i l'esperit de pesadesa actua esgotant Les forces amb les quals projectem les creacions.

Temps és comparable amb línia infinita dividida per l'ara:
passat i futur, però aquesta Perspectiva es pot superar amb una nova valoració del temps.

L'ETERN RETORN D'ALLÒ QUE ÉS IDÈNTIC: CONCEPCIÓ CÍCLICA DEL TEMPS

Temps pot concebir-se Com a cercle, on el passat i futur es fonen (com serp q es mossega cua).

Tot Ha d'haver existit ja i tot torna a ser


Aquest Fet condueix a un principi paradoxal:
si tot torna, tot esforç és Inútil, perquè es repeteixen tant les grandeses com les misèries.

“Com Un pastor que es desperta i troba una serp damunt seu.

Si Som capaços d'arrencar-li el cap haurem vençut la nàusea i convertirem pesadesa En lleugeresa, quan comprenem que el centre de gravetat de l'existència es Troba en l'INSTANT.

L'INSTANT decideix les Repeticions que en un futur han de venir.

LA FUGACITAT DE L'INSTANT ENFRONT DE LA METAFÍSICA DE L'ETERNITAT

Experiència Fonamental De l'existència humana:
el coneixement bàsic de la seva caducitat.

Existència En temps i espai que nomes es produeix 1 vegada:
1 única vida, minúscula Si la comparem al temps total.

Tot Passa, res queda, això és el SOFRIMENT DEL MÓN.

Fugacitat De l'existència, Però només sabem coneixement parcial d'aquesta.

Lluny D'inventar una eternitat on refugiar-se negant la vida tal i com és (com Cristianisme), Nietzsche afirma el plaer més grand i profund del món en El coneixement de l'etern retorn al món.

Coneix Que cada cosa és finita,única i brilla en l'eternitat de l'univers.

Això Fa que visqui el món de manera profunda i decidida, perquè sap que no Només viu el curs del temps, també el configura a través d'accions Creatives de la seva voluntat de poder.

L'instant substitueix allò permanent per Allò caduc i passatger.

Tot Caduc, però indestructible.

L'AMOR FATI: L'ACCEPTACIÓ DEL POSITIU I NEGATIU

Temps caràcter flotant,lleuger.

Superhome posseeix La seva base creativa en el plaer del món.

Desitjar amb voluntat gran, és l'expressió clara del que és l'amor fati:

L'amor al destí

Hem D'estimar la vida de forma que es desitgi tornar a viure-la, perquè tot Torna a repetir-se.

No Hem de voler que res sigui diferent i tot igual, perquè per dir sí de forma Autèntica a una cosa, s'ha de dir a tot.

Entradas relacionadas: