La veritat com a coherencia

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,81 KB

Epistemologia: estudi o tractat sobre el coneixement veritable. Branca de la filosofia que reflexiona sobre el coneixment i la veritat.
S'ocupa de distingir el que és coneixement i creença vertadera, racional o una simple creença.

Coneixement:


 1r requisit: creure en la proposició que afirmen. 2n: tenir proves que el justifiquin. 3r: ha de ser vertader.

Creença vertadera


1r requisit: creure ..... 2n: ha de ser vertadera.

Creença racional


1r requisit: cal creure... 2n: proves... 

Creença simple


1r requisit: cal creure...

Coneixement teòric: proposicions que descriuen un fet o que prediuen un fet o expliquen un fet. Per descriure s'assenyala el que passa. Per explicar, determines la causa que provoquen el fet. Per descriurel, anticipes el que passarà.
Con. Pràctic: saber fer quelcom pràctic  la creació d'un objecte o manipulació de l'entorn. 

3 concepcions sobre la veritat i 2 criteris de veritat:
1ra: la veritat com a correspondència amb els fets:
segons Aristòtil una prop. Es veritat quan s'adequa amb el que pasa.
Per parlar de veritat hi ha d'haver una coincidència entre el que afirmen i allò que passa.
Aquesta concepció que defensa que la veritat es objectiva és acceptada. S'han fet objeccions:
-Molts fets són difícils de definir. (es un fet  que cada cop hi ha més tolerància?)
-No hi pot haver una correspondència entre una proposició i un caràcter general i un fet que sempre és concret.
-com hem d'entendre les proposicions negatives vertaderes? Hem dacceptar que hi ha una correspondència enre una proposició negativa vertadera i un fet inexistent? (els dofins NO son balenes)
2na: la veritat com a coherència o manca de contraddicions:
Aixòva ser forulat per Hegal, segons ell: un text es veritat quan el conjunt de proposicions que el formen no es contradiuen entre elles. Planteja objeccions: 
-Les prop. Empíriques es basen en la coherencia pero també en la correspondencia amb els fets.
-Les prop. Formals es basen en la coherencia pero els 1rs principis formals son sempre veritat pq son evidents.
3ra: la veritat com a utilitat:
Va ser foulat per W. James. Una prop. Es veritat  si és útil. Ex. Una teoria vertadera sobre la sida es aquella que permet curar la malalia.
objeccions:
1. Per alguns autors, dir la veritat no comporta sempre un benestar social, fins i tot en circumstancies excepcionals, dir la veritat pot ser perjudicial.
2. A vegades no abem explicar pq una cosa funciona.
1r criteri de veritat: l'evidència.
Descartes explica davant les prop evidents experimentem un sentiment de certesa. Estem totalment segurs que la prop. Es vertadera. Per alguns presenta un inconvenient: una prop. Pot ser evident per a mi pero pels atres no.
2n: la intersubjectivitat: és veritat si és considerada vertadera per qualsevol subjecte racional. Es basa en la tesi que la veritat no es subjectiva ni privada. Es el criteri que apliquen els científics per deterinar si una llei o teoria cientiffica és vertadera. Així es veritat si rep el vist-i-plau de tots els membres.
Objecció: tothom podria estar equivocat. Pero van estar aprobades abans.

Actituds davant la possibilitat del coneixement.
-

Subjectivisme

"la veritat és cosa de cadascú". Afirma ue cada persona te la seva propia veritat. Tothom té Raó. Protàgores d'Abderà.
1a interpretació: cal entendre cada individu//cal entendre tot allo que observem.
-cada individu percep la realitat duna manera diferent. Tanmateix, te molts opositors:
-

Relativisme

"la veritat no és una sinó múltiple" depen del context. Protàgores d'Abderà. "lhome es la mesura de totes les coses. (2a interpretació) l'individu com a membre duna comunitat o país//els valors ètics i morals.
-

Dogmatisme

La veritat existeix i aquesta és única i la mateixa per tothom.
veritat objectiva i per damunt del criteri de les persones, no depèn de res, s'oposa al subjectivisme i al relaivisme. Es pot assolir i podem tenir un coneixment ferm i segur de les coses. 
Plató: mitjançant la raó podem conèixer la realitat i trobar la veritat.
Aristòtil: afirma que a través dels sentits i de la raó podem conèixer la realitat i trobar la veriat. 
Descartes: a través de la raó i amb ajuda d'un mètode podem conèixer la realitat i trobar la veritat.
-

L'escepticisme:

 no podem estar segurs de res. Els escèptics cerquen la veritat i mentre l¡no la troben guarden seilenci, no volen fer qualsevol judici.
-l'esc. Radical afirma que la veritat no existeix: Borges de Leutines. Afirma que res existeix. Si existís, NO podria ser coneguda. Si fos coneguda, aquest coneixement no podria ser comunicat.
-l'esc. Moderat afirma que la veritat existeix però NO es a l'abast de dels humans, nega l'existencia de la veritat absoluta.
-l'esc. Es un corrent que és contradictori pq si no podem esetar segurs de res no podem afirmar res: Pirró d'Elits. A través dels sentits podem conèixer l'aparença de les coses però NO, les coses som com son
-

Criticisme

El coneixement es possible, pero NO e inqüestionable ni definitiu, cal criticar els coneixement heretats de la tradició per tal de detectarhi errors i intentar millorar-les. I. Khant.
-

Perspectivisme

Semblant al subjetivisme i relativisme, pero es diferencia en un que NO nega la possibilitat eorica de una veritat absoluta. Cada individu que coneix ho fa des de un punt de vista particular, cada punt de vista es parcial pero vertadera, i si reuníssim totes per perspecives, tindríem la veritat aboluta. José Ortega i Gasset.

El problema dels orígens del coneixement


1.

Racionalisme

Els con. Veritables provenen de la raó. Plató: rac. Antic// Descartes: rac. Modern.
Plató ens explica que hi ha 4 nivells de coneixment que son 4 nivells de la realitat. (ADCEB) AD: visió indirecta de les coses. DC: directe CE: Raó discursiva que em permet coneixer les idees matemàtiques EB: Raó intiutiva .....
Descartes diu que els con. Ver. Els tenim a través de:
1. La intuició intelectual.
2. La deducció racional.
2.

L'Empirisme

Els con. Ver. Que provene de l'experiència , la fonts és l'exp. I també el seu límit, aquelles idees que elaboren la raó i que no es basen en l'experiència de idees innates i quan neixen la nostra ànima és com un full en planc i anem adquirint con. I idees.
J. Locke.
3.

Empiricoracionalisme

Afirment que els cn. Ver. Provenen de l'experiencia sensorial i de la raó. Aristòtil, Khant.

Entradas relacionadas: