Els valors de la compassió Nietzsche

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,3 KB

 

La moral dels senyors i la moral dels esclaus


Aquestes Dues maneres de ser al món generen, al seu torn, dues morals di­ferents, dos sistemes de Valors diferents: la moral dels senyors i la moral dels esclaus.

La moral Dels senyors és la moral d'uns quants, individualista. Sor­geix de Pautodisciplina D'una voluntat audaç disposada heroicament a la grandesa i a la catàstrofe. Els Senyors són forts, nobles, dominadors, tenen sentit de la plenitud. Afirmen la jerarquia: Estimen els iguals i menyspreen els inferiors. Per ells és bo tot el que eleva l'individu i el Porta a una existència noble i plena. Els seus valors són rarrogància amb el Suport de la seva pròpia força, ractivitat desbordant, la fe en si matei­xos i en el seu propi destí, la falta de compassió i simpatia. És una moral activa Que crea el seu propi sistema de valors des de Fautodomini de l'existència.

La moral dels Esdaus és una moral de ramat, gregària. Sorgeix del temor contra el que és superior i Contra la vida mateixa. Només busca la Seguretat i evita la lluita. Els esdaus són dèbils, vulgars, malalts, apocats i pusil.Lànimes. Es revelen contra la jerarquia i Expressen la seva voluntat d'igualtat, El seu desig d'anivellar tothom de la mateixa manera. Per ells és bo tot el que els fa més suportable la vida en El seu estat de debilitat i indigència espiritual. Per això els seus valors Són la compassió, la humili­tat, la Resignació, l'obediència, la renúncia i l'amor al pròxim. És una moral passiva, que s'aliena davant d'un sistema de Valors que troba davant seu, que aquesta no ha creat. Això la converteix En una moral de reacció.

«Bo i pervers»: la inversió dels valors judeocristians

Quin és l'origen de la moral judeocristiana? Per què hi Apareix invertit el sentit original dels Valors morals? Cal recórrer un llarg camí que s'inicia amb Sòcrates, la Seva condemna dels instints i el seu Racionalisme malaltís, la il.Lustració Grega, amb el seu igualitarisme democràtic, Plató, amb el seu món de les Idees que Va servir de base al «trasmón» cristíà i el nai­xement de les idees modernes que van donar fruit als diferents moviments socials que, a partir de la Revolució Francesa, han proclamat la igualtat i la moral de la compassió (la democràcia, el socialisme, L'anarquisme, el comunisme). Tot Això, per ell, no és res més que el Triomf dels mediocres.
Nietzsche es Proposa descriure la genealogia del Pro­gressiu ascens dels valors de la moral d'esclaus al llarg de la his­tòria de la cultura occidental. És el que ell anomena la rebel.Lió dels esdaus en la moral: una malaltia de la vida.

L’origen de la moral es pre­senta com un conflicte Per aconseguir El poder. D'una banda, hi ha el senyor, el guerrer amb els seus valors del cos. Enfront d'a­quest apareixerà d sacerdot, que S'inventarà esperit La casta sacerdotal és una degeneració, primer, i una Andresi, després, de la casta guerrera. El tras­torn i la debilitat que mostren en els seus instints els Porta al ressentiment, al desig de venjança Contra Ia vida que és superior, que Ja no és al seu abast (ara només són Senyors desposseits). La seva rivalitat amb la casta gue­rrera els impulsa a Mobilitzar contra els senyors tots els dèbils, malalts i fra­cassats. Això és facil, ja que els esdaus veuen en la vida superior un perill per a la seva pròpia existència. D'aquesta manera La lluita pel poder de la moral va Ser liderada pels sacerdots, que van esdevenir el prototip de Ia moral D'eslaus, del ressentiment.

Històricament, van ser els jueus els Que representaven el geni del rancor. Amb el judaisme, el ressentiment esdevé creador i Engendra nous valors. Nega els valors de La moral dels senyors, els inverteix i, com que Els esdaus són majoria, aconsegueix crear un ideal oposat al de la moral dels senyors. Així s'inicia la rebel.Lió Dels esdaus en la moral que consumarà el cristianisme. Com ho fan? Presenten la situació dels esclaus com quelcom positiu: Aconsegueixen que les seves misèries Apareguin com a virtuts («obediència» perquè no es pot dominar, «renúncia» ja Que no es pot aconseguir, «humilitat» ja que no hi ha cap cosa de la qual algú pugui sentir-se orgullós...). D'aquesta manera s'inverteixen els valors I el que fins aleshores s'havia Considerat «bo» (les qualitats del fort i vital) ara s'anomena «malvat”, i el Que era qualificat de «dolent» (les qualitatsdel malalt i dèbil) passa a Ser <<bo>>.Per Nietzsche, Tot això no ha estat res
Més que fruit del ressentiment, de la impotència dels sacerdots per viure
la vida com els Senyors, i és precisament aquest ressentiment El que és autènticament emalvat», aquest odi contra tot el Que és millor.


Entradas relacionadas: