Veritat com a coherencia

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,75 KB

 

L’estat de naturalesa es caracteritza per la depredació mútua. A l’humà No li cal la raó sinó la força per tal de sobreviure. Però, com també Tendeix a viure amb els altres, necessita unes normes que facin possible La convivència, i aquesta convivència necessita d’un llenguatge per Comunicar el que és acceptable i el que no ho és; això es fa fent ús de La raó a través del llenguatge i la imposició d’una suposada veritat Objectiva (de fet és inventada).

A) “estat de naturalesa” Pre-civilització. Situació de no control dels instints agressius.
B) “guerra de tots contra tots”.
L’egoisme porta a la depredació continua d’uns contra els altres.

La veritat està al servei de les normes per tal d’aconseguir la Pau i la Superació de l’estat “salvatge” basat en la força. Les normes són Instruments per tal de domesticar els nostres instints i “civilitzar-nos”. Són per tant artificials per tal de disciplinar-nos i mitigar o frenar La nostra agressivitat i violència vers els altres. Ens faciliten la Convivència amb els altres, però ens treuen la llibertat d’acció. Per Tal que els membres d’una societat les obeeixi cal aconseguir fer-les Passar per vertaderes, fixes, objectives i permanents, per tal de fer-les Respectar. En aquest sentit val a dir que no són “naturals”, sinó Artificials o “inventades”. Per part de qui? Del poder. El poder crea el Saber que més li convé.
La naturalesa és l’autèntica realitat, que és per definició Incontrolable i inefable. Per contra, el llenguatge que utilitzem per Tal de comunicar-nos sempre és una pàl·lida mostra de la realitat, o una De les infinites cares que la naturalesa canviant ens mostra. A través Del llenguatge els poderosos en cada circumstància històrica imposen Unes normes i una veritat per tal de fer-les complir en favor de la seva Condició i/o interès, i facilitar així la vida en comú. Imposen aquesta Realitat “virtual” com si fos obligatòria i la única possible o “vertadera”. El llenguatge, per tant mai, no és objectiu sinó que sempre és enganyós Doncs obeeix a la voluntat dels poderosos de cada moment. En definitiva, Tot llenguatge, tot coneixement que es transmet amb el llenguatge, és Fugisser, enganyós, il·lusori, ja sigui el dels valors, ja sigui el Coneixement científic. En conclusió, la vida no es deixa conceptualitzar Mai, sinó és traint-la o deformant-la
Nietzsche arriba a aquesta conclusió després de diagnosticar que la Societat occidental està malalta, és insana, que viu en un engany, doncs és una societat que nega la vida, i que, lluny d’acceptar aquesta (plena De dolor, de sofriment, i també de plaer, en una relació contradictòria), Intenta defugir del dolor i de la lluita constant que la vida Representa.


Entradas relacionadas: