Metre i rima
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,16 KB
LIRICA TROBADORESCA (LT)
Zona Occitania (s.XI,XIII), considerada l'origen de la lir. culta UE. Literatures romaniques deutores de la LT x 3 motius:
- Associació poesia i amor
- L'amor cortès=nova concepció amorosa.
- Poesia feta en llen. romaniques a parti del model LT en metre i rima.
L'AMOR CORTÈS (AC)
Element de la cortesia i oposat a la vilania (poble i burgesia)
-És 1 joc en què el codi feudal es tradueix a l'exp. amorosa. La relació entre feu-vasall = enamorada (dama) i pretenden.
-Trobador s'enamora d'1 dona casada (noble), del tipus adulter.
PROCÉS/JOC POEMA
Trobador s'anamora d'1 dama. El joc consistia en fer cançons a la dama, enviar cartes. En tots aquest textos no diu el nom de la dama, utilitza 1 senhal. Si el marit era avisat per un espia, es tornava gelós.
Aquest amor era lleial i tenia com a objectiu acava fent l'amor amb la dama. (la cortesia no pasa de ser un joc retoric. Però, a vegades, arribava a la realitat, amb la mort (Guillem de Cabestany).
DIFERENT ETAPES
Visus (contemplació), alloquium (conversa), contactus (carícies), basia (patons) i factum (acte), que els tro. relacionaven amb l'actitud envers la dama: amant tímid, suplicant (pregador), tolerat o amant. Això, o podem trobar en autors o textos posteriors com Ausiàs March o Tirant lo Blanc.
TROBADORS CATALANS
Entre s.XII i XIII, la majoria pertenyen a la noblesa (Alfons I el Cast, conegut com El Trobador. Altres, com Cerverí de Girone, eren d'origen humil i si dedicaven professionalment. Tots ere força cultes i alguns avien rebut formació eclasiastica. Soline tenir a sou un joglar liríc, que interpretava fidelment les seves cançons.
ELS GÈNERES TROBADORESCOS
Depen el tema: Principals
- cançons: Tema amoros, era el més popular i conreat.
- sirventesos: de guerra.
Secundaris:
- L'abalada, la pastorel·la, el comiat, la viadeira o canço de cami eren de caracer amoros.
- El sirventès era una compocició de sàtira o injúria i el Plany, era per lamentar la mort d'1 amic, la dama o 1 noble protector.
TROBADORS CATALANS
S.XII S.XIII
-Guerau de Cabrera -Ramon Vidal de Basalú
-Berenguer de Palol -Cerverí de Girona
-Alfons I el Cast -Pere Salvatge
-Guillem de Cabestany -Jofre de Foixà
-Guillem de Berguedà
VOCAVULARI
Homo: Trobador enamorat, vasall
Midons: Trobador al servei de la dama
Domna: Dama casada
Senhal: Pseudònim de la dama
Gilós: Marit de la dama
lausengiers: Espia o delator de l'amor
Locus amoenus: Indret de la natura plaent i agradable, ple d'arbres i verdo. Acostuma a ser en primavera.
Drutz: Amant
Fait: fer l'amor amb la dama
Zona Occitania (s.XI,XIII), considerada l'origen de la lir. culta UE. Literatures romaniques deutores de la LT x 3 motius:
- Associació poesia i amor
- L'amor cortès=nova concepció amorosa.
- Poesia feta en llen. romaniques a parti del model LT en metre i rima.
L'AMOR CORTÈS (AC)
Element de la cortesia i oposat a la vilania (poble i burgesia)
-És 1 joc en què el codi feudal es tradueix a l'exp. amorosa. La relació entre feu-vasall = enamorada (dama) i pretenden.
-Trobador s'enamora d'1 dona casada (noble), del tipus adulter.
PROCÉS/JOC POEMA
Trobador s'anamora d'1 dama. El joc consistia en fer cançons a la dama, enviar cartes. En tots aquest textos no diu el nom de la dama, utilitza 1 senhal. Si el marit era avisat per un espia, es tornava gelós.
Aquest amor era lleial i tenia com a objectiu acava fent l'amor amb la dama. (la cortesia no pasa de ser un joc retoric. Però, a vegades, arribava a la realitat, amb la mort (Guillem de Cabestany).
DIFERENT ETAPES
Visus (contemplació), alloquium (conversa), contactus (carícies), basia (patons) i factum (acte), que els tro. relacionaven amb l'actitud envers la dama: amant tímid, suplicant (pregador), tolerat o amant. Això, o podem trobar en autors o textos posteriors com Ausiàs March o Tirant lo Blanc.
TROBADORS CATALANS
Entre s.XII i XIII, la majoria pertenyen a la noblesa (Alfons I el Cast, conegut com El Trobador. Altres, com Cerverí de Girone, eren d'origen humil i si dedicaven professionalment. Tots ere força cultes i alguns avien rebut formació eclasiastica. Soline tenir a sou un joglar liríc, que interpretava fidelment les seves cançons.
ELS GÈNERES TROBADORESCOS
Depen el tema: Principals
- cançons: Tema amoros, era el més popular i conreat.
- sirventesos: de guerra.
Secundaris:
- L'abalada, la pastorel·la, el comiat, la viadeira o canço de cami eren de caracer amoros.
- El sirventès era una compocició de sàtira o injúria i el Plany, era per lamentar la mort d'1 amic, la dama o 1 noble protector.
TROBADORS CATALANS
S.XII S.XIII
-Guerau de Cabrera -Ramon Vidal de Basalú
-Berenguer de Palol -Cerverí de Girona
-Alfons I el Cast -Pere Salvatge
-Guillem de Cabestany -Jofre de Foixà
-Guillem de Berguedà
VOCAVULARI
Homo: Trobador enamorat, vasall
Midons: Trobador al servei de la dama
Domna: Dama casada
Senhal: Pseudònim de la dama
Gilós: Marit de la dama
lausengiers: Espia o delator de l'amor
Locus amoenus: Indret de la natura plaent i agradable, ple d'arbres i verdo. Acostuma a ser en primavera.
Drutz: Amant
Fait: fer l'amor amb la dama