Unitat sensoracional teoria del coneixement

Filosofia:

aquell pensament que permet tenir un espírit crític. La filosofia és pensar, aquella que et permet fer un discurs crític. Un filòsof té un desitg de sabiesa, vol donar resposta a totes les preguntes que ens fem encara que no totes tinguin respostai vol poder saber fer un discurs crític. LA filosofia va aparéixer en el moment en el que l'home i la dona van poder qüestionar-se preguntes filósòficament parlant; però físicament parlant, existeix des del s.VII aC. Va aparéixer a la Grècia antiga, gràcies a una sèrie de condicions socials i culturals que ho van fer possible: a Grècia hi havia una plaça pública on es reunien tots els ciutadans per discutir, aprofundir els seus coneixements i investigar . Abans del naixement de la  filosofia el món s'explicava a través del mite, per on l'home busca trobar explicacions raonades de la realitat i amb Tales de Milet (considerat el 1er filòsof) va aparéixer la filosofia (pas del mite al logos). Característiques saber científic: és un saber universal (el saber filósòfic engloba la totalitat dels éssers existents),  és un saber racional (per assolir el seu objectiu la filosofia utilitza els recursos de qualsevol saber o coneixement humà), és un saber profund (la filosofia estudia el què i perquè de les coses) i és un coneixement per causes (el filòsof aspira a desentranyar  les causes últimes de la realitat).

Divisió de la filosofia:

lògica (instrument a través del qual la raó regula la seva activitat pròpia i analitza les lleis que es refereixen al seu exercici correcte, La lògica estudia els elements del pensament i tracta de la validesa de les indiferéncies), metafísica (va més enllà del coneixement filósòfic. S'ocupa del que és comú a tots els éssers. Hi ha 3 disciplines;
l'ontologia que estudia l'ésser de les coses que són, la seva existència i les formes diverses de ser, la gnoseologia que estudia quan es pot afirmar que el nostre coneixement és autèntic coneixement de la realitat i la teologia natural que estudia Déu com a causa i fonament de tot el que és.), antropologia filósòfica (estudia l'ésser humà com a tal), ètica i filosofia política (estudia la conducta que hauríem de fer), filosofia de la naturalesa (estudia els éssers naturals vivent i no vivents) i història de la filosofia (estudia el pensament de diferents autors).

Saber científic

Es dedica al cultiu d'una parcel·la determinada de la  realitat. Tracta de d'escriuren's aspectes parcials mitjançant el mètode d'observació empíric (experimental) i formulen hipòtesis explicatives dels fets que s'observen. Els primers pensadors gregs van recòrrer a la raó per explicar els fenòmens naturals ja que no hi havia instruments precisso d'obsevació i encara no s'havia perfilat un model científic rigorós per obtenir i sistematitzar les dades recollides a través de l'experiència, La ciència experimental moderna combina les matemàtiques i l'experimentació. Només s'admet com a objecte d'estudi aquell que puguir ser observable empíricament, es procura assolir lleis, tots els assoliments han de ser expressats de forma matemàtica i es deixen de banda els aspectes qualitatius per centrar-se en els quantitatius de les coses.

Característiques mètode científic:

adopció convencional de postulats, formulació d'hipòtesis (enunciats encara no comprovats), verificació (provar la validesa de la hipòtesi a través de l'experimentació), llei (quan la hipòtesi ja està verificada), teories (de les quals es dedueixen lleis noves. La teoria s'ha de poder expressar en un llenguatge científic, ha de ser contrastable empíricament, ha de servir per fer prediccions i ha de suposar un progrés en el desenvolupament de la ciéncia).

Tipus de ciències:

ciències exactes (pretenen trobar lleis universals de formulació matemàtica), ciéncies naturals (es basen en l'observació i experimentació i a poc a poc han anat adaptant models matemàtics específics que expressen els seus assoliments) i ciències humanes (estudien les activitats humanes en general. El nivell de formalització matemàtica és menor que en altres ciéncies).

Deducció:

derivació de conclusions a partir dels enunciats primers. Totes les ciències utilitzen  aquest mètode quan extreuen dels seus enunciats més general altres que són més particulars. (base racional)

Inducció

Quan s'obté una conclusió universal a partir de l'observació de casos particulars (base experimental)

Altres models del saber:

art (es coneix a través de la intuició creadora. Davant dels ulls de l'artista, les coses apareixen carregades d'associacions significatives. L'art és una forma d'expressió original i creativa), religió (representa una inclinació natural en l'home que el vincula al sagrat. La teologia és el saber religiós per antonomàsia. La teologia cristiana és una reflexió de la raó a la llum de la fe, reflexió que parteix de la dada revelada) i tradició (la forma de rebre els coneixements i costums que són vigents en una cultura determinada, els quals també s'anomenen tradicions. La transmissió s'efectua per la família, l'església, l'escola, etc.)

Raó teòrica:

conèixer que és la realitat, determinada teoria del coneixement. S'ha desenvolupat a trvés de la ciència i la filosofia, L'estructura del coneixement humà és:
sensibilitat+inteligència. La teoria del coneixements és aquella que estudia la naturalesa, l'abast i els límits del coneixement humà (Immanuel Kant
)

Subjecte:

l'individu conscient quan exerceix la seva capacitat de conèixer.

Objecte:

tot allò que es troba davant de la consciéncia. No pot existir un objecte sense el subjecte  i a l'inrevés.

Transcendent:

en la teoria del coneixement, un transcendent és tot allò que es troba més enllà del subjecte que coneix.

Sensibilitat:

el coneixement sensible comença amb l'estimulació (arribada d'un estímul físic a algun dels nostres òrgans materials). En la sensibilitat interna té lloc la interiorització i elaboració de la informació  sensible. La primera integració de l'objecte conegut la produeix el sensori comú que unifica la informació de cada sentit i fa possible la percepció. La funció de retenir síntesis sensorials la realitza la imaginació. Aquesta permet agrupar diverses percepcions i configurar una imatge. En canvi, la memòria arxiva els objectes percebuts.

Inteligència:

realitza 3 operacions: simpe aprehesió (abstreu el concepte en el coneixement dels individus particulars. Es presciendeix de les característiques sensibles dels objectes individuals), judici (atribució de propietats a un objecte amb coneixements de causa. Parlem de pre-judici quan no hi ha coneixement de causa) i raonament (passar d'una veritat coneguda a altres veritats que estan inplícites en la primera; és el que anomenem raonar).

Integració del coneixement humà:

la iteligència rep informació de la sensibilitat i capta la realitat en la sensibilitat. L'estructura del coneixement humà es distingeix per la seva unitat sensoracional. Les diverses operacions del coneixement humà estan conectades entre si.