Transformacions econòmiques i socials al primer terç del Segle XX

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,1 KB

 

3.ELS PROGRESSOS DE LA INDÚSTRIA: Canvi Energètic i avenços tecnològics:


Entre les causes que van provocar el creixement de L’economia espanyola al primer terç del segle
XX destaca la utilització de Noves fonts d’energia, amb la difusió de l’ús de l’electricitat i del petroli. Aquesta revolució tecnològica va permetre vèncer un dels principals obstacles Per a la industrialització d’Espanya al Segle XIX: la manca de fons d’energia Competitives a causa de l’escassa qualitat del carbó autòcton.// D’una banda, L’ús comercial de l’electricitat i la possibilitat de transportar-la gràcies a La invenció del transformador van permetre mecanitzar progressivament la quasi Totalitat de la producció industrial, amb la disminució consegüent dels costos De fabricació. El progrés de l’electrificació a Espanya es va produir en dues Grans etapes: entre l’any
1880 i el 1914 l’ús de l’electricitat va estar restringit A l’enllumenat públic de les grans ciutats i al transport urbà, i entre el 1914 I el 1930 se’n va generalitzar l’ús industrial. A Catalunya l’electrificació va Comportar la disminució de la dependència energètica del carbó gràcies a la Producció d’hidroelectricitat, resultat de la construcció de centrals Elèctriques al Pirineu, que van proporcionar energia elèctrica abundant. D’altra banda, l’avenç en el refinatge del petroli i els progressos tècnics en La mecànica de motors van obrir pas a Espanya, el primer terç del Segle XX, a Una nova revolució del transport: l’automòbil. // També es va avançar en la Millora de la transmissió de la informació. A partir de la dècada del 1860 es Va produir l’expansió del telègraf i, a la dècada del 1920, del telèfon i de Les emissions de ràdio. La difusió d’aquests avenços es va concentrar a les Ciutats més grans, però era pràcticament inexistent al món rural. A més, la Seva implantació va ser més lenta que en altres països: l’any 1930 el nombre de Telegrames enviats corresponia a menys de la meitat que a Itàlia i a un terç Menys que a França.

El creixement Industrial:

A les tres primeres dècades del Segle XX el producte industrial Espanyol per càpita va augmentar un 60, amb una taxa mitjana de creixement Anual de l’1’6%. Catalunya va mantenir la posició central en la indústria Fabril espanyola atès que el seu nivell d’industrialització era, al començament Del Segle XX, tres vegades i mitja el de la resta d’Espanya (sense comptar-hi El País Basc i Navarra, ja que les seves peculiaritats forals excloïen aquestes Zones del càlcul general). L’estructura industrial catalana va tenir una Transformació important amb l’aparició de noves indústries i la consolidació de Les ja existents. Això no obstant, es va mantenir la preponderància de les Indústries de béns de consum sobre les de béns d’equipament, les primeres de Les quals aportaven gairebé la meitat del total de l’índex de producció Industrial català. Els sectors tradicionals i les noves indústries: Les Indústries tradicionals, com l’alimentària i la tèxtil, van continuar L’expansió. També ho va fer la indústria química, gràcies a la fabricació de Fertilitzants, medicaments, pintures, explosius i altres productes. La indústria Siderúrgica biscaïna va créixer considerablement i, l’any 1902, es van crear Els Altos Hornos de Vizcaya, el complex siderúrgic espanyol més important Durant una gran part del Segle XX. //Els beneficis procedents de les Exportacions de mineral de ferro i de la fabricació d’acer van estimular la Diversificació industrial basca, però sempre en sectors que requerien Inversions de capital importants: navals, companyies d’assegurances, químiques, Elèctriques, banca, a més de construcció de maquinària. La influència de l’eix Comercial entre Bilbao i Cardiff es va deixar sentir també a Cantàbria, que va Esdevenir la tercera zona siderúrgica espanyola després d’Astúries. També cal Afegir-hi la creació a Sagunt d’Altos Hornos del Mediterráneó (1923). //Entre Les noves indústries sobresurt el ràpid creixement de la indústria elèctrica, Que va tenir l’impuls més important a partir de l’any 1914, en què es va Construir un bon nombre de centrals hidroelèctriques i es va crear una xarxa Important per transportar l’electricitat. També va experimentar un creixement Notable la indústria metal·lúrgia espanyola, que va tenir en l’automòbil i en Els electrodomèstics dos sectors en expansió. L’empresa automobilística pionera A Espanya va ser la marca Hispano Suïssa, creada a Barcelona l’any 1904 i Especialitzada en la fabricació d’automòbils de luxe. El creixement del parc Automobilístic va estimular també la creació d’empreses de refinatge i de Distribució de petroli, com la Campsa (1927). El sector de la construcció també Va rebre un gran impuls a partir de la consolidació de la indústria el ciment, Amb la fundació de l’empresa Asland l’any 1928, especialitzada en la fabricació De ciment pòrtland.  La diversificació de la indústria catalana: A Catalunya la indústria tèxtil va mantenir el predomini, però se’n va reduir el pes específic: si el 1890 representava el 67’1% de la indústria catalana, el 1930 en representava el 48’1%. A més, el seu dinamisme va ser inferior al que trobem en uns altres sectors en emergència que van contribuir més al creixement del producte industrial català.// D’aquesta manera la indústria catalana es va diversificar. Les indústries bàsiques com la mineria, l’energia, la química, la del ciment i la siderúrgia van augmentar. Les diferents branques de la indústria lleugera també van créixer, sobretot la confecció, la del cuir, la del calçat, la del paper i les arts gràfiques. Però la química, la metal·lúrgica de transformació i les indústries de construccions mecàniques van tenir unes taxes de creixement més grans que la mitjana i van guanyar importància dins l’estructura industrial catalana. // 

Entradas relacionadas: