La Vicaria de Marià Fortuny: Anàlisi, Context i Fitxa Tècnica

Anàlisi de l'Obra: La Vicaria de Marià Fortuny

L'obra La Vicaria, que representa una escena típica del segle XVIII, reflecteix un moment molt habitual en la vida social europea: la signatura, per part dels contraents, de la documentació que legalitza la seva unió matrimonial. La idea d'aquest tema sembla que li va venir a Fortuny després d'haver visitat diverses vegades la sagristia de l'església de San Sebastián de Madrid, on el mateix artista va fer els tràmits del seu matrimoni.

Aquesta obra, inclosa dins del gènere del tableautin, s'ha considerat com la imatge paradigmàtica d'un dels estereotips vigents més típics de l'imaginari europeu des del Romanticisme: la societat espanyola està dominada per tradicions, costums i usos ancestrals arcaics.

Realisme i Influències Artístiques

La influència de Goya és notable, ja que Fortuny va tenir l'oportunitat de conèixer la seva obra en les seves visites al Museo del Prado a Madrid. Aquesta influència es pot notar tant en la composició com en la inclusió de personatges populars i típics espanyols.

A més, l'estada de Fortuny al Marroc el va portar a introduir a la seva obra una intensitat cromàtica més gran, plena de llum i d'exotisme. El virtuosisme pictòric de Fortuny va ser un punt de referència en la pintura espanyola de les darreries del segle XIX.

Fitxa Tècnica i Biografia de Marià Fortuny

Dades Clau de l'Obra

Autor:

Marià Fortuny (Reus, 1838-1874)

Cronologia:

1867-1870

Tècnica:

Oli sobre fusta

Mides:

60 x 94 cm

Estil:

Realista

Temàtica:

Escena costumista o de gènere

Localització:

MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya)

Biografia de Marià Fortuny

Marià Fortuny és considerat el millor pintor espanyol del segle XIX després de Goya. Es va traslladar a Roma el 1858, on va tenir un gran èxit amb les seves escenes costumistes ambientades al segle XVIII.

Posteriorment, va viatjar al Marroc com a pintor de guerra al costat del general Prim, fet que li va permetre realitzar grans quadres de temàtica bèl·lica. Va contraure matrimoni amb Cecilia Madrazo, filla del pintor Federico Madrazo. En aquests darrers anys, les seves obres van adquirir un gran èxit comercial.

Descripció Formal i Composició

La composició de La Vicaria té el seu punt de fuga en l'acte de la signatura dels papers matrimonials pel nuvi, sota la mirada atenta del testimoni i de l'ajudant del vicari. Darrere seu, se situen la seva esposa, els familiars, una figura descamisada que demana almoina per a les ànimes del purgatori, i un senyor amb el cap cobert assegut, que sembla que espera el seu torn.

A l'esquerra, el vicari atén un senyor. Al marge, hi ha un segon grup de personatges que representarien el poble i que tenen com a referència un torero i una maja, figures típiques de la iconografia espanyola.

L'equilibri visual i pictòric de la composició s'aconsegueix mitjançant les línies del terra i la col·locació estratègica del llum daurat que penja del sostre i el braser.

També cal destacar el virtuosisme de la pinzellada, que es pot observar en la minuciositat dels luxosos vestits que llueixen els personatges, així com en els detalls del ferro forjat o en la policromia de les parets.