Treball social de casos

Enviado por Chuletator online y clasificado en Formación y Orientación Laboral

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,13 KB

 

CANVIS SOCIALS QUE JUSTIFIQUEN LA NECESSITAT DE PROMOURE TSC

1.RECONFIGURACIÓ DE L’ESTAT DE BENESTAR:


L’Estat assistencial es limita A fer front com pot a l’increment de demandes socials atenent només les Demandes immediates i individuals i gestionant de manera cada vegada més Burocràtica prestacions reduïdes i buides de contingut científic. Sense Possibilitat d’atendre (Marchioni, 2003): - Les Demandes col·lectives - Intervenir sobre les causes de les demandes - Manca de Temps, espai i òrgans de coordinació i intervenció compartida

2.
La Governança s’estableix mitjançat una societat relacional (relació entre Institucions públiques, ciutadania i mercat privat), la qual és molt important Per al bon funcionament i fa d’equilibri entre les posicions. És l’estructura De relacions que s’estableixen entre diferents actors per a la presa de Decisions en els afers col·lectiu. Es tracta d’un concepte que sorgeix de la Necessitat de comprendre l’increment de la complexitat en les relacions de Poder, degut a la influència creixent de nous actors (ONG, multinacionals) en Un context de la globalització. La governança  descriu un esquema de funcionament i per fer Referència a que les decisions que es prenguin serveixin per formular Polítiques ben orientades en benefici de la ciutadania. Estratègia de millora De la governança: millorar l’estructura, relacions i funcions per a la presa de Decisions i mesures per a governar amb els ciutadans.

3. El terme Associacionisme es va usar per primer cop a principis del Segle XIX per Seguidors de teories del socialisme utòpic, com per exemple Robert Owen i Charles Fourier. L’associacionisme és un fenomen social, jurídic i històric de Les societats modernes consistent en la voluntat de diversos individus d’unir-se En associacions per assolir uns objectius predeterminats o satisfer uns Interessos específics. L’associacionisme té com a objectiu principal millorar L’espai pública, i transformar la realitat a traves de la participació social, Organitzant i planificant accions prèviament reflexionades per un col·lectiu de Persones que volen millorar la qualitat de vida pròpia i dels seus veïns. L’associacionisme pot incloure activitats culturals, econòmiques, polítiques, Etc.

Principis Del TSC Referent: Marco


Marchioni e Comunitat com a client primari e Tenir en compte Els interessos i la participació de tothom e Tota Comunitat tendeix cap a processos de perfecció. No hi ha cap comunitat que no Vulgui millorar. e Existeix interdependència. e Canvi = Participació e Autodeterminació/Autosuficiència e Ritme de Desenvolupament predisposat (no imposat)


TSC


: Mètode bàsic del treball social.

EMPODERAMENT:


com una capacitat per l’ acció autònoma de la persona.La comunitat és fa resistent: quan Desenvolupa accions de no perdre drets adquirits, ni conquestes i/o posicions Socials. · la incidència: remet a les formes d’acció política per condicionar.La. · la dissidència, estratègies per sortir d’ un sistema que no li es Favorable (per exemple iniciatives autogestionades al marge de les Institucions). Hem de tenir presents 3 principis per gestionar de manera Correcta el procés d’ empoderament personal mitjançant una dinàmica Comunitària: a) Diagnòstic b) Utilització de conceptes c) Objectius raonables

METODOLOGIA IAP

El diagnòstic comunitari el podem realitzar Des d’ una metodologia d’Investigació-Acció- Participativa (IAP) que, com el Seu nom indica, vol combinar en el mateix procés el coneixement científic d’ Una realitat social amb la participació i mobilització de la comunitat. La Importància de la IAP com a mètode d’ intervenció social ve donada en que Aquesta transforma la relació vertical i unidireccional que es pot donar entre La institució o entitat i el col·lectiu destinatari dels seus projectes en una Relació horitzontal; és a dir en una relació igualitària emparada sota Principis democràtics, essent tant una eina com un valor. 14 Els objectius són Conèixer i estimular la pràctica transformadora i el canvi social, mitjançant Un procés d’ apoderament de la població de la seva pròpia realitat que els Permeti afrontar la seva problemàtica amb els seus recursos i participació. És Per aquest motiu que s’ han de crear diferents espais de debat formats per:

Etapes IAP


1. Delimitació d’objectius que responen a la detecció De determinats símptomes.  2. Elaboració Del diagnòstic i recollida de possibles propostes que sorgeixin de la pròpia Praxis participativa. 3. Negociació de les propostes on els sectors implicats Assumeixen un paper protagonista en el desenvolupament del procés. 4. Posem en Marxa les actuacions en el que detectarem nous símptomes i problemàtiques, on Definirem nous objectius

Entradas relacionadas: