La Unió Europea tema 2 geografia

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,84 KB

 
El 1951:
Creació CECA (Comunitat Europea del
Carbó i de l’Acer).​ La iniciativa va ser valorada molt positivament i s’hi van afegir Itàlia, Bèlgica, Luxemburg i Països Baixos. Aquesta institució va permetre la millora de les relacions entre els països, evitant l’esclafit de nous conflictes.​Els bons resultats de la CECA van fer que els països membres pensessin ampliar aquesta autoritat supraestatal a tots els sectors econòmics, signant-se nous acords:

· Tractats de Roma

 25/03/1957, va entrar en vigor en 1958, va ser el tractat constitutiu de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i de la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (CEEA o Euratom) entre els sis estats membres de la CECA. Va establir com a objectiu la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capital per tot el territori dels estats membres, desfigurant-se les fronteres. 

EL TRACTAT DE LA UníÓ EUROPEA (Maastricht)

 L’acte fundacional de la Uníó Europea va ser la signatura del tractat de Maastrich el 7/2/1992, que va entrar en vigor el 1993. L’Europa dels Dotze va impulsar una integració que anava més enllà de les qüestions econòmiques, establint també vincles polítics i socials. ​ El Tractat de la Uníó Europea (TUE) va establir:​· La CEE va passar a dir-se Uníó Europea (UE)​· Es va reconèixer la ciutadania europea.
Tota persona que tingui la nacionalitat d’un estat membre és ciutadà europeu.
Aquesta ciutadania es complementària a l’estatal i atorga una sèrie de drets:​ Dret a circular i residir lliurement per tot el territori de la UE​ Dret a sufragi en les eleccions al Parlament Europeu​ Dret de petició davant del Parlament Europeu.​· Es va atorgar més poders al Parlament Europeu (la institució legislativa). ​· Es va establir una política exterior de seguretat comuna com a sistema de cooperació entre govern a l’hora de prendre decisions en política internacional. ​· Es va preveure la cooperació dels estats membres per la implantació de la Uníó Econòmica i Monetària que suposava la decisió d’adoptar la moneda única, l’EURO.
EL TRACTAT DE LISBOA​ signat el Desembre de 2007 tot i que no entrarà en vigor fins que tots els estats l’hagin ratificat (mitjançant votacions al Parlament, com el cas d’Espanya, o mitjançant referèndums com a Irlanda, on va ser rebutjat en primera volta). ​· Estableix un conjunt de normes per tal d’agilitzar i millorar el funcionament de les institucions europees:​ Fixà el nombre d’eurodiputats en 750 més el president.​ Determínà que el Consell Europeu tindria un president permanent per un període de dos anys i mig, renovable un cop. ​ Les decisions que pren el Consell Europeu han d’haver estat aprovades en votació per una doble majoria anomenada “majoria qualificada”, mitjançant la qual cal tenir com a mínim el suport del 55% dels estats membres i que aquests representin el 65% de la població total de la Uníó. Pretén evitar:​Que un grup reduït de grans estats amb molta població s’imposi el seu punt de vista a la majoria dels estats més petits. ​Que un grup nombrós d’estats petits amb poca població s’imposi a la majoria de la població de la Uníó Europea. ​La Comissió Europea es redueix fins a un nombre de comissaris que correspongui a dos terços del nombre dels estats membres. Aquests comissaris són escollits segons un sistema rotatori que no fa diferències entre els estats. ​També reforça la importància de les regions dins de la UE, i reconeix la diversitat cultural i lingüística. 
L’ACORD DE SCHENGEN​ Signat en 1995 a Schengen (Luxemburg). El seu objectiu era abolir les fronteres i aconseguir la lliure circulació entre els estats membres.  Actualment hi formen part tots els països de la UE excepte el Regne Unit i la República de Irlanda. A més hi formen part tres estats no membres: Suïssa, Noruega i Islàndia. ​ Tots plegats formen l’anomenat espai Schengen, eliminant les fronteres interios i reforçant les exteriors (Frontex, veure tema anterior). Els ciutadans europeus poden circular lliurement dins de la Uníó, i només es considera estranger aquelle que vingu de països que no formen part del espai SchengeN.

CRITERIS D'ADHESIÓ

 Per poder adherir-se a la Uníó Europea cal ser un estat europeu i acomplir els requisits que s’especifiquen en el que es coneix com criteris de Copenhagen (1993):​

  1. Criteri polític: cal que hi hagi institucions polítiques estables que garanteixin la democràcia, l’estat de dret, el respecte als drets humans, el respecte i la protecció de les minories. ​

  2. Criteri econòmic: cal tenir una economia de mercat ferma i viable, capaç d’adequar-se al grau de competitivitat existent dins de la UE.​

  3. Cabal comunitari: fa referència a tot el conjunt de lleis d’àmbit europeu que cal que el país candidat accepti i assumeixi com a propi.



Entradas relacionadas: