Treballar la simetria

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Plástica y Educación Artística

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,07 KB

 

5. El còmic El còmic, narra una història a través d’imatges o mitjançant la combinació d’imatges i text. Es caracteritza per crear una seqüència d’imatges amb uns personatges que realitzen accions en un temps determinat.Elements que integren un còmic:
La vinyeta
. Representa un espai i un temps de la història que es narra. Poden ser quadrades, rectangulars,..L’enquadrament.

És el punt de la vista des del qual s’observa l’acció de la vinyeta, hi ha diferents enquadraments


- Gran pla general


Mostra una gran extensió d’espai


- Pla general


La figura ocupa un espai important


- Pla mitjà


La figura humana es veu dels genolls o de cintura cap amunt. També es pot dir pla americà


- Primer pla


Representa una part petita del cos o d’un objecte


- Pla detall


Emmarca una part encara més petita que el primer pla

Les imatges en movimentLes imatges d’aquests tipus mostren la realitat del moviment. Però el moviment no és real, sinó el resultat d’un efecte òptic basat la seqüència d’imatges fixes que se succeeixen davant els nostres ulls.CinemaEls germans Lumière van projectar la primera pel·lícula el 1895.El moviment es basa en les 24 imatges per segon que projecten les pel·lícules.Els elements bàsics del cinema són:

Seqüència


És la part de la pel·lícula que conté la narració completa d’una acció concreta


Escena


Relata l’acció que es du a terme en un mateix temps i lloc


Presa

És l’enregistrament obtingut en el temps transcorregut del moment que comença a funcionar la càmera fins que s’atura.

Pla


És la imatge immediata de cada acció

Els moviments principals de la càmera.

Tràvelig

És el pla que es descriu quan la càmera acompanya un personatge o un altre element que es desplaça. Pot ser lateral,...

Panoràmica


Mostra una visió general de l’escena mitjançant el moviment horitzontal de la càmera


Grua

És el pla que s’obté en col·locar la càmera sobre una grua que s’eleva per captar una visió des de dalt i en totes les direccions.El dibuix artísitic Grafisme i plasticitat


En un dibuix, el grafisme i la plasticitat es complementen.L’aspecte gràfic es Déu al rastre del gest quan un estri hi produeix un senyal o un traç.L’aspecte plàstic depèn de les qualitats del material que s’hi utilitza: gruix, untuositat, densitat, transparència...

El dibuix amb llapis:

Aquest material permet d’obtenir una varietat il·limitada de traços.Quan s’utilitza, espot combinar la duresa de les mines de grafit (mineral de carboni, de color negre i textura untuosa) amb la forma d’aplicar-lo: de punta o de costat.A més la pressió de la mà produeix traços d’intensitat diferents.

El dibuix a tinta:

Aquest material es treballa amb molts instruments: plomins, canyes, pinzells, estilògraf, retoladors,...La tècnica consisteix en traços lineals i taques que difícilment admeten correcció.Si es treballa amb la tinta diluïda en aigua, s’anomena aiguada.Les qualitats del grafisme depenen de l’instrument que s’hi faci servir.

L’acoloriment d’un dibuix:

Un dibuix fet amb llapis o grafit amb tinta es pot acolorir amb llapis o tinta de colors, amb aquarel·les, amb pintura al tremp o al pastel, amb mitjans informàtics...Moltes tècniques es poden treballar de forma mixta.Els projectes de disseny i d’arquitectura sovint es presenten en colro per reproduir les textures amb més versemblança.Les tonalitats de les superfícies, la corporeïtat de les formes i l’harmonia o el contrast entre les parts i els conjunt.  

Els programes informàtics:


Els programes informàtics de tractament d’imatges ofereixen noves possibilitats d’acoloriment de les imatges, i produeixen efectes similars als de les tècniques manuals.També permeten omplir les superfícies amb textures imitades dels objectes reals o amb trames geomètriques.

L’elecció del suport:

Entre els molts tipus de paper de dibuix que tenim a la nostra disposició, convé triar el que tingui el gruix, el gra i l’aprest que més afavoreix el treball que hem de fer.En els mitjans informàtics, les impressores d’injecció de tinta reprodueixen amb una bona qualitat els colors sobre papers setinats i llisos.Art i proporció en el cos humàLa proporció es defineix com la relació existent entre les parts d’un tot, o d’aquestes parts amb el seu conjunt. Els artistes de totes les èpoques han treballat sobre ella buscant la bellesa.

- La proporció

Les relacions de proporcions es troben amb freqüència en animals, vegetals i també en estructures minerals.Les relacions proporcionals de les formes són:
igualtat, simetria i semblança.

IGUALTAT:

 

Dues figures són iguals quan es corresponent en la forma i també en la mida


SIMETRIA:

 és una relació amb la mateix mida, però canvia l’orientació, de manera que dues formes es corresponent punt per punt.La simetria pot ser de dues maneres possibles:

Simetria central


Quan pren com a referència un punt o un centre de simetria


Simetria axial

 

Quant prem com a referència un eix de simetria


SEMBLANÇA

 

És la relació de proporcionalitat entre la forma que és la mateixa, però canvia la mida


LA PROPORCIÓ ÀURIA

 És la relació matemàtica que permet construir un tipus d’estructura compositiva que divideix harmoniosament les parts i el conjunt d’una obra.

Proporció àuria d’un segment

Consisteix en la divisió d’un segment o mesura en la seva mitjana i extrema raó, és a dir, relacions aquestes dues parts de la divisió i el tot segons l’expressió:(a+b)/a=a/b=1.618 (número d’or) (ELS DIBUIXOS SON A BAIX).
El cos humà. Proporcions, diferents conceptes estèticsLes proporcions del cos humà han estat estudiades per artistes i investigadors al llarg de la histèria de l’art, confeccionant moltes i diferents teories que relacionaven aquestes proporcions amb l’harmonia i la bellesa.Primeres representacions prehistòriquesLes primeres representacions són pintures i gravats a les parets de les cavernes, i també d’escultures d’argila, fusta, pedra o ivori.Les representacions del paleolític superior (120.000 anys a.C) acostumaven a tenir un sentit màgic o simbòlics, com ara les figures de bruixots disfressats d’animals, les petites estàtues del període aurinyacià que representen figures femenines que encarnen el culte o la fertilitat, les escenes de caça...La proporció a Egipte i la seva cultura. Utilitzen el sistema modular en el quadrat és el mòdul. Es distingeixen dues èpoques, a la primera es divideix el cos humà en 18 quadrats, i en l’altre en 22.L’art hieràtic: és la representació del cos sempre estàtic i sense moviment.L’art egipci treballa de memòria combinant la geometria en l’observació de la natura, no considera la bellesa com a prioritat, sinó com sabem que són.Els grecsEn l’art grec es distingeixen dues etapes, la primera influenciada per l’art egipci, amb formes de caràcter geomètric, i una posterior clàssica.S’hi poden distingir les frases següents:

El període arcaic

 

En la representació de KuóRoí (atletes nus) i de Kórai (noies sacerdotes). Del 1200 a.C. I del 1000 a.C


Art clàssic

 Policlet idea el canon de set caps i mig, que es pot apreciar en el seu Dirífor, desprès van fer vuits cap a en Lisip i vuit caps i migs a en Leócares. Del Segle V a.C.

Entradas relacionadas: