Transformacions econòmiques i socials al primer terç del Segle XX

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,35 KB

 
1.1.

La transició demogràfica


L'inici de la transició demogràfica a Espanya es va caracteritzar per la davallada de la taxa de mortalitat. La reducció del nombre de morts va ser deguda sobretot a la menor incidència de les malalties infeccioses gràcies a la millora dels serveis de neteja i de clavegueram. L'esperança mitjana de vida al moment de néixer va augmentar de 34,8 anys a 50 entre el 1900 i el 1930.
Com a conseqüència d'aquesta davallada de la mortalitat, la població espanyola va créixer de manera considerablement. A partir de la segona dècada del segle
XX es va anar produint a poc a poc un descens de la natalitat com a conseqüència d'uns nivells més alts d'urbanització i de racionalitat en la planificació familiar.

La modernització de la demografia espanyola va tenir un retard considerable en comparació d'altres països europeus i no va arribar a completar-se fins a la segona meitat del Segle XX. Catalunya va aprofundir el procés de transició demogràfica i hi va haver una davallada molt notable de la mortalitat. Al seu torn, l'esperança de vida va passar de 45 anys el 1910 a 53,8 el 1930. Els habitants de Catalunya van passar d'1,8 a 2,8 milions, però aquest creixement no va estar motivat tant pel creixement vegetatiu, que va ser moderat, com per una nova onada migratòria a la segona dècada del Segle XX.

1.2. Els moviments migratoris
Entre els anys 1900 i 1931 Espanya va tenir un gran creixement de les migracions interiors, que van comportar una redistribució regional de la població. Madrid i Barcelona, Bilbao i Sevilla, es van convertir en els pols d'atracció d'emigrants. L'arribada d'immigrants a Catalunya va ser molt intensa.
L'emigració a ultramar, va assolir un màxim sense precedents, tot i que va disminuir notablement amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Les causes van ser una economia en què l'ocupació creixia menys que la població i, d'una altra, en el millorament de la navegació. La majoria dels emigrants eren homes joves van salpar amb destinació a l'Amèrica Llatina.

1.3.

La intensificació de la urbanització


L'acabament de la Primera Guerra Mundial i la crisi del 1929, una bona part de la població espanyola va tendir a concentrar-se als nuclis urbans més grans. Com a resultat del procés migratori, les ciutats grans com Madrid i Barcelona van crèixer notablement. També segons dades de l'any
1930, altres ciutats van experimentar un augment de població espectacular arran d'haver esdevingut centres industrials o miners importants.
En aquesta etapa Barcelona va experimentar una gran transformació de la fisonomia urbana. Les dimensions de la ciutat van augmentar. A més, es va dur a terme una reestructuració interior amb l'obertura de la Via Laietana (1907), la construcció de Xarxes de transport urbà modernes i la remodelació de Montjuïc arran de l'Exposició Internacional del 1929.

Entradas relacionadas: