Unificació alemana

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,9 KB

 
LA UNIFICACIÓ D’Alemanya:

Els antecedents a la unificació:
-L’Antic Imperi Alemany (Sacre Imperi ROMà Germànic), que llavors no etsva fragmentada, tenia les Seves arrels a l’Edat Mitjana, i en els segles XV-XVIII havia estat Dominat pels Habsburg austríacs. -La invasió napoleònica va acabar amb l’antic Imperi Alemany, que Fou substituït per la Confederació del
Rin. -El Congrés de Viena va crear la Confederació Germànica, formada Per 38 Estats i que comptava formalment una Dieta comuna, però Amb funcions purament simbòliqües, i amb una manifesta rivalitat Entre Àustria i Prússia.

El nacionalisme alemany, el Volksgeist: Es defineix com “l’esperit del Poble”, és a dir, el conjunt de Característiques pròpies de la Nació Alemanya (llengua, Història, tradicions ...). Hi participa: -El Romanticisme que va reforçar L’aspecte nacionalista per Sobre dels valors liberals. -La filosofia de Herder i Fichte, que exaltaren L’ideal d’unitat nacional. -El pangermanisme, que Defèn la integració de tots Els territoris de parla Alemanya en un sol Estat.
La unificació es convertí en el gran Objectiu de la burgesia i l’aristocràcia Alemanya, que van veure en el model Autoritari de Prússia el camí més segur Davant les aspiracions democràtiques i Populars. Forta rivalitat entre Prússia (interessada per ser més poderosa) i Àustria (més aviat volien pararla pq no els hi sortís un rival) per encapçalar i conduir la Unificació. Idea de la Gran Alemanya (que inclou a Àustria), i de La Petita Alemanya (que Exclou a Àustria de la Unificació pq tenia moltes comunitats difícils d'integrar).

El Zollverein i la nova Constitució de 1849:
-Creada a instàncies de Prússia entre la majoria dels Estats de la Confederació Germànica (però sense Àustria) i que suposava L’eliminació de les fronteres internes i la lliure circulació de mercaderies. Va consolidar el lideratge de Prússia sobre els Estats alemanys i En el procés d’unificació. Va afavorir la industrialització i el creixement econòmic D’Alemanya.  Prússia va rebutjar el 1849 la Constitució redactada pel Parlament de Frankfurt, que atorgava la Corona Imperial d’Alemanya al rei prussià, Però sota un model parlamentari i democràtic. A partir de 1862, el nou Rei de Prússia Guillem I i el seu canceller Von Bismarck van dissenyar la política definitiva per arribar a la unificació. 

EL PROCÉS DE LA UNIFICACIÓ: -1864 – Guerra contra Dinamarca. Annexió dels ducats de Holstein i Schleswig. 1866 – Guerra entre Prússia i Àustria. La victòria prussiana desfà L’antiga Confederació Germànica i la substitueix per la Confederació d’Alemanya del Nord (1867), que exclou Àustria i un Nou Parlament Federal (el Reichstag). -1870 – Guerra contra França, que uneix tots els Estats alemanys del Sud a la causa “nacional” i que acaba amb la cessió francesa D’Alsàcia i Lorena). -El 1871 es proclama el Segon Reich, amb capital a Berlín, i Guillem I és coronat com a Kàiser d’Alemanya. Quedava completada la Unificació, però sense Àustria.




LA UNIFICACIÓ ITALIANA:

Itàlia després del Congrés de Viena:
Itàlia, després de la derrota de Napoleó, va continuar dividida i sota la Tutela de l’Imperi Austríac, i amb la forta influència del Papat. Al SUD El Regne de les Dues Sicílies (Sicília i Nàpols). Sota la dinastia borbònica. D’economia agrària i Força endarrerida i amb plena vigència de les Estructures feudals. Al CENTRE Els Estats Pontificis (sota la sobirania del Papa) i els Ducats centrals (Toscana, Mòdena, Parma i Lucca). També eminentment agrícoles, i fortament tutelats Per Àustria. Al NORD Els territoris de la Llombardia (Milà), el Vèneto (Venècia), el Trentino i l’Ístria, sota l’ocupació militar Austríaca. El Regne de Sardenya – Piemont (amb capital a Torí). Monarquia constitucional de signe liberal, sota La dinastia dels Savoia. Economia avançada de Tipus industrial i comercial. 

El nacionalisme italià Primera meitat del Segle XIX Creixen i es consoliden dos Corrents nacionalistes que Aspiren a la unificació i a La creació de l’Estat Italià. -De signe democràtic i republicà, al Voltant de l’organització la Jove Itàlia, liderada per Mazzini, i a la Qual militava Giusseppe Garibaldí. -De signe liberal i monàrquic, Liderada pel Regne del Piemont i el Seu monarca Víctor Manel II i el seu Primer ministre Cavour. 
OPOSICIONS ALS CORRENTS NACIONALISTES: l’Imperi Austríac per els grans interessos que tenia a territori italià - el Papat pq no volia perdre influencia ni poder.

Les Fases de la Unificació italiana:
1. L’annexió de la Llombardia i dels Ducats Centrals. (1859 – 1860). El Regne del Piemont contra Àustria. Amb l’aliança i el suport militar francès (Napoleó III), els Austríacs foren derrotats a Magenta i Solferino, i el Piemont Aconseguí ocupar la Llombardia i els Ducats centrals. El preu De l’ajut francès foren les regions de Niça i de Savoia. 2. La Conquesta de Sicília i Nàpols. (1860 – 1861) Garibaldí va organitzat una expedició militar a Sicília que Havia va conquerir l’illa i va passat a Nàpols, on coincidí amb Les tropes piemonteses. Garibaldí va renunciar a l’ideal Republicà per facilitar la consecució de la unificació italiana. El 17 de març de 1861 es proclamava el nou REGNE D’ITÀLIA. 3. Annexió del Vèneto. (1866) Itàlia es va aliar amb Prússia que estava en guerra amb L’Imperi Austríac, i així fou possible la incorporació de la regió De Venècia al nou Estat unificat. 4. Conquesta i incorporació dels Estats Pontificis (1870 - 1871). La nova capital es situa a Roma. Els italians havien ja ocupat les regions pontifícies d’Emília Romanya i de Les Marques, pressionant ara sobre la regió de Roma. El Papa Pius IX va sol·licitar l’ajut de França, que Protegia la ciutat. Però la retirada dels francesos a causa de la Guerra Franco – prussiana facilità l’entrada de Víctor Manel II a Roma i la proclamació de la ciutat com a nova capital del País. El Papa va quedar en una situació molt compromesa pq no reconeixia l'estat italià i auqest no li reconeixia cap poder polític.

ELS GRANS REPTES DE LA NOVA ITÀLIA: -L’hostilitat del Papa i de l’Església en una nació de majoria Catòlica. -Les grans diferències socials entre un Nord avançat i Industrialitzat i un SUD endarrerit i agrícola. -El Trentino i la regió d’Ístria van continuar ocupades militarment Per Àustria.

Entradas relacionadas: