L'Utilitarisme de Mill: Conflictes Morals i Límits del Poder

1. Resolució de Conflictes Morals

En el capítol 11 de L'utilitarisme, John Stuart Mill aborda els conflictes morals i la resolució d'obligacions en situacions complexes. Les dificultats ètiques sorgeixen quan les lleis morals entren en conflicte. Mill defensa que, tot i que l'aplicació d'un estàndard moral pot ser difícil, és preferible tenir-ne un que no tenir-ne cap. L'utilitarisme, basat en la maximització de la felicitat, permet utilitzar la utilitat com a criteri per a resoldre aquests conflictes. A diferència d'altres sistemes morals, on les lleis morals competeixen sense un àrbitre, l'utilitarisme ofereix una eina per a avaluar les conseqüències i prendre decisions raonades.

2. Drets i Utilitat

a) Drets: Allò que un individu pot legítimament reclamar que li deixin fer, o també allò que pot reclamar que altres facin per ell.

b) Consideracions d'utilitat: Apel·lar a allò que proporcionarà el màxim bé, és a dir, el màxim plaer i absència de dolor.

3. La Utilitat com a Font d'Obligacions Morals

John Stuart Mill, en el seu llibre L'utilitarisme, sosté que la utilitat és la font última de les obligacions morals. Aquesta afirmació implica que, quan les exigències morals entren en conflicte, podem recórrer a la utilitat per a resoldre-les.

Maximització de la felicitat: L'utilitarisme, com defensa Mill, cerca maximitzar la felicitat global. La utilitat es mesura en termes de la quantitat de felicitat o benestar que es deriva d'una acció.

Resolució de conflictes: Quan dues obligacions morals són incompatibles, la utilitat pot servir com a criteri per a decidir quina acció prendre.

Flexibilitat i adaptabilitat: Mill defensa que hem de considerar les circumstàncies específiques i triar l'opció que millor serveixi la felicitat global.

4. Límits del Poder Polític

John Stuart Mill i Immanuel Kant són dos filòsofs destacats que han abordat la qüestió dels límits del poder polític des de perspectives diferents.

John Stuart Mill:

• Llibertat individual: Mill va defensar la llibertat individual com a fonament per a la justificació de la llibertat.
• Utilitarisme: Com a utilitarista, Mill considerava que les polítiques i les lleis han de maximitzar la felicitat global.
• Xecs i saldos: Defensava la necessitat de límits constitucionals i una protecció dels drets bàsics.

Immanuel Kant:

• Universalisme: Kant va proposar una ètica basada en el deure moral universal.
• Desenvolupament moral: Kant va considerar que el desenvolupament moral és un procés universal, però va excloure les dones i altres grups no europeus.
• Universalisme restringit: Malgrat ser universalista, Kant no va reconèixer la diversitat cultural.

5. El Dilema de la Promesa

La qüestió de si una persona ha de complir una promesa és complexa.

John Stuart Mill:

• Utilitarisme: Cal considerar els efectes globals de complir o trencar una promesa.
• Llibertat individual: Si assistir al casament posa en perill la pròpia llibertat o benestar, es pot argumentar que no estem obligats a complir la promesa.

Immanuel Kant:

• Deure moral: Complir una promesa és un deure moral independent de les conseqüències.
• Immutabilitat de les promeses: Les promeses són vinculants i no es poden trencar sense una raó moralment justificada.

6. Superioritat dels Plaers Mentals

En el capítol 11 de L'utilitarisme, John Stuart Mill explora la superioritat dels plaers mentals sobre els corporals. Mill sosté que aquesta superioritat no es basa només en avantatges circumstancials, sinó també en una apreciació més elevada. Segons ell, és preferible ser un ésser humà insatisfet que un porc satisfet, i fins i tot Sòcrates insatisfet és millor que un ximple satisfet. Aquesta comparació revela que la qualitat dels plaers és crucial.

Superioritat dels plaers mentals: Mill argumenta que els plaers mentals són més desitjables i valuosos que els corporals.

Naturalesa intrínseca: Mill sosté que reconèixer que alguns tipus de plaer són més valuosos que d'altres és compatible amb el principi d'utilitat.

Comparació entre éssers insatisfets: La comparació entre un ésser humà insatisfet i un porc satisfet, o entre Sòcrates insatisfet i un ximple satisfet, posa de manifest que la qualitat del plaer és crucial.

7. La Veracitat i la Mentida

John Stuart Mill considera que la veracitat és fonamental per a la moralitat. Argumenta que la mentida és inacceptable, excepte en casos excepcionals on la veritat pot causar un mal major. Immanuel Kant, en canvi, defensa una posició absoluta sobre la veracitat, afirmant que mentir sempre és immoral.

8. Robar per Necessitat

Des de la perspectiva utilitarista de Mill, en circumstàncies excepcionals, robar menjar per a satisfer la fam pot ser moralment acceptable si es busca maximitzar la felicitat global i es té en compte la noblesa de caràcter i la benevolència. Altres teories ètiques, com la deontològica de Kant, afirmarien que robar és sempre immoral.