Urbanització: Creixement, funcions i planificació urbana

Què és la urbanització?

La urbanització és el fenomen pel qual les ciutats creixen d'una manera accelerada en nombre, població i superfície, i els modes de vida característics de les ciutats es fan extensius a grans àrees.

Ritmes d'urbanització

Existeixen diferents ritmes d'urbanització. Antigament, la població rural era més nombrosa que la urbana, però actualment aquesta tendència s'ha invertit. La població urbana creix molt ràpid, la qual cosa sovint comporta un creixement desordenat.

Les xarxes urbanes i teories del creixement

Les ciutats es relacionen entre si formant xarxes urbanes, que són conjunts jerarquitzats de centres urbans.

Teories descriptives del creixement urbà

Diverses teories expliquen el creixement de les ciutats:

• Teoria del lloc central: Sosté que la funció principal d'una ciutat és proveir de béns i serveis el territori que l'envolta. Explica els nivells jeràrquics de les ciutats d'una regió segons el seu grau d'especialització.
• Teoria de la gravitació: Afirma que dos centres urbans es relacionen amb una intensitat directament proporcional a la seva població.
• Teoria de la base econòmica: Destaca que, a més del comerç i els serveis, l'activitat industrial és clau per al creixement urbà, ja que l'economia hi influeix directament.

El sistema urbà i la globalització

Per interpretar el nivell d'un sistema urbà, cal conèixer-ne el grau d'integració, que es mesura per la suma dels fluxos (intercanvis) que s'estableixen entre els diferents nuclis que el formen. Un sistema està molt integrat si hi ha una circulació i un intercanvi intensos, i poc integrat si el nivell d'intercanvis és baix.

En el context de la globalització (un sistema de relacions socials i polítiques basat en l'economia capitalista de lliure mercat), el model de vida urbà s'expandeix fins a formar un sistema mundial de ciutats.

Funcions i tipologies dels espais urbans

Les regions urbanes

Les ciutats i les zones urbanitzades formen un continu, separat per escasses zones agràries o forestals. Les seves característiques principals són:

• L'especialització dels nuclis urbans en usos residencials, industrials, comercials o de serveis.
• La dependència entre els nuclis, que augmenta amb el grau de desenvolupament.

Tipus de regions urbanes

Existeixen tres tipus principals de regions urbanes:

• Àrea metropolitana: Conjunt format per una gran ciutat i les ciutats petites i mitjanes que l'envolten. Es forma gràcies a les millores en comunicacions i transports. El nucli central s'especialitza en el sector terciari, mentre que els altres nuclis són principalment residencials i industrials.
• Conurbació: Agrupació de diversos nuclis urbans d'importància similar, amb una estructura polinuclear i activitats secundàries i terciàries.
• Megalòpolis: Extensa regió urbana que inclou múltiples nuclis centrals de diversa importància i amb una gran concentració d'activitats econòmiques.

Administració i diferenciació funcional

Les administracions metropolitanes, com les mancomunitats o corporacions municipals, serveixen perquè els municipis es coordinin per organitzar serveis comuns.

La diferenciació funcional d'una regió urbana

Les regions urbanes tenen diferents funcions especialitzades:

• Funció administrativa i de serveis: Es concentra a les parts cèntriques del nucli principal, zones molt ben comunicades on les indústries i els habitatges són escassos.
• Funció comercial: Les ciutats actuen com a centres d'intercanvis nacionals i internacionals, amb una notable especialització interna.
• Funció residencial: Es desenvolupa en zones amb característiques molt diverses, des de barris cèntrics fins a suburbis.
• Funció industrial: Actualment, les zones industrials se situen a la perifèria, en polígons industrials específics.

La ciutat com a centre de poder

La capital d'un territori

La capital és el lloc on es centralitza el poder d'un estat i on resideix el govern que el representa.

Ubicació de les capitals

Segons la seva ubicació i origen, es poden distingir diversos tipus de capitals:

• Capitals situades a la ciutat històricament més important del país.
• Capitals situades en una ciutat que no és ni el nucli històric ni un centre econòmic rellevant, sovint per equilibrar el territori.
• Capitals de nova creació, fundades durant el segle XX en indrets prèviament deshabitats.

La planificació urbana

Els agents urbans

Els agents urbans són les persones i entitats que intervenen en la producció de l'espai urbà. Els principals són:

• Propietaris del sòl: Posseeixen el terreny, que pot ser rústic o urbanitzable.
• Promotors immobiliaris: Centren la seva activitat en la construcció, la venda i el lloguer d'immobles.
• Propietaris d'indústries: Poden alliberar grans terrenys que poden ser útils per a altres usos.
• Ciutadans i ciutadanes: Exerceixen pressió perquè els usos del sòl satisfacin les necessitats col·lectives.
• Organismes públics: Decideixen la finalitat del sòl i regulen el creixement urbà.

La classificació del sòl

El sòl es classifica segons la seva aptitud per a ser urbanitzat:

• Sòl urbà: Sòl ja transformat que compta amb infraestructures bàsiques (accés, aigua, etc.).
• Sòl no urbanitzable: Terrenys sotmesos a algun règim de protecció especial que n'impedeix la urbanització.
• Sòl urbanitzable: Sòl que es pot transformar en sòl urbà seguint la legislació urbanística vigent.

El Quart Món i la degradació urbana

En les societats desenvolupades, la pobresa ha augmentat, donant lloc a bosses de pobresa enmig de la prosperitat urbana, fenomen conegut com a Quart Món. Aquests nuclis se solen situar als barris antics i inclouen fenòmens com el dels homeless (persones sense sostre).

Les noves formes de pobresa

Durant la industrialització, la pobresa afectava principalment ancians, persones malaltes, discapacitades i camperols. Avui, a les ciutats del món postindustrial, el perfil ha canviat i inclou persones en edat de treballar i plenament capacitades.

La pobresa afecta cada cop més els joves, molts dels quals tenen dificultats per integrar-se al mercat laboral. Com a conseqüència, en moltes zones urbanes s'acumulen persones en situació de vulnerabilitat, la qual cosa provoca escassetat de serveis públics, desarrelament i inadaptació social.