Uso domestico

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 13,91 KB

 

Les zones amb major potencial per a l'obtenció d'aquest tipus d'energia solen ser zones volcànicament actives. S'hi solen trobar aigues subterrànies q s'escalfa i de vegades, pot acendir ràpidament per les esquerdes del terreny fins a la superfície i originar gueisers.

La litosfera terrestre és la capa externa de la Terra formada per l'escorça i la part més exterior del mantell. A causa de l'ascens de calor de les zones profundes, la capa es troba fracturada en diversos fragments anomenats plaques litosfèriques

-Litorsera oceànica: ,és prima i més densa. Damunt seu s'instal len l'aigua dels oceans

-Litosfera continental: més gruixuda i més lleugera. Coincideix amb les zones emergides.

La tectònica de plaques va explicar que en el segle XX molts fenòmens geològics, com a formació de les serralades i els processos que aquestes comporten, com el vulcanisme i la sismicitat. Alfred Wegener, el 1 912, va fer un primer pas cap a la teoria de la tectònica de plaques en enunciar la seua teoria de la deriva continental. Exposava que els continents es desplaçaven lentament. D'aquesta manera, Wegener explica que fa 300 milios d'anys la terra emergida es trobava en forma d'un sol sol continent anomenat Pangea, envoltat de l'ocea Pantalassa. Wegener va naixer en Berlín en 1880. Després de doctorar-se en Astronomia, va centrar la seua activitat en la meteorologia i la geofísica. Va exposar la seua teoria de la deriva continental l'nay 1912. Va morir a Groenlàndia, en el curs d'una expedició científica, el 1929.

Proves de la deriva continental: -Geogràfiques: la coincidència de les costes d'alguns continents indica que aquests continents estaven units i s'han separat posteriorment -Paleontològiques: la presència en diferents continents també indica que aquests havien d'estar units en el passat  -Biologiques: alguns organismes han evolucionat de forma diferent després de separarse els continents i han donat lloc a espècies actuals diferents.  -Geològiques:existeixen estructures geològiques antigues en diferents  regions separades pel mar que donen a entendre que aquestes regions van estar unides anteriorment.

Evidències de la teoria tectònica de plaques:

-El paleomagnetisme de les roques del dons oceanic: les roques que constitueixen el fons oceànic són d'origen magmàtic. Durant la seua formacio, alguns dels seus minerals adquireixen i fixen la polaritat del camp magnètic de la Terra.

-L'edat de les roques del fons oceànic: el desenvolupament dels metodes de datació absoluta de les roques, bastats en els elements radioactius que conten, ha permès conèixer amb presició l'edat de les roques del fons oceànic.

-La distribució de volcans i terratrèmols: es disposen alineats i es concentraren en determinades regions que coincideixen amb els límits proposats per a les plaques tectòniques.

-L'anàlisi de la paleoclimatologia: aquests estudis han demostrat que en tots els continents del Sud i  a lÍndia va tenir lloc a un clima glacial el qual es va fracturar més endavant i va originar altres continents que es van desplaçar fins a la seua ubicació actual.

-l'estudi de les estructure submarines: gracies a l'exploracio dels oceans mijançant submarins que poden suportar les pressions existents a profunditats de 2 o 3 km, s'han pgut cartografiar les dorsals oceàniques.

Vores divergents: construcció de la litosfera: apareixen en el moment en que un continent es fractura i donden lloc als rifts continentals i pt evolucionar fins generarse en una dorsal oceànica



 -El rift intracontinental: en algunes regions continentals del planeta es produeix un fluix calor especialment important des de zones profundes. Es tracta dels anomentants punts calents. En aquestes zones la litosfera conintental es pot fracturar a través de múltiples falles normals i orignar valls anomenades rifts intracntinetals. Les falles són fractures del terreny en les quals s'aprecia un desplaçament relatiu entre els blocs resultants. Quan es produeix una distensió del terreny es generen falles normals, mentre que quian hi ha compresió apareixen falles inverses.

-La dorsal oceànica: si continua la fractura del rift intracontinental, es pot produir el trencament total de la litosfera continental. En aques cas, una vegada separada l'escorça continental en dos blocs, els continus aportaments de magma de l'activitat volcànica comencen a generar una dorsal oceànica.La dorsal serà la zona de contacte entre les dues noves plaques.

Vores convergents: destrucció de la litosfera:  el procés de destrucció té lloc a les zones de subducció. En aquestes zones de litosfera oceànica es fractura i origina l'anomenada vora convergent entre plaques, en la qual una de les plaques s'enfonsa sota l'altra, i penetra en l'astenosfera.

El pla de Benioff es el pla de contacte entre dues plaques impicades en la subducció. Dos zones de subducció:

-Zona de sub. tipus andí: és la zona de contacte entre una placa amb una litosfera continental i una altra am litosfera oceànica. L'oceanica es mes densa i subdueix sota la continental. (Andes)

-Zona de sub. de tipus d'arc d'illes: en lea zones de contacte entre dues plaques am litosfera oceanica, una d'elles subdueix sota l'altra i es genera una zonade subduccio que es l'arc d'illes (japó, Filipines, Indonèsia...)

*Les falles són fractures del terreny. Les que es produeixen en les vores convergents són inverses, ja que estan originades per forces de compressió.

*Els envavalcaments són formacions que evolucionen a partir de falles inverses, quian les forces de compressió continuades provoquen que un dels blocs es desplace sobre l'altre.

El cicle de Wilson: La litosdera està subjectada a un cicle dinàmic de formació i destrucció contínues que s'anomena cicle de Wilson. La velocitat amb que s'acosten les plaques és similar a la d'expansio  en els processos de creació i destruccio de la litosferaestan íntimament relacionats.

1.formacio d'un rift intracontinental   2.formació d'una dorsal: expansió oceànica  3.subducció i formació de serralades  4.tancament de la conca i formació  Les formacions del relleu de la litosfera:

-Les serralades es formen com a conseqüència de la subducció de tipus andí i de la col lisió continental.

-La plataforma continental e troba en les zones de transició entre la litosdera coninental i l'oceànica, dins d'una mateixa placa.

-Talús continental és la zona que constitueix el límit entre la litosfera coninental i l'oceànica

-Les dorsa oceàniques són serralades submarines que es poden elevar a més de  2 000 metre sobre el nivell del fons oaceànic, Es trober vores divergen

-Les fosses abissals són les zones més profundes dels oceans. Poden arribar als 11 km de profunditat i es troben en zones de subducció.

Risc volvànic: -La perillositat depén exclusivament del tipus d'erupció volcànica i dels processos que pot portar associats. Les erupcions mes explosives son sempre mes perilloses



-L'exposició depèn del grau de presència humana a les zones d'influència dels volcans. A les zones volcàniques amb una densitat de població elevada aques factor té més importancia

-La vulnerabilitat està relacionada amb la qualitat de les contruccions i les infraestructures , que poden estar millor o pitjor adaptades al risc volcànic exsisten de la zona

-En les vores contructives el risc volcanic és escás, ja que la major part de les erupcions es produeix en les dorsals

-En les vores destructives només existeix risc volcànic en les zones de subducció, on el tipus de magmes generats fa que les erupcions siguen molt explosives.

 En les zones d'intraplaca cal distingir les regions continentals de lres oceàniques.

-En les regions continentals les reupcions son de tipus etrimbolià. El risc associat a aquestes erupcions es pot quantificar com a un mitjà.

-En les regions oceàniques el vulcanisme consisteix únicament en l'emissio de laves molt fluides, sense explosins, cosa que fa que la perillositat siga mínima.

Prevenció de risc volcànic: la principal mesura de prevenció per al vulcanisme consiteix en una correcta planificació del territori , que respecte les zones de risc i reduisca l'exposisió  existeixen uns incidis precursors de les erupcions , que són útils el la predicció: l'emissió de determinats gasos, els petits terratrèmols (microsismes) i l'augment de la temperatura en les aigues termals.

El risc sísmic: els terratremols es produeixen com a conseqüència del moviment de les falles en les zones de contacte entre plaques litosf`riques , com en les zones de subducció, en les de col lisió continental i en les de falles transformants.   El focus d'un terratrèmol s'anomena hipocentre, mentre que el punt de la superfície més pròxim s'anomena epicentre

-La magnitud depen de l'energia alliberada en un terratremol, i es pot mesurar amb el sismògrad. s'expressa en l'escala de Richter, es tracta d'una escala oberta que no es registren terratremols superior a 9

-La intensitat esta relacionada amb els efectes del terratrèmol i es mesura degons l'escala de Mercalli, dividida en 12 graus

Prevenció del risc sísmic: Per a prevenir el risc sísmic, al aplicar rigorosament les normes que preveuen adaptacions en les construccions d'edificis i infraestructures que minimitxen els efectes dels sismes

Com es divideix un continent? Al mantell profund s'originen columnes de material calent, que reben el nom de plomalls. La menor denistat d'aquests materials permet que lentanment s'obriguen pas a través del mantell fins a arribar a la base de la litosfera.

Procés de formació d'un oceà: 1.La litosfer s'alça i arqueja. Davant l'embraziada dels materials calents, la litosfera es bomba i s'aprima  2..Formació del  ritft. La tensió creada en la part superior de la volta originarà fructures que enfonsaran en el zona central i es formara la vall centra.  3.Formació de la litosdera oceànica. a traves de les fructures eixirà magma que solodificará al rift. La  val l s'eixamplarà, els blocs continentals se separen i comensa a formar-se litosfera oceanica a partir dels materials magmatics (mar Roig)  4.formació d'un oaceà. si continua el proces de formacio de nova litosfera acabará oroginat-se un oaceà (Atlàntic).

Formació de Himalaya; la placa indoautraliana xoca amb la Euroasiàtica i es pleguen els materials.



Tipus de vora            moviment entre         estructura que               es crea o es                 tipus de falla

entre plaques             plaques                    es forma                       destrueix escorça 

__________________________________________________________________________________________________________________________

*Constructiva               divirgent                  dorsal oceanica             es crea                         falla normal (força de distensió)

*destructiva                 convergent             zona de subd.                es destrueix                  falla inversa (força de compresió)

*passiva                       llisquen lateralment       -                                   -                             falles transformants 

Entradas relacionadas: