Ultima hoj

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,06 KB

 
Manlleu: element lingüístic, gairebé sempre lèxic, que passa duna llengua a una altra i sintegra.Calc: manlleu lèxic, sintàctic o semàntic que reflectéis lestructura duna forma estarngera a través duna combinació delements natius.Neologisme: mot que incorpora una llengua duna altra o que, si ja existeix, pren un significat nou.Terminología: és la disciplina que socupa de la designació del conceptes propis de les llengües despecialitat. El seu objectiu és, doncs, la denominació dels conceptes. No sinteressa per la flexió o la sintaxi dels mots: els mots interesen per ells mateixos. Interessa la forma escrita dels mots(tant sobre la forma desenvolupada, com les sigles, abreujaments, abreviaturas) i no la seva pronuncia . Pretèn identificar segments duna realitat prefessional especialitzada de forma única unívoca.En terminología leleaboració de diccionaris condueix directament a la normalització (en el sentit destandardització) dels termes propis dun determinat domini especialitzat.Lingüística: és la ciencia del llenguatge. El camp específic de la lingüística és lestudi de les unitats i regles de combinació dels diversos aspectes de la llengua(fonètic, fonològic) i un objectiu central és la construcció duna teoria general del llenguatge.Sociolingüística: és un camp interdisciplinari que comprèn lestudi de les interrelacions entre el fenomen lingüístic i el fenomen sociocultural. Estudia lús que els parlants duna llengua fan daquesta llengua; és a dir. Les relacions entre llengua i societat.Definició i classes de variació lingüística El conjunt de totes les formes duna llengua constitueixen el que sanomena variació lingüística. Hem de recordar que distinguim entre variació dialectal i variació estilística o funcional.La variació dialectal es relaciona amb les característiques personals del parlant (sexe, origen territorial). Hi ha tres classes de variació dialectal: Geogràfica: pertanyen a zones geogràfiques diferents: comarques, ciutats, barrisTemporal: son de èpoques històriques diferents o pertanyen a distintes generacions.Social: pertanyen a grups socials diferents.Parlem duna varietat geográfica, temporal o social per a referir-nos al conjunt de formes lingüístiques que usen grups dusuaris que compartiesen lorigen territorial, que pertanyen a la mateixa època o que son del mateix grup social.La variació estilística o funcional es relaciona amb la situació específica en què es produeix la comunicació o lorientació que aquetsa té. Les varietats esqilístiques sanomenen registres. Les classificacions dels registres poden fer-se distingint entre parlat/escrit, improvisat/improvisat, personal/impersonal També parla de registre col·loquial, literari, científic i de registre formal neutre.

Entradas relacionadas: