Utilitarisme: La felicitat com a fi últim

Utilitarisme: La recerca de la felicitat

L'utilitarisme examina la conducta humana i proposa que les persones realitzem accions bones perquè esperem que aquestes accions produeixin plaer. En definitiva, busquem la felicitat. Actuar bé s'identifica amb la utilitat, allò bo és l'útil perquè les accions bones ens apropen a la felicitat, que és la finalitat de tot acte humà.

John Stuart Mill argumenta que tot el que desitgem o busquem és, en últim terme, la felicitat. Si creiem que perseguim altres metes, com la fama o els diners, el que fem és intentar obtenir un mitjà que ens condueixi a la felicitat, que és l'autèntic fi. Busquem la fama i els diners perquè ens fan feliços, i per aquesta raó aquests objectius no són fins en si mateixos, sinó mitjans.

Mill afirma que, fins i tot si perseguim altres qualitats com a fins, com la virtut, en realitat també perseguim la felicitat. La prova que un objecte és visible és que la gent el veu; la prova que la felicitat és desitjable és el fet que la gent la desitja. Mill reconeix que les persones no actuen només per desig, sinó també per voluntat. La voluntat té el seu origen en el desig, i la voluntat també té com a origen la felicitat. Així queda demostrat que la felicitat és el fi últim.

Utilitarisme: La felicitat col·lectiva

L'utilitarisme, com a teoria de la vida, intenta determinar com es pot aconseguir la felicitat col·lectiva, com aconseguir que el major nombre de persones siguin felices. Jeremy Bentham va crear la teoria de l'utilitarisme dels actes, que defensa que les accions morals s'han de valorar a partir dels resultats dels actes concrets, i que la felicitat col·lectiva s'aconsegueix mitjançant la suma d'accions útils.

Mill crea la teoria de l'utilitarisme de la regla, que ens diu que la felicitat col·lectiva no és només la suma d'interessos particulars, sinó que ha d'encaixar amb una norma general d'acció, una regla universal que guiï el principi d'utilitat. Aquest principi consisteix a fer una distinció entre els plaers, i identifica la felicitat amb el plaer.

Tipus de plaers

Segons Mill, existeixen dos tipus de plaers:

• Sensuals: plaers inferiors, com el plaer de menjar alguna cosa bona.
• Intel·lectuals: plaers superiors, que estimulen els sentits i la ment, i contribueixen al creixement personal.

Mill defensa que és millor ser un humà insatisfet que un porc satisfet. Els humans han experimentat les dues classes de plaers i saben què ens porta a la felicitat autèntica. El porc, a diferència dels humans, només pot tenir plaer sensual i no pot arribar a una felicitat real perquè no té accés al plaer intel·lectual.