Utilitarisme de Mill: Origen, Principi d'Utilitat i Distinció de Plaers
Enviado por Jasmina y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en
catalán con un tamaño de 3,69 KB
Origen i Formació de l'Utilitarisme
L'utilitarisme neix perquè vol aturar la situació d'injustícia i la degradació en què es veu abocada molta gent anglesa, per culpa de la Revolució Industrial. Calia millorar les condicions de vida de la gent, i les lleis del poder han de poder tenir unes normes que puguin afavorir de manera positiva i en felicitat els ciutadans. Un govern ha de vetllar perquè el benestar pugui arribar al major nombre de persones.
El legislador, el govern, no pot girar la cara davant la situació laboral i social d’aquell moment: els horaris laborals, els salaris, l’edat permesa per treballar, les condicions d’atenció de la salut més bàsiques... Fins que tot això no es faci, cap govern ni cap societat es pot considerar desenvolupat.
El tipus de moral que havia permès aquesta situació no podia ser acceptada ni vàlida. Calia proposar un nou model moral per a l’individu i la societat, mitjançant la proposta d’una nova orientació moral. Aquesta proposta moral, anomenada també utilitarisme, es concreta a afirmar que: **una norma (de l’Estat) o acció (d’un individu) només pot ser acceptada moralment si promou el benestar, la felicitat del major nombre de persones**.
El Principi d'Utilitat: Criteri de Validesa Moral
El principi d’utilitat és el criteri per determinar la validesa moral d’una acció, tant en l’àmbit privat com en el de l’actuació del poder polític. S’estableix allò que es pot considerar com el bé o fi últim de la conducta humana i, alhora, s’estableix un criteri, una regla per decidir i valorar quan una acció de la conducta és vàlida moralment.
Què afirma el Principi d'Utilitat?
«Per principi d’utilitat se significa aquest principi que aprova o desaprova una acció, sigui la que sigui, segons la tendència que aquesta sembli tenir d’augmentar o de disminuir la felicitat de la part que té l’interès en qüestió, o el que és el mateix, de promoure la felicitat o de convertir-se’n en obstacle».
Simplificació de l'enunciat
Principi d’utilitat = una acció o una institució social és *bona* moralment, en proporció a la seva tendència a promoure la felicitat, i *dolenta* en proporció a produir el contrari de la felicitat.
La Distinció Qualitativa dels Plaers segons Mill
L'utilitarisme sovint és criticat per ser un sistema que només defensa la satisfacció de «plaers», en el sentit de satisfacció de les necessitats més primàries de l’ésser humà. Segons Mill, en el sistema utilitarista mai s’ha establert l’equivalència entre la felicitat pròpia dels homes i la mera satisfacció de necessitats primàries.
Plaers Inferiors i Superiors
Cal fer, segons Mill, una **distinció qualitativa dels plaers**: els inferiors i els superiors.
- Ningú voldria rebaixar la seva dignitat com a humà en preferir ser un ésser inferior per tal d’aconseguir satisfer les seves necessitats més primàries. Fins i tot, quan hi pugui haver persones que triïn satisfer els plaers inferiors amb un perjudici manifest de la salut, no per això es dedueix que valorin més la malaltia que la salut.
- El cas de persones que, havent manifestat en la joventut una clara preferència pels plaers superiors, amb el pas del temps aquella preferència disminueix en favor dels inferiors. La nostra naturalesa ens fa preferir la satisfacció de les necessitats més primàries i fàcils.
Per tant, segons Mill, el que defensa l’utilitarisme i el que prescriu el criteri d’utilitat és la promoció dels **plaers superiors**, com ara els de l’enteniment, els dels sentiments i, en general, els sentiments morals.