Variació Lingüística, Bilingüisme i Estructura Oracional

El Predicat Verbal i els seus Complements

Exemples d'oracions:

• La professora semblava il·lusionada.
• Marc és el metge.
• Joan va eixir de casa massa tard.
• Ells somriuen.

Definició del Predicat Verbal

El predicat verbal té com a nucli un verb predicatiu. El significat del predicat recau directament en el verb. Els verbs predicatius solen anar acompanyats d'un o de diversos complements, i també poden aparèixer sols en l'oració.

La Variació Lingüística: Tipus i Registres

Una llengua no és fixa, sinó que varia en funció de les característiques del parlant: a quina època pertany, a quin lloc viu, quina condició social té i en quin context es troba.

Els 4 Tipus de Variacions Lingüístiques

1. Variació Històrica (Diatrònica)

   Les llengües evolucionen amb el temps. Aquests canvis fan que en cada època s'utilitzi un model de llengua diferent.

2. Variació Geogràfica (Diatòpica)

   Una mateixa llengua no es parla de la mateixa forma en tot el seu àmbit lingüístic, sinó que canvia d'un poble a un altre, d'una comarca a una altra o d'un país a un altre.

3. Variació Social (Diastrática)

   El fet que diferencia els models de llengua és la procedència o l'estatus social dels parlants. Per exemple, no parlen de la mateixa manera un llaurador i un científic.

4. Variació Funcional (Diafàsica)

   Un parlant pot canviar el model que usa per a ajustar-se a la situació en què es troba. Aquestes varietats funcionals s'anomenen registres. Exemple: Un professor no parlarà igual en un supermercat que si ha de fer una conferència.

La Varietat Estàndard

Per a superar totes aquestes diferències, les llengües disposen d'una varietat que esborra les particularitats de cada parlant, anomenada estàndard. Aquesta varietat és la que solen fer servir els mitjans de comunicació, l'administració pública, etc.

El Contacte entre Llengües i la Sociolingüística

Quan dues llengües es troben en contacte o conviuen en un mateix àmbit geogràfic, es poden donar diversos fenòmens:

1. Bilingüisme

   Es dona quan les llengües estan al mateix nivell. Hi ha dos tipus:

   • Individual: És la condició dels parlants que s'expressen indistintament en dues llengües (p. ex., algú que parla valencià i anglès).
   • Col·lectiu: És la utilització en una mateixa societat de dues llengües diferents en igualtat de condicions. L'experiència demostra, però, que en una societat on conviuen dues llengües, normalment una sempre predomina sobre l'altra.

2. Disglòssia

   Parlem de disglòssia quan dues llengües competeixen entre si, i la de més prestigi i poder tendeix a imposar-se a l'altra en tots els àmbits d'ús. Aquesta situació de conflicte lingüístic presenta dues conseqüències possibles:

   • Substitució lingüística: La llengua de menys prestigi és reemplaçada.
   • Normalització lingüística: La recuperació de l'ús de la llengua minoritzada en tots els àmbits lingüístics en què havia estat substituïda.

Estudis Sociolingüístics al País Valencià

El fet que en la nostra societat hi hagi dues llengües en contacte fa que la sociolingüística tingui un gran interès en el nostre àmbit. Entre els estudis sociolingüístics que s'han fet a la nostra Comunitat, cal destacar els de Lluís Vicent Aracil, Rafael Ninyoles, Vicent Pitarch o Toni [...].

Gèneres Autobiogràfics i el Pacte amb el Lector

Les memòries, les confessions i les cartes són formes expressives que usen la prosa narrativa com a instrument i que estan escrites en primera persona. Majoritàriament, busquen un lector anònim.

El Pacte Autobiogràfic

És un pacte implícit entre autor i lector en virtut del qual el lector pren com a veritat, com a cosa ocorreguda en la vida real, tot allò que l'autor conta de la seva vida, incloent-hi terceres persones.

Per tant, el caràcter no fictici d'aquestes obres és el que les diferencia de les novel·les narrades en primera persona. Les narracions autobiogràfiques conten fets ocorreguts en la realitat, mentre que les novel·les que empren la primera persona són ficció.