Les vinc vies de Sant Tomàs

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,84 KB

 

Epicureisme: és una doctrina filósófica, que té l'idea que el plaer constitueix el bé suprem i la meta més important és la vida tranquil·la.

Estoïcisme: és una concepció ética que diu que el bé no està als objectes externs, sinó en la sabiduría i el domini de l'alma, que permet liberar les pasions i els desitjos que ens dona la vida.

Escepticisme: doctrina filósófica segons la qual la raó humana és incapaç de conèier la veritat.

Eclecticisme: orientació filósòfica que es caracteritza pel fet de cmobinar idees i propostes procedents dels diferents corrents de pensament.

Neoplatonisme: la filosofía de plató es combina amb la mística i la religió. Els autors més importants són Filó d'Alexandria i Plotí.

Filó d'alexandria intentaba unificar les propostes principals de la religió jueva ja que creía en l'existència d'un Déu únic, transcendent i creador de tot el que existeix. Però per l'altra banda, acceptava l'existència d'idees eternes i immutables del món sensible. Filó creía que Déu havia creat tot l'univers però no directament, sinó per mitjà de la intervenció d'una realitat intermèdia que ell anomenava Logos.

La filosofía de Plotí: presenta una filosofía que segons la qual tot allò que existeix procedeix d'una realitat suprema i primària, que ell anomenava l'U. L'U és transcendent, perfecte i etern, infinitament bo i superior a totes les coses que podem veure i tocar.

El platonisme cristíà: el representant més destacat és Agustí d'hipona, ell creía que Déu era la realitat suprema i la primera veritat, el punt de partida de totes les seves inquietuds i de tot el seu pensament, però també creia en l'existència d'essències transcendents, eternes i immutables.

Escolàstica és el moviment filósòfic que va sorgir a l’Edat Mitjana, a les scholae, que depenien de l’església i on es donava una importància cabdal a les investigacions teològiques. Tenien interés en l’anàlisi de les relacions entre la raó i la fe.

Essència: queés alló que defineix cada cosa, està associada per Tomas a la potència de ser, perquè no tot allò que té essència es troba realment present al món.

Existència: és, per Tomas, l’acte de ser, la manera com l’essència es plasma en una cosa que veritablement està present en la realitat.

Raó i fe: les cinc vies

  1. La via del moviment

  2. La via de la casualitat

  3. La via de la contingencia

  4. La via dels graus de perfecció

  5. la via de l’ordre de l’univers o via teològica

Entradas relacionadas: