Verbs acabats en ejar

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,87 KB

 
Els textos periodístics:

Els textos periodístics són textos específics que es transmeten a través dels mitjans de comunicació i tenen una intenció informativa i d’incidència.
 Característiques específiques:
o Àmbit d’ús: mitjans de comunicació de massa
o Temes: relacionats amb l’actualitat propera o llunyana que interessa al receptor
o Intenció: informar amb precisió i orientar la formació d’opinió sobre els fets
o Llenguatge: directe i entenedor amb noms propis, fraseologia especifica, amb una estructura determinada (titular/entradeta/cos/destacat) que es diferencia.

 Tipus de textos periodístics informatius:
o Entrevista: consisteix en una conversa amb un personatge destacat
o Notícia: relat d’un fet d’actualitat breu que es divideix en titular, subtítols i cos i que te la informació suficient per respondre a què?, qui?, on?, quan? I per què?
o Crònica: relat més extens que la notícia que detalla un fet, tot en tercera
persona o impersonalment i amb un balanç entre objectivitat i subjectivitat
o Reportatge:
text expositiu, amb passatges narratius i descriptius, d’extensió llarga que aporta informació sobre un tema tractat amb profunditat
o Enquesta: recull les respostes que una mostra representativa ha donat al
respondre un qüestionari, tot de manera objectiva.

 Tipus de textos periodístics d’opinió (l’article d’opinió): l’autor reflexiona sobre un noticia o tema amb l’objectiu d’analitzar i arribar a una conclusió; te la següent estructura: exposició, anàlisis i conclusió
o Columna: disposada en una columna, ofereixen una valoració d’un tema
o Article de fons: extens, escrit per una autoritat, per reflexionar profundament
o Editorial: escrita per un membre del consell de redacció del mitja de comunicació, text expositiu i argumentatius, objectiu.
o Crítica: text argumentatiu centrat en la valoració d’un producte cultural
o Carta al director: opinió sobre temes d’actualitat política o social
o Gèneres gràfics: vinyetes i tires còmiques sobre política o societat
o Tertúlia: textos conversacionals gestionat pel moderador i els tertulians
o Debat: text conversacional entre persones amb idees contraposades a un tema
o Revista de premsa: recull les opinions publicades en altres mitjans

Usos de l’infinitiu:
 No porta article al davant
 De + infinitiu  Proposició subordinada adverbial condicional (si)
 En/al + infinitiu (valor causal)  Com que
 No te imperatiu
 Sempre forma personal + infinitiu
Usos incorrectes del gerundi: Les proposicions formades amb un gerundi expressen una acció anterior o simultània respecta la principal o la manera com es fa l’acció principal. No s’utilitza el gerundi per expressar una acció posterior, una conseqüència o com un enllaç

Us del QUE:
Quan te valor de conjunció: penso que cal donar-li una oportunitat
Quan és el segon element d’una locució conjuntiva: Encara que...
Valor exclamatiu: Que ben plantat, Pere!
Quan reforça una interrogació: Que no saps estar-te quiet?
Introdueix un desig: Que tinguis molta sort, noi
Pronom relatiu sense preposició: L’habitació què vam llogar era neta

Us del QUÈ:
Valor interrogatiu equivalent a “quina cosa”: Què us preparo per dinar?
Pronom relatiu amb preposició: El llibre de què parles és llarg

Els verbs pronominals són verbs que sense el pronom tenen diferent sentit o no en tenen:
 Haver:
verb auxiliar (han guanyat)/ Haver-hi: amb sentit d’existir (hi haurà novetats)
 Ser: verb copulatiu amb el sentit de tenir lloc com a fet (el partit és avui) / Ser-hi: verb amb sentit de trobar-se en un lloc (Ell no hi és aquí)
 Sentir: percebre amb l’oïda (he sentit una soroll)/ Sentir-hi: funcionament correcte de la capacitat auditiva (últimament no hi sento bé)
 Anar: dirigir-se a un lloc (demà anem a la platja)/ Anar-hi: verb amb sentit d’anar a un lloc (demà hi aniré)/ Anar-se’n: marxar d’un lloc (se n’ha anat enfadat)
 Veure: percebre amb la vista (veig la masia des d’aquí)/ Veure-hi: tenir la capacitat de la vista en bon estat (amb ulleres hi veig millor)/ Veure-s’hi: percebre les coses amb la vista malgrat la foscor (no s’hi veia gens bé sense llum)

Alternances vocàliqües en l’arrel de certs verbs:

 Els verbs jeure, treure, néixer, péixer i derivats presenten dues arrels:
o Formes tòniques: s’escriuen amb a o amb e
o Formes àtones: s’escriuen només amb a
 Els verbs collir, cosir, escopir, sortir, tossir i derivats presenten dues arrels:
o Formes tòniques: s’escriuen amb u
o Formes àtones: s’escriuen amb o
 Els verbs poder, voler i derivats presenten dues arrels:
o Formes tòniques i la majoria d’àtones: s’escriuen amb o
o Formes tòniques pronunciades amb u i les formes “puguem, pugueu, vulguem i vulgueu”: s’escriuen amb u

La dièresi en les formes verbal:
 En els verbs acabats en -air, -eir i -uir, la vocal + la i es troben en posició de hiat i es reflecteix ortogràficament així:
o Accent gràfic
o Sense cap signe en l’infinitiu, gerundi, futur i condicional
o Amb dièresi
 En els verb acabat en -ear, -iar, -oar i -uar, s’escriu dièresi en les terminacions -i, -is, -in del present de subjuntiu i de l’imperatiu. No s’escriu en els verba acabats en -guar i -quar, on la dièresi s’escriu sobre la u
 En els verbs acabats en -aiar, -eiar i -oiar, s’escriu dièresi en les terminacions -i, -is, -in del present de subjuntiu i de l’imperatiu. S’elimina la repetició de la i
 En alguns verbs acabats en -aure o -oure, les tres persones del singular i la tercera del plural del perfet d’indicatiu porten dièresi

Entradas relacionadas: