Veritat i realitat 2

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,6 KB

 
ESTATS DE LA VERITAT: -ignorància: estat d la ment n Q s'admet el desconeixement sobre un assumpte determinat. -dubte: estat n Q no es pot afirmar o negar la veritat, xQ les raons Q estan a favor i les Q estan n contra tenen 1 força semblant. -certesa subjectiva: estat n Q la ment afirma la veritat d'1 judici sense admetre cap possibilitat d'eQivocació.
CRITERIS DE VERITAT: -autoritat: 1 afirmació s'accepta com a cert xQ prové d'algú a Qi es concedeix el crèdit pel coneixement Q té d la matèria. -tradició: es pren cm a cert allò Q al llarg del temps s'ha acceptat cm a cert i gaudeix d'1 suport popular o institucional. -correspondència entre el pensament i la realitat: el Q pensem serà cert si quan ho comprovem coincideix amb la realitat empírica. I cm el pensament s'expressa n el llenguatge, el criteri consisteix a establir l'adequació o la correspondència entre el Q es diu i el Q és. La comprovació experimental és 1 forma d buscar aQesta adequació. -coherència lògica: és 1 criteri logicomatemàtic, Q consisteix a comprovar Q no hi ha contradicció entre els enunciats Q pertanyen a 1 mateix sistema, i Q aQests es deriven necessàriament dels axiomes o principis establerts. -utilitat: 1 enunciat serà cert quan siGi beneficiós i útil x a nosaltres, quan ens permeti orientar-nos n la realitat i avançar n les nostres investigacions. -evidència: és el criteri fonamental. És evident el Q se'ns presenta cm a indiscutible, cm a intuïtivament cert, encara Q sovint siGi necessari mostrar-ho x mitjà d raonaments. En l'ordre d la raó, s'han considerat evidents els 1
r principis, cm evidència racional i sensible.

TEORIES DE LA VERITAT: -veritat cm a coherència: totes coincideixen a utilitzar cm a criteri d veritat la coherència d la proposició, la veritat d la qual depèn d la incorporació possbile o impossbile al conjunt d proposicions Q tenim ja x certes. Es tracta d'1 criteri contextual, n virtut del qual res és cert o fals aïlladament, sinó Q cadascun dels nostres coneixemets està essencialment referit i connectat amb la resta del sistema del saber n Q s'integra. -teoria pragmatista d la veritat:(William James), utilitat significa operativitat n la resolució d problemes(èxit en l'acció), també significa conseqüències beneficioses(gratificacions). -teoria consensual d la veritat:(Habermas) quan diem alguna cosa és certa estem donant a entendre Q creiem tenir raons suficients x convèncer altres interlocutors d la veritat d'aQesta proporsició, sempre Q puGem dialogar yiurement sobre la qüestió, sense pressions externes a la cerca d la veritat mateixa. L'aportació bàsica consisteix a mostrar Q els éssers humans no tenim 1 altra forma d'accedir a la veritat Q no siGi adduint raons i escoltant les dLs altres, amb la pretensió d'aconseGir 1 consens pel Q fa al Q tenim x cert.

SIGNIFICATS DE REALITAT: -contingent: es refereix a alguna cosa Q és actualment, però pot deixar d ser i por no haver estat. -necessari: es refereix a alguna cosa Q és absolutament real. -sensible o física: anomenem real ayò Q percebem a través dLs sentits. -psíquica: x designar la realitat dLs pensaments, imaginacions,.... Hi ha 2 aspectes diferents: l'activitat d pensar i el contingut al qual es refereix aQesta realitat. -virtual: es refereix al conjunt d percepcions i sensacions generades amb ajuda d'1 suport tècnic.
SABER METAFÍSIC: el mode d'ocupar-se d la realitat. Les ciències n el sentit actual no+ s'ocupen parcel·les cada cop + petites d la realitat, la metafísica intenta arribar a la realitat n la seva totalitat, ens porta + enyà dLs objectes particulars. La ultimitat és 1 d les característiQes bàsiQes d la metafísica, és a dir, el seu intent d'arribar a les qüèstions últimes, a aQeyes la resposta d les quals no admet seGir preguntant +. A això fan referència els filòsofs quan diuen Q la metafísica tracta dLs 1
r principis i d les 1r causes.

POSSIBILITAT I REALITAT: podem parlar d realitat n referència al Q és possible. El Q és possible encara no és real, encara no existeix. Quan alguna cosa és possible quan està previst o anticipat n el desenvolupament.
REALITAT, HISTÒRIA I VIDA: -afirmar la historicitat d la realitat implica defensar 1 concepció dinàmica dL món. La realitat se'ns presenta cm alguna cosa Q s'està fent permanentment, x la qual cosa mai no està definitivament acabat. N el s.XX, el corrent hermenèutic va posar especialment n reyeu Q la historicitat és 1 component bàsic d la nostra comprensió d la realitat(Heràclit i Hengel). -seguint la distinció d'Ortega, la categoria d vida ha d'entendre's n 1 sentit biogràfic i no simplement biològic. La vida es considera cm alguna cosa irreductible als processos biològics n Q es basa; s'entén cm 1 realitat històrica i finita n Q ens trobem. AQesta línia d pensament es proposa cm a objectiu comprendre la vida.

Entradas relacionadas: