Transformacions economiques i socials al primer terç del Segle XX

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,24 KB

 

1.1.

La transició demogràfica


L'inici de la transició demogràfica a Espanya es va caracteritzar per la davallada de la taxa de mortalitat. La reducció del nombre de morts va ser deguda sobretot a la menor incidència de les malalties infeccioses gràcies a la millora dels serveis de neteja i de clavegueram. L'esperança mitjana de vida al moment de néixer va augmentar de 34,8 anys a 50 entre el 1900 i el 1930. Com a conseqüència d'aquesta davallada de la mortalitat, la població espanyola va créixer de manera considerablement. A partir de la segona dècada del segle
XX es va anar produint a poc a poc un descens de la natalitat com a conseqüència d'uns nivells més alts d'urbanització i de racionalitat en la planificació familiar.
La modernització de la demografia espanyola va tenir un retard considerable en comparació d'altres països europeus i no va arribar a completar-se fins a la segona meitat del Segle XX. Catalunya va aprofundir el procés de transició demogràfica i hi va haver una davallada molt notable de la mortalitat. Al seu torn, l'esperança de vida va passar de 45 anys el 1910 a 53,8 el 1930. Els habitants de Catalunya van passar d'1,8 a 2,8 milions, però aquest creixement no va estar motivat tant pel creixement vegetatiu, que va ser moderat, com per una nova onada migratòria a la segona dècada del Segle XX.

1.2. Els moviments migratoris
Entre els anys 1900 i 1931 Espanya va tenir un gran creixement de les migracions interiors, que van comportar una redistribució regional de la població. Madrid i Barcelona, Bilbao i Sevilla, es van convertir en els pols d'atracció d'emigrants. L'arribada d'immigrants a Catalunya va ser molt intensa. L'emigració a ultramar, va assolir un màxim sense precedents, tot i que va disminuir notablement amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Les causes van ser una economia en què l'ocupació creixia menys que la població i, d'una altra, en el millorament de la navegació. La majoria dels emigrants eren homes joves van salpar amb destinació a l'Amèrica Llatina.

1.3. La intensificació de la urbanització
L'acabament de la Primera Guerra Mundial i la crisi del 1929, una bona part de la població espanyola va tendir a concentrar-se als nuclis urbans més grans. Com a resultat del procés migratori, les ciutats grans com Madrid i Barcelona van crèixer notablement. També segons dades de l'any 1930, altres ciutats van experimentar un augment de població espectacular arran d'haver esdevingut centres industrials o miners importants. En aquesta etapa Barcelona va experimentar una gran transformació de la fisonomia urbana. Les dimensions de la ciutat van augmentar. A més, es va dur a terme una reestructuració interior amb l'obertura de la Via Laietana (1907), la construcció de Xarxes de transport urbà modernes i la remodelació de Montjuïc arran de l'Exposició Internacional del 1929.


5.1.El món rural

En el conjunt d'Espanya va comportar que el món rural mantingués una presència important en 1a vida econòmica i social del primer terç del Segle XX. A Catalunya, a conseqüència d'una superior industrialització i del creixement urbà, el pes de la pagesia era menor.

Els grans propietaris rurals


La modernització de l'economia, la societat espanyola considerava el patrimoni rústic com una font de riquesa i un senyal de prestigi social. La primera va ampliar el seu patrimoni amb la compra de terres. La segona va adquirir també patrimonis rurals importants amb la intenció de diversificar les inversions i les rendes. A la Manxa, a Andalusia i a Extremadura l'oligarquia agrària controlava grans extensions de terra i acostumava a tenir una actitud absentista. A Castella i Lleó hi predominaven les propietats petites i mitjanes, igual com a Aragó, a Catalunya i al País Valencíà.
Els pagesos
La pagesia espanyola havia sofert una disminució considerable. Dintre d'aquest grup social hi havia diferències notables uns eren propietaris, uns altres eren arrendataris i, finalment, hi havia una gran massa de jornalers. A Galícia eren freqüents els sots-arrendaments de les propietats (foros i subforos). A Extremadura i a Andalusia el predomini del latifundisme comportava la presència massiva de jornalers en condicions laborals molt precàries. A Catalunya els pagesos gaudien d'una propietat mitjana o d'uns contractes d'arrendament estables, la qual cosa va afavorir la millora agrícola. Un fenomen característic d'aquest període va ser la creació de cooperatives agràries tenien com a objectiu promoure un associacionisme dels pagesos per facilitar l'emmagatzemament en cellers cooperatius.


5.2. La societat urbana

Les classes urbanes, que amb els seus nous hàbits i valors socials van significar la irrupció de l'anomenada societat de masses. L'estratificació social era percebuda en la segregació per barris, en les diferents associacions lúdiques i culturals i també en les pràctiques d'oci. A Espanya la burgesia industrial era, relativament escassa i estava integrada bàsicament pels industrials tèxtils catalans i els siderúrgics bascos. El desenvolupament econòmic del primer terç del Segle XX va fer créixer la importància d'aquest grup i va consolidar també una burgesia financera que va augmentar el seu pes amb la consolidació dels nous negocis. El desenvolupament comercial, financer i administratiu va comportar el sorgiment de les classes mitjanes. A Catalunya el pes de les classes mitjanes va anar augmentant al llarg de les primeres dècades del Segle XX, però en el conjunt d'Espanya va estar sempre per sota del que tenia en altres societats occidentals, on aquest sector social constituïa l'element principal de la societat industrial moderna. Els obrers industrials formaven el gruix de les capes populars urbanes. El seu nombre havia augmentat considerablement com a conseqüència del desenvolupament industrial i de l'èxode rural de les primeres dècades del Segle XX. El seu tret més característic va ser l'alta concentració en unes zones determinades, com Catalunya, el País Basc, Astúries i Madrid. Havien de suportar llargues jornades laborals, sous insuficients i habitatges insalubres en barris mancats de les infraestructures bàsiques. Per tant, les conjuntures de crisi econòmica, amb l'augment dels preus i de l'atur, empitjoraven la situació i provocaven protestes obreres i l'augment de la conflictivitat social.

5.3. Noves formes de sociabilitati cultura urbanes
El desenvolupament de les ciutats i la configuració d'una societat de masses van comportar la imposició de nous valors socials i de noves formes de sociabilitat i d'oci, així com l'extensió de la cultura entre capes socials més àmplies. El primer metro d'Espanya es va construir a Madrid l’any 1919 Al Novembre de l’any 1924 va començar a emetre Ràdio Barcelona.Una de les transformacions més rellevants de l'inici del Segle XX va ser el millorament de la qualificació educativa. L'any 1877 només un terç de la població estava alfabetitzada. Tan important com el progrés de l'alfabetització va ser el progrés del sistema educatiu. L'augment de l'alfabetització va provocar més demanda d'oci cultural. El millorament dels mitjans tècnics (rotatives, linotips...) va afavorir l'expansió de la premsa escrita, que es va evidenciar en l'augment de la tirada del nombre d'exemplars. Va sorgir, doncs, una premsa de masses. Així, per mitjà de la premsa es creaven estats d'opinió, es difonien arguments crítics i s'afavoria la formació progressiva d'una opinió pública independent, que va passar a ser cada vegada més influent. A les ciutats van proliferar els casinos i els cercles entre les classes més benestants, i els ateneus entre els grups socials populars. Aquest període també es va estendre el costum de dedicar hores d'oci a les activitats a l'aire lliure i a la pràctica de l'excursionisme ide l'esport entre àmplies capes de la població. La passió per l'esport espectacle es va consolidar al començament del Segle XX amb la fundació dels principals clubs de futbol espanyols.

Entradas relacionadas: