Vitalisme Nietzsche

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,47 KB

 

3. La proposta nietzscheana: la realitat com a jocde perspectives i instints

Després d'haver vist la Crítica que Nietzsche fa de la teoria del coneixe­ment, la metafísica i la moral tradicionals, intentarem Comprendre qui­na és la seva alternativa, La seva proposta en aquests mateixos àmbits. Aquesta es desenvolupa Fonamentalment en Així parlà Zaratustra, tot I que també la reprèn en la seva obra Inacabada La voluntat de poder. Les idees principals de la seva filosofia semblen Indicar una jerarquia en la seva importància segons l'ordre en el qual Apareixen en l'obra i el públic al qual S'adreça Zaratustra per predicar-les en cada moment. Del super­home, en Parla a tothom; de la mort de Déu i la voluntat de poder, en parla a uns Quants; de retem retorn d'allò que és idèntic, només en par­la amb ell mateix. Unes idees van preparant les Altres i entre totes van configurant La seva proposta filósòfica.

L’objectiu de la filosofia de Zaratustra és retornar a L'existència el caràcter de llibertat, L'esperit d'atreviment experimentador, de gosadia, guanyar per a la llibertat humana un nou camp en El qual hom pugui des­envolupar-se, en el qual hom pugui fer nous Assaigs vitals. Per a això, abans, caldrà Alliberar l'ésser humà de les càrregues que el refrenaven i limitaven Des de fora, de la transcendència en totes les seves formes: Déu, la cosa en si i la moral objectiva. La »mort de Déus és La situació fundacional de L'ensenyança de Zaratus­tra. Perb Què significa aquí «Déu»? Nietzsche no fa referència solament a la idea Religiosa, sinó a una determinada ontologia, el que hem ano­menat la filosofia De l'Ésser, que implica un judici moral sobre la vida. En aquesta el que és intelligible, etern i immutable és bo; el que és sen­sible, Temporal i canviant és dolent. Aquesta metafísica és hostil al sentit de la Terra perquè nega el temps i l'esdevenir per refugiar-se eri un tras­mén Imaginari que ha limitat i suposat La més feixuga de les càrregues per a les possibilitats existencials de l'ésser humà. La mort De Déu significarà, per tant, La supressió de tota ideditat, transcendència i objectivitat.En la mort de Déu, Nietzsche hi veu un El Nihilisme passiu de fefiltim Home»; però també hi veu una oportunitat: que l'ésser humà prengui consciència de la seva naturalesa Creadora i projecti nous valors,és a dir, se superi a Si mateix a través del superhome. Hi albira un doble esdeveniment. D'una banda, una Història que ja s'ha esdevingut: la fi d'un moviment espiritual-moral que ha durat més de dos Mil anys, la for­ma de valorar de la metafísica i la moral del cristianisme, que ha desem­bocat En el Nihilisme de l'home modern. De l'altra, presenta una tasca de futur: suprimir les Restes d'aquesta manera de valorar, invertir i transmu­tar tots els seus valors Mitjançant una crítica radical de la seva metafísica, la seva moral i la seva religió. És A dir, participar activament en la consu­mació de la mort de Déu. Vegem el primer perill, el més Gran, elnihilisme passiu (del segon Aspecte ens n'ocuparem més endavant).

El •darrer homes i el Nihilisme

I L’ «últim home per Nietzsche re­flecteix la situació de l'home mo­dern que ja no creu en res, que ha perdut tot idealisme. En ell s'ha ex­tingit la potència creadora de l'és­ser humà, ja només és expressió de la voluntat del no-res. LIessència de l'ésser humà consisteix a valorar, moure's Més o menys explícita­ment en un sistema de Valors, però ara ens nobem davant d'una pato­logia (el Nihilisme passiu) que el porta a pensar que res no té valor, En la qual l'únic valor dominant és el «no-res». Aquesta situació no és el Resultat d'un sentiment vital nou, Sinó que rau en el mateix ger­men de Les valoracions sobre les quals s'ha sustentat la metafísica i la moral tradicionals. És el resultat d'un llarg Procés gràcies el qual al paper de Déu, concebut a la manera cristiana o més Abstractament a tra­vés dels Conceptes laics de la Ilustració, ha anat perdent progressivament pes com a sentit en els diferents àmbits de la Vida humana. Illdealisme metafísic, Moral i religiós ha estat el gran camí errat de l'ésser humà en el qual s'han anat esgotant i aniquilant tots els Impulsos vitals, ha estat un camí cap Al no-res, en el qual hi havia la llavor de la seva dissolució per­què el que es presentava com una ajuda als dèbils Per fer-los la vida més suportable (el més enllà salvador, la moral de ramat) ha acabat negant la pròpia vida.

La mort de Déu ha generat un buit; La interpretació ontologicomoral de l'Ésser que ha guiat la metafísica occidental ha Perdut el seu caràcter obligatori. EI que abans era el sentit ara s'enfonsa, i davant d'això, Angoi­xat, l'súltim home» no s'atreveix a pensar ni a treure conclusions i S'aban­dona a un Ateisme superficial i a una indiferència moral.

Entradas relacionadas: