Segon triumvirat octaví Març antoní i lepi

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,68 KB

 

El primer Triumvirat (Cèsar, Pompeu i Cras)


• Pompeu, però, va optar per formar un govern Tripartit (no oficial) amb Cèsar i Cras.

• La finalitat era repartir-se les províncies :

– Cras: Orient.

– Cèsar: la Gàl·lia.

– Pompeu: Itàlia, Hispània i Àfrica.

• Aviat, Cras va morir en combat. Aleshores Pompeu i Cèsar s’enemistaren.

• Així doncs, Pompeu, amb el consentiment del
Senat, va intentar governar tot sol, però Cèsar, després de conquerir les Gàl·lies, va tornar a Roma.

• Desobeint les ordres del Senat, Cèsar va Traspassar el Rubicó amb les seves legions i va vèncer Pompeu a Farsàlia (Grècia) i als seu partidaris a Hispània. Enllaç Pompeu



La Dictadura de Cèsar

• Cèsar va basar el seu èxit en tres pilars Sòlids:

– Fidelitat dels soldats veterans (recompensats amb terres, per les seves victòries/conquestes).

– Suport de la classe eqüestre (populares)

– Admirat, famós i estimat pel poble.

• És nomenat dictador vitalici i acumula els Càrrecs més importants; com, per exemple, imperator: cap dels exèrcits.

• Malgrat el seu poder i les seves iniciatives Progressistes, els aristòcrates (optimates) van

considerar que atemptava contra les llibertats Republicanes.

• Així doncs, Cèsar va ser assassinat el dia De les idus de març del 44 a. C. A través d’una conjuració encapçalada per Brutus i Cassi.



El segon Triumvirat (Octaví, Març Antoní i Lèpid)


• Havent mort Juli Cèsar, els cesarians van Perseguir els rebels:

– Octaví, nebot i fill adoptiu de Cèsar, Març Antoní, el seu lloctinent, i Lèpid, amic dels dos, van eradicar Brutus i Cassi I els seus partidaris.

• Així, van formar el segon triumvirat, a Causa d’un enemic comú.

• Una de les víctimes fou l’orador Ciceró, que Havia fet una propaganda política desfavorable de Març Antoní (Filípiques).

• Lèpid «va desaparèixer» aviat del panorama Polític.

• Març Antoní i Octaví arribaren a un acord Segons el qual es repartien el poder i segellaven el pacte a través d’un Casament entre Març Antoní i la germana d’Octaví, Octàvia.

• Març Antoní aviat va repudiar-la i es va Casar amb Cleòpatra, amb qui ja Cèsar havia tingut un afer.

• Octaví, personatge fred i calculador, va Iniciar una guerra de propaganda en contra del seu rival. Deia que Març Antoní Volia convertir l’Imperi en una monarquia hel·lenística amb Cleòpatra com a Reina i amb la capital a Egipte.

• En conseqüència, va esclatar la Guerra Civil, declarada pel Senat, a petició de Gai Juli Cèsar Octavíà.

• La batalla decisiva va tenir lloc a Àccium (Grècia). Març Antoní es va suïcidar abans de l’arribada d’Octaví i Cleòpatra, Després.

• Aquesta episodi va marcar el final de la República Romana.

• Egipte va passar a ser una província Depenent directament del prínceps, títol que va ser atorgat pel Senat a Octaví, única persona que podia gestionar la nova forma de govern i de societat: L’Imperi:



Els òrgans De govern republicans

• Òrgans executius

– Censors: magistrats més prestigiosos de Roma. Nomenats cada 5 anys. S’encarregaven de classificar els romans en Centúries (segons la seva fortuna). També vetllaven pel bon costum dels Senadors i podien excloure o treure membres del Senat.

– Cònsol: eren dos i eren els màxims Representants del poder executiu.

• Tenien 4 funcions principals:

– Convocar i presidir el Senat i les Assemblees del poble.

– Proposar l’aprovació de les lleis.

– Comandar l’exèrcit.

– Gestionar les finances.

– Edils: s’ocupaven de qüestions Administratives i de gestió diària com ara:

• La supervisió dels mercats.

• El manteniment de les vies públiques.

• La vigilància de la ciutat.

• L’organització dels jocs públics.

– N’hi havia dos de patricis (edils curuls) i Dos de plebeus.

– Qüestors: gestors de les finances públiques I les de l’exèrcit en campanya.

– Els tribuns de la plebs: representants Directes del poble d’origen no patrici. Eren protegits per l’exèrcit i tenien Dret a veto davant dels magistrats ordinaris que tenien imperium (cònsols i Qüestors).

Podien proposar lleis, i la seva persona i els Seus béns eren inviolables.

– El dictador i el mestre de cavalleria: Aquestes dues magistratures tenien caràcter EXCEPCIONAL i implicaven la Suspensió de la resta, excepte dels tribuns de la plebs, per aconseguir una Acció més efectiva que els òrgans col·legiats.

• El dictador era nomenat pels cònsols en Casos de perill imminent (mandat 6 mesos) i compartia el poder amb un Subordinat, el mestre de cavalleries.



• Òrgans judicials

– Els pretors (jutges)

16 homes, distribuïts en dues classes:

• Els administradors de justícia entre Ciutadans romans

• Els administradors de justícia dels Estrangers



Característiquesde Les magistratures

• Periodicitat: tots els càrrecs eren anuals. Les eleccions es feien al juliol, excepte els censors i

les magistratures extraordinàries.

• Col·legialitat: Les decisions s’havien de Prendre amb l’acord de tots els qui exercien una mateixa magistratura.

• Edat: Quan un ciutadà arribava a la seva Majoria d’edat (per decisió del pare + o – als 16 anys) adquiria tots els drets Polítics (vot i candidat).

Segons el càrrec hi havia unes limitacions D’edat.

• Reiteració: els romans no podien Presentar-se a unes eleccions per ocupar un càrrec que haguessin exercit abans Fins al cap de 5 anys.

• Auspicis: tots els magistrats tenien la Facultat de consultar els auspicis (voluntat dels déus).

Auspicis menors (només a Roma)

– Auspicis majors (a tot arreu)

• Imperium: dret a decidir sobre la vida o la Mort dels ciutadans (pretors, cònsols, dictador, mestre de cavalleria).

• Inviolabilitat: Qualitat que tenien els Censors, els tribuns de la plebs i els edils plebeus, per la qual ningú podia Agredir-los ni a ells ni als seus béns.

Entradas relacionadas: