Vaixells propulsats per motor de vapor, bucs de ferro, hèlixs

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,17 KB

 

COLONIALISME S.XIX:


expansió dels mercats captius: no és un fenomen nou, però podem dir que es globalitza, degut a l’abast geogràfic i el caràcter global que adquireix. En aquest moment el colonialisme representa un 40% de la superfície mundial i el 31% de la població total.

//

 Al 1830 GB era el país que tenia més colònies, sobretot a Àsia. Al 1913 GB segueix sent el més important, però també s’hi sumen altres països europeus, EUA i Japó. Ara el més el més colonitzat és Àfrica .
///// •Tenir colonies NO va ser sempre POSITIU: - Exceptuant el cas britànic, la majoria de mercats eren europeus

 La major part de les matèries primeres procedien de països lliures  

 Mantenir les colònies tenia costos  // •Estar sota domini colonial va ser NEGATIU xrqe:

 El comerç staba monopolitzat 

Els beneficis es repatriaven a la metropoli 

La màd’obra nativa treballava en condicions abusives  // •Va ser POSITIU perquè es va promoure el desenvolupament econòmic, com és el cas de la industrialització de la Índia.

2ª Rev. Tecnologica


:  Les innovacions canvien l’estructura de creixement eocò mic, per això parlem de revolució tecnolò gica. Els lí ders són Alemanya i EUA, on apareixen noves indú stries de l’acer, quí mica, motor de combustió , electricitat..

Indústria de l’acer



l’acer és una al·leació de ferro i carboni que gràcies a les investigacions de Bessemer es pot produir amb molta qualitat i a un preu baix. Les ventatja que té és que és més resistent i durador que el ferro. Es substitueix el que es de ferro per acer: rails, màquines... I permet construir vaixells més grans que al poder transportar més càrrega,a baraten els costos //
També permet la costrucció de potns per al ferrocarril, amb la qual cosa milloren les comunicacions //
 Al principi el sprincipals productors eren els britànics, però després ho són EUA i Alemanya.

Indústria química



té molt de pes a Alemanya ja que la la llarga pervivència dels gremis afavoreix la investigació i la especialització. Els nous fertilitzants permeten un augment de la productivitat agrícola (bó a c/t però a ll/t provoca un balanç energètic negatiu).

//

 Apareixen nous materials: àlcalis,q permet elaborar sabó, vidres, pólvora, blanquejador. Akst nous productes necessiten nous imputs,amb la qual cosa apareixen més e-, i tmb en deriven d’altres com l farmacèutica

El motor d’explosió




igual que la màquina de vapor, genera energia cremant combustible, però aquest és més potent, menys voluminós i pesat i el subministrament de combustible és automàtic (no cal anar tirant carbó a la caldera). La màquina de vapor permetia transportar a gran escala, però el motor d’explosió permet individualitzar el transport. Suposa una gran revolució en l’automòbil, tot i que només a partir de la primera Guerra Mundial ,que és quan es comença a produir en massa, abans eren molt exclusius. El canvi bé amb Henry Ford, que amb la producció en sèrie permet que el seu Ford T arribi a tothom a un preu assequible.

Conseqüències

Neix una nova indústria: la de l’automòbil, Revolució en el transport terrestre, marítim i aèri, Substitueix la màquina de vapor.

L’electricitat

: 

AVANTATGES

: •Es pot transportar a llarga distància amb la qual cosa no fa falta que la indústria se situï al costat de les fonts d’energia •Es pot transformar en calor, llum o força •És flexible pel que fa a la quantitat: es pot utilitzar tant per als alts forns com per a les cuines domèstiques •Múltiples aplicacions: mecanització dels treballs manuals tradicionals, electrodomèstics, il·luminació, electroquímica //
 L’electricitat té realment impacte a partir de 1900-1910, quan el preu comença a baixar i va arribant a més gent.

La gran empresa moderna



al principi eren grans empreses i cada com més grans, però a partir del 1970, amb la tercera revolució tecnològica, les economies es recolzen també en les petites. 

CARAKTRISTIKES

: •Divisió en unitats operatives amb funcions diferents: proveïdors, producció, tresoreria, recursos humans •Professionalització de la direcció: una sola persona ja no arriba a tot, no basta amb tenir el capital •Estructura jeràrquica •Tendència al monopoli: apareixen unes quantes grans empreses a cada país, per tant les més petites no hi poden competir, per tant, no hi ha lliure mercat.

Orígens

: •1850: empreses de ferrocarrils i telègraf: el control que s’ha d’establir per a que funcionin bé crea una nova forma d’organització empresarial de control, que és la base •1880: la indústria química i la de l’acer ja es crea amb aquesta nova forma d’organització •Estructura jeràrquica.

Entradas relacionadas: