On trobem la Meseta

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,91 KB

 

4. LES VORES MUNTANYOSES DE LA MESETA

4.1 EL MASSIS GALAICOLLEONES

El relleu del nord-oest peninsular el forma el Massís Galaicolleones , un quadrat muntanyós que fa 200 km de costat i que comprèn Galícia, les serres de l’oest d’Astúries, les muntanyes de Lleó i les serres de la Cabrera i Segundera. Destaquen el cims de Teleño i la Peña Trevinca, de +2000m.

El Massís Galaicolleones correspon al fragment del relleu més antic de la península. Afectats pels moviments de l’escorça terrestre i format per un conjunt de blocs fallats, elevats i enfonsats, que va donar lloc a un massís esglaonat. Posteriorment, l’erosió es va encarregar de fer recular i suavitzar els pendents muntanyosos. També són conseqüència de l’erosió les formes suaus del massís galaicolleonés. El roquissar gairebé no s’aprecia perquè està cobert per una vegetació abundant.

4.2 LA SERRALADA CANTÀBRICA

La Serralada Cantàbrica forma una cadena lineal que presenta formes molt energètiques i grans desnivells a la façana cantàbrica, i menys accentuades el vessant interior. La serralada cantàbrica es caracteritza per la seva asimetria entre la part occidental i la part oriental: a la part occidental de la serralada, el massís asturià dóna lloc a una sèrie de blocs paleozoics dislocats. En aquesta part hi ha els més grans jaciments de carbó d’Espanya, a més d’una variada Gama de metalls com el ferro, l’antimoni o el Mercuri. L’accés entre la Meseta i Astúries és difícil, per l’altitud del relleu i pel caràcter nevòs dels ports de muntanya. A la part oriental, o Muntanya Cantàbrica, el cims perden altitud. I dominen el relleus plegats, de material sedimentaris, entre els quals abunden els gresos, els conglomerats i, les calcàries


4.3 EL SISTEMA IBÈRIC

El Sistema Ibèric limita la Meseta de nord-oest a sud-est. Aquesta serralada està formada per materials dels sòcols hercinians i materials secundaris que el mar va anar dipositant, amb el pas del temps. Tots aquests materials es van plegar durant el moviment alpí. A la serralada s’hi distingeixen dos sectors:

  • El sector nord està compost per un sistema de falles amb horsts elevats que formen massissos de més de 2000 m d’altitud: serra de la Demanda, Picos d’ Urbión i serra del Moncayo. Aquests relleus separen la meseta de les terres de la depressió de l’Ebre.

  • El sector Sud està format per un intricat joc de serres i depression solcades per rius. S’hi distingeixen dos conjunts muntanyosos: el conjunt interior el formen els Montes Universales, la Serrania de Conca i la serra d’ Albarrasí; el conjunt exterior està constituït per les serres de Javalambre, Gúdar i el Maestrat, que aïllen la Meseta de la costa.

4.4 SIERRA MORENA

El relleu de Sierra Morena constitueix la vora meridional de la meseta. És com un esglaó que separa la Meseta de la Depressió del Guadalquivir. Sierra Morena, vista des de la meseta, ofereix una escassa entitat muntanyosa, però vista des de la depressió del Guadalquivir apareix com un relleu alt i carpat que cau sobtadament a la depressió del Guadalquivir

El nom de Sierra Morena li ve del color dels seus materials i també de la tonalitat de la seva vegetació d’Estepars.

S’hi explotaven importants jaciments miners, com els de Mercuri, els de coure i els de carbó.

El relleu escarpat de les serres dificulta molt les comunicacions. L’únic pas que comunica la son meseta Sud amb Andalusia a través de Serramorena és el Despeñaperros.



5.LES SERRALADES EXTERIORS

5.1.ELS PIRINEUS

Els pirineus formen una alineació contínua de muntanyes que s’estén des del golf de Biscaia fins al cap de Creus. La serralada forma una sèrie d’alineacions paral. Leles que des de la part central davallen en forma d’esglaons colossals. La serralada està formada per dues grans unitats:
els pirineus axials o centrals i el prepirineu.

-El pirineu axial o central

És on es troben les altituds més notables. A causa de la seva altitud els ports de muntanya són escassos i de pas difícil. Ésta formada bàsicament per materials hercinians.

-El prepirineu

El prepirineu, de menys altitud i de formes més suaus, el formen dues alineacions muntanyoses paral·leles a la zona central i materials secundaris calcaris:

SERRES INTERIORS:

arriben a més de 2500 m d’altitud.

SERRES EXTERIORS:

amb altituds més modestes.


En aquestes dos serres s’obre la depressió mitjana pirinenca (allargada, estreta i interrumpida per altres relleus).


5.2.SERRALADES LITORALS CATALANES

Estan separades dels Pirineus per una serie de falles i de terrenys volcànics. Configuren dues rengleres muntanyoses separades per una depressió longitudinal: la serralada prelitoral amb unes altituds considerables i la litoral amb una escassa altitud.

La part nord mostra materials paleozoics, mentres que la sud la formen materials secundaris plegats, com el rocam calcari.

5.3.LES SERRALADES BÉTIQUES

Es van formar al llarg del moviment alpí. El sistema bétic es format per la serralada penibética i la serralada subbetica, separades per una serie discontinua de depresions, reblides per sediments terciaris i quaternaris que donen lloc a un paisatge de badlans.

SERRALADA PENIBETICA:

situada vora de la costa. En aquesta serralada hi trobem serra nevada (veleta 3398), les serralades de Filabres i Estancies.

SUBBETICA

:S’exten des de el penyal de Gibraltar al cap de la Nau, on se sumergeix al mar mediterrani. Les serres que hi destaquen són la de Cazorla, Segura, Sagra i Magrina.







Entradas relacionadas: