La valoració i l'administració de les existències
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Economía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 10,02 KB
L’APROVISIONAMENT:
La funció d’aprovisionament consisteix a comprar els materials necessaris per a l’activitat de l’empresa,emmagatzemar-los mentre s’inicia cada procés de producció o de comercialització i getionar-ne els diferents inventaris.La persona encarregada de l’aprovisionament ha de realitzar les compres de productes que necessiten el departament de producció o el departament comercial tenint en compte el preu,qualitat,serveis.
LES EXISTÈNCIES:
Són tots aquells materials que en una empresa té dipositats en els seus magatzems i que compleixen una sèrie de funcions específiques dins de la gestió d’aprovisionament.Poden denominar-se estocs o inventaris.TIPUS
Matèries primeres:
són aquelles que mitjançant l’elaboració o la transformació,es destinen a formar part de productes fabricats.Productes semiacabats:
Són productes fabricats per l’empresa i no destinats normalment a la venda fins que no són objecte d’elaboració,incorporació o transformació posterior.Productes en curs:
són aquelles que es troben en procés de formació o de transformació al tancament de l’exercici econòmic.Productes acabats:
són els productes fabricats per l’empresa i destinats al consum final o a la utilització que en facin altres empreses.Mercaderies o existències comercials:
són els materials comprats per l’empresa i destinats a la posterior venda o comercialització,sense transformació.CLASSIFICACIÓ DELS COSTOS DE LES EXISTÈNCIES:Costos de comanda:
són aquells costos generats per realitzar comandes o reaprovisionament.Costos de manteniment d’inventaris:
són els costos que té l’empresa per mantenir un volum d’existències concret en els seus magatzems(administratius,operatius,d’espai físic,econòmics,financers).Costos de ruptura d’estocs:
Costos que té l’empresa quan es queda sense existències,quan no pot fer front a una comanda d’un client .Això provoca una disminució del grau de satisfacció dels clients.OBJECTIU D’EFICÀCIA:
Disposar d’estocs suficients per garantir amb flexibilitat el funcionament productiu i comercial de l’empresa,és a dir,tenir existències per satisfer les demandes dels clients o per alimentar la producció.OBJECTIU D’EFICIÈNCIA:
Mantenir les existències justes, que no suposin un excés de recursos destinats als magatzems,o sigui,que els costos de la gestió d’existències siguin els mínims possibles.ESTOC MÀXIM:
quantitat d’existències més gran d’un material que es pot mantenir al magatzem,amb relació als abundants costos de magatzem que cal suportar.ESTOC MÍNIM O DE SEGURETAT:
La quantitat d’existències més petita d’un material que es pot mantenir al magatzem.PUNT DE COMANDA:
nivell d’existències en el qual s’ha de realitzar la comanda per reaprovisionar el magatzem.MODEL WILSON:
Té com objectiu determinar el volum o la quantitt de la comanda que es vol realitzar per optimitzar el sistema de gestió d’inventaris(l’empresa s’aprovisiona per lots de producte,la demanda es constant i coneguda al llarg del període de gestió,el preu del producte i el termini d’aprovisionament són constants i coneguts.SISTEMA JUST IN TIME:
El sistema JIT és una sistema integrat de gestió de producció desenvolupat al Japó als anys vuitanta i posteriorment aplicat als EUA.Actualment s’utilitza a les principals grans empreses industrials a escala mundial.Es fonamenta en el fet que l’empresa no fabrica cap producte fins que no es necessita,fins que no hi ha una comanda en ferm de clients o una ordre de fabricació.Té com a objectiu bàsic reduir les existències en inventari i relacionar-les amb la satisfacció immediata de les comandes dels clients o de les ordres de fabricació.Model ABC:
classifica les existències en importants,menys importants i poc importants i destinen recursos en funció d’aquesta importància.L’empresa productora comença amb les compres dels materials necessaris per a la producció, els quals, mentre no s’utilitzen, resten al magatzem(existències). Una vegada s’han fabricat els productes destinats a la venda, també es dipositaran al magatzem mentre no es venguin (existències).Un exemple d’empresa productora és una indústria d’automòbils.
Empresa comercial, el cicle d’aprovisionament implica menys moviments, ja que l’activitat de l’empresa és comercialitzar i distribuir un producte, una activitat de compravenda, sense cap transformació.Un exemple d’empresa comercial és un supermercat, que únicament manté existències de productes per vendre’ls, o sigui, sense cap transformació, només per a la compravenda.
PREU D’ADQUISICIÓ
: és l’import total de la compra, segons la factura del proveïdor més totes les despeses que ha pogut generar l’operació (transports ,assegurances ,envasos,impostos no repercutibles.)
Formula
Preu d’adquisició(pa)= Import facturat de les mercaderies + despeses de l’operació.COST DE PRODUCCIÓ
És la suma del preu d’adquisició de les matèries i dels materials consumits en la fabricació, dels costos directes de la producció(má d’obra, energia.) i de la part proporcional dels costos indirectes imputables a la producció.Formula:
Cost de producció=Matèries primeres+Altres consums+cost directe de la fabricació+ cost indirecte de l’empresa.Els criteris de valoració
La normativa vigent proposa i recomana uns criteris de valoració per als casos en què les normes del preu d’adquisició i del cost de producció són insuficients per valorar individualment les existències de l’empresa. Es tracta del criteri PMP i del criteri FIFO.Són dos mètodes diferenciats que permeten calcular ordenadament el valor de les existències emmagatzemades per l’empresa, en qualsevol moment i situació.-Criteri PMP (preu mitjà ponderat)
Consisteix a calcular el valor mitjà de les existències inicials i de les entrades, ponderades segons les seves quantitats. Si p és el preu o valor i q les quantitats d’existències o de producte entrant.-Criteri FIFO
El valor de sortida dels productes del magatzem és el preu de les primeres unitats físiques que hi van entrar.D’aquesta manera les existències surten del magatzem valorades en el mateix ordre en què van entrar. I les existències es registraran al seu valor d’entrada tot respetant l’ordre cronològic d’entrada.ADMINISTRACIÓ D’EXISTÈNCIES
La gestió d'aprovisionament recull una sèrie d'informacions documentals que resultarà molt útil per administrar adequadament els magatzems.Tot això complementat per informacions d'altres departaments,permetrà sistematitzar i registrar els moviments de les existències mitjançant un document comú,la fitxa de control d'existències, i el registre cronològic, les entrades i sortides,a més,s'hi reflecteixen altres informacions de productes emmagatzemats:-Identificació del producte,referència o la codificació d'ús intern i els proveïdors que el subministren.-Referències a la gestió d'inventaris:existència màxima i mínima que cal observar, el punt de comanta, l'estoc de seguretat i el termini de lliurament del proveïdor.-El criteri de valoració utilitzat:PMP o FIFO.-Descripció i el registre cronològic dels moviments de les existències:entrades i sortides i existències valorades , ordenades cronològicament amb l'especificació del proveïdor per a les compres(entrades) o del client per a les vendes(sortides).La fitxa de control d'existències esdevé les existències i el nivell del magatzems.MÀRQUETING:
conjunt d’activitats que desenvolupa una empresa encaminades a satisfer les necessitats i desitjos del consumidor per tal d’aconseguir un benefici.Es un conjunt d’activitats que no es tracta d’una única actuació sinó de tot un conjunt de tècniques de contingut diferent.Desenvolupa una empresa,són els agents econòmics que apliquen les tècniques d’investigació i actuació en el mercat.El fi primordial del màrqueting és el consumidor,ja que amb la compra,quan satisfà una necessitat, proporciona ingressos superiors que si no apliqués tècniques de màrqueting.Un producte es ven si hi ha una bona política de màrqueting que el doni a conèixer i el faci desitjable.Hi ha 4 elements que formen el màrqueting total o marketing mix:producte,preu,promoció,distribució.PRODUCTE:
Unitat o conjunt de béns o serveis que tenen un elevat grau de substitució entre ells.Producte diferenciat:
Conjunt de béns que són el resultat de variar un o més atributs d’un producte,de tal manera que el consumidor el pot percebre com una cosa nova i diferent.Cicle de vida d’un producte:
període més o menys llarg de temps en què neixen,creixen maduren i moren,el temps de la vida dels productes és molt diferent segons el producte:-Etapa d’introducció o llançament(les vendes són baixes i creixement lent
).-Etapa creixent(les etapes creixen molt
).-Etapa de maduresa(vendes es mantenen duran algun mes
).-Etapa de declinació o saturació(les vendes cauen de manera considerable.