Varietats dialectals

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,63 KB

 
so sord: si en el moment de passar la columna d'aire expirat les cordes vocals estan relaxades, la glotis (espai entre les cordes vocals) és oberta i deixa passar l'aire sense produir cap vibració: [p] [t] [k] [f] [§] [s] [t§] [ts] so sonor: si les cordes vocals estan en tensió, la glotis està gairabé tancada i el pas de l'aire produeix, en vèncer l'obstacle, una serie de vibracions: [les vocals] [b] [d] [g] [v] [3(zeta)] [z] [d3] [dz] so nasal: si en la bifurcació el canal d'aire troba el vel del paladar abaixat, una part d'aquest corrent d'aire troba el vel del paladar abaixat, una part d'aquest corrent d'aire se n'anirà cap a les fosses nasals i hi ressonarà: [m] [n] [|n (am pal llarg)] so oral: si el vel del paladar està elevat fins la paret posterior de la gola, obstruirà la via cap a les fosses nasals i encaminarà tot el fluix d'aire cap a la boca: [vocals i la resta] Organs Passius (fixos): les dents superiors, els alvèols i el paladar dur. Organs Actius (mòbils): llengua, llavis i el vel del paladar. Fonema: unitat mínima no significativa, pero distintiva en que es pot aïllar una cadena fònica (parlada). -Es una unitat mínima no significativa perque es tracta d'un element no descomponible en d'altres menors i no dotat de significació. -Es una unitat mínima distintiva perque si aquesta unitat es commuta per una altra, es produeix un canvi de significat en el mot. Fonologia ciència que estudia els fonemes d'una llengua (23) So materialització particular d'un fonema depenent del context (altres sons que l'envolten), del timbre vocàlic del parlant, de la velocitat del parlant en la pronunciació dels sons, de les característiques anatòmiques dels nostres òrgans de fonació, etc. El número de sons pronunciables es il·limitat, i la ciència disciplina que els estudia es la fonètica. Al·lofons diferents sons que pot tenir un mateix fonema. Grafies: signes (lletres) que utilitzem en la llengua per a representar els sons. No sempre hi ha una relació unívoca entre so i grafia (ss,c,s,ç) Pot haver-hi dues grafies per representar un sol so (ll), o una grafia que no correspon a cap so (h).

grafia[so,simbl fnètic] cns,v
punt d'art. mode d'art. snritt
ny [|n] paletal nasal sonor 
p [p] bilabial oclusiu sord
b [b] bilabial oclusiu sonor
t [t] dental oclusiu sord
d [d] dental oclusiu sonor
c [k] velar oclusiu sord
g [g] velar oclusiu sonor
f [f] labiodental fricatiu sord
v [v] labiodental fricatiu sonor
s [s] alveolar fricatiu sord
s,z [z] alveolar fricatiu sonor
ix [§] palatal fricatiu sord
j [3z] palatal fricatiu sonor
ts [ts] alveolar africat sord
tz [dz] alveolar africat sonor
tx [t§] palatal africat sord
tg [d3z] palatal africat sonor
l [l] alveolar lateral sonor
ll [/,] palatal lateral sonor
r [_r] alv vibrant simple snr
rr [r] alveolar vibrant múltiple snr
m [m] bilabial nasal sonor
n [n] alveolar nasal sonor

Entradas relacionadas: