Veritat formal

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,16 KB

 

Racionalisme


Doctrina filósòfica que, sense negar que els sentits proporcionen informació, considera que la raó és l'única font de veritable coneixement.

Mètode deductiu:


és el mètode que utilitzen per construir el coneixement (la lògica)

Veritat de raó:


per establir-la no no necessitem recórrer a l'experiència.

Veritat d'experiència


Empirisme:


Doctrina filósòfica que nega l'existència d'altres principis de coneixement que no siguin l'experiència.

Principi de la copia:


quan no trobem la percepció de la qual prové, perquè resulta que és una mera ficció de la ment. Per elaborar el coneixement utilitzen el mètode inductiu.

Dogmatisme:


Posició epistemològica que pressuposa, amb una il·limitada confiança en la raó, l'absoluta coincidència entre subjectivitat i objectivitat en l'acte de coneixement

Relativisme:


Tendència, doctrina, etc., segons la qual tot és relatiu i, consegüentment, hom no pot conèixer res d'una manera absoluta o amb un criteri estrictament objectiu.

L'escepticisme:


Doctrina filósòfica que considera la raó humana incapaç de conèixer la veritat.

- escepticisme radical:

Implica no només una actitud teòrica, sinó una forma de vida. No adoptem cap creença, ja que no poden decidir-se per cap amb seguretat, i intenten d'aquestes manera assolir la serenitat que els condueixi a la felicitat.

Escepticisme parcial o prudencial:

es centra més en l'aspecte teòric de mostrar els límits del coneixement humà.

Tipus o graus en el coneixement:


1. Certesa: Quan una veritat se'ns presenta com a absolutament certa o indubtable

2.  Opinió: El coneixement que una persona considera veritable encara que no n'estigui del tot segura

3. Dubte: Quan els arguments a favor i en contra sobre una qüestió tenen el mateix pes

VERITAT

- es descobreix:

OBJECTIVA

És vàlida i igual per a qualsevol subjecte i de manera independent al subjecte.

- es construeix

        + un individu:

SUBJECTIVA

Només és comprovable pel subjecte que la formula i és relativa a aquest.

        + un col·lectiu:

INTERSUBJECTIVA

Es pot comprovar i compartir per diferents subjectes i és relativa a aquests.

TEORIES SOBRE LA VERITAT

1. La veritat com a correspondència o veritat material: Una proposició és veritable si existeix una correspondència entre el que s'afirma i els fets, i es falsa en cas contrari.

2. La veritat com a coherència o veritat formal: Una proposició és veritable si es deriva de principis certs mitjançant un raonament correcte. Hi ha dues condicions que s'han de complir (que el raonament sigui correcte o que es derivi de principis certs).

3. La veritat com a utilitat o veritat instrumental: una proposició és veritable mentre és eficaç o es mostra útil

COM S'HA D'ORGANITZAR I GOVERNAR LA SOCIETAT? LA POLÍTICA

iNDIVIDU-ESTAT-SOCIETAT

Política:


Conjunt de teories sobre el govern de la societat i d'activitats pràctiques relacionades amb la gestió dels afers públics.

Dimensions de la política:


poder, integració, organització i participació.

Obeïm les lleis per


La por, el costum, l' interès, la legitimat.

Les formes de govern:


Models igualitaristes i jerarquitzats.

Monarquia:


el govern només d'un.

Aristocràcia:


el govern dels millors

Oligarquia:


el govern d'uns pocs.

Tirania:


govern d'un o diversos individus imposat a través de la por i la força. (govern de formes totalitàries i autoritàries).

Democràcia:


el govern del poble.

PLATÓ

Ànima

Polis

Virtuts

Raó

1. Filòsof - Rei (monarquia)

Saviesa

Cavall blanc (altes passions)

2. Guerrers (oligarquia)

Valentia

Cavall negre (baixes passions)

3. Artesans (democràcia)

Moderació o templança

Ordre social= Estat just (justícia)

ARISTÒTIL Tractat de la política= POLÍTICA

Bo

Dolent

1

Monarquia (virtuosa, sabia, que mira pel bé comú no pel seu propi).

Pare-> Fills (pel seu propi bé)

Tirania (és el pitjor dels governs, és el govern d'un pel seu propi benefici)

Pare->Fills (no pel seu benefici si no com d'amos a esclaus)

+1.

Aristocràcia (mira pel bé de tots, el govern del millor).

Pare-> Mare ( el pare governava a la mare en tal d'excel·lència

Oligarquia (és el govern de uns pocs pel seu propi benefici no pel benefici de tots)

Mare-> Pare (mana qui té diners)

Pare-> Mare (per aconseguir un benefici propi)

Molts.

República (el govern de molts pel bé de tots no pel bé de la majoria)

Germans-> Germans (Arriben a un pacte i és pel bé de tots).

Democràcia (el govern de la majoria per la majoria no pel bé de tots).

Germans-> Pares (els germans volen governar sobre els pares, busquen el seu propi benefici).

Societat justa= homes virtuosos

L'home que no viu a la polis esta boig o és Déu.

Hobbes

Leviatan-> dimoni

L'estat té la protestat de la violència. Renuncien a la llibertat de matar per la protecció. Dieun que per el teu propi benefici has de fer mal al altre. 

Estat= Bé, ètica i mal.

Entradas relacionadas: