Transformacions econòmiques i socials al primer terç del Segle XX

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,57 KB

 

6.- Per que la gent de les ciutats del interior van ser les que més van emigrar a altres llocs d’Espanya?

Degut a que la població activa agrícola es va reduir el 20%, ja que hi havia més treball a les ciutats a causa de l’auge que hi havia de la indústria i de la mineria.


6.- Indica 3 barris nous i la seva classe social pertanyent, així com una reforma urbana destacable i el seu objectiu.

El barri de Sarrià pertany a la classe burgesa, així com el barri de Sant Gervasi. En canvi, la zona de Sants o els barris de Montjuic, eren d’una clase més humil. L’obertura de la Via Laietana va ser una de les reformes urban

es més importants i destacables, no tan sols pels problemes ocasionats amb els descontents dels veïns, sinó perquè la seva obertura comportà construir noves infraestructures per impulsar l’economia de la metròpolí i recolzar a les classes més benestants.


6.- Que era un contracte de rabassa morta? Relaciona el tema amb la imatge

La rabassa morta va ser un contracte de conreu decretat i establer com a arrendament d’un tros de terra per a conrear-hi vinya, amb la condició que el contracte restava dissolt en haver mort dos terços dels primers ceps plantats va ser utilitzat en els temps de la fil·loxera i a causa d’aquesta.


El podem relacionar amb la imatge en el fet que en aquesta es parla de la fil·loxera i els problemes que va comportar per a Espanya i la rabassa morta va ser un contracte de conreu decretat a causa de la fil·loxera, a principis del segle
XX. És un tipus de font primària, ja ques està feta al moment.


6.- Quin avantatge tenien algunes comarques de Catalunya?

En algunes comarques de Catalunya (exterior) tenien l’avantatge de poder especialitzar-se en més d’un producte per al mercat i l’exportació (com ara atmetlles, avellanes, oli, patates, etc.) i no tan sols en els cereals. Pel contrari, a les comarques d’interior es va d’haver de continuar l’agricultura tradicional, la qual es va anar empobrint i va provocar l’emigració de molts habitants.


5.- Per què Espanya era un país amb una indústria emmigrada i poc competitiva?

A causa dels costos de producció, importació de matèries primeres i la inexistència de tradició industrial a amplies regions.


6.- Compara i respon les següents preguntes relacionades al gràfic:

Què tipus de font és?

En aquesta interpretació de la població activa a Catalunya entre 1900 i 1930 podem veure que es tracta d’una reinterpretació de dades: per tant, és una font secundària gràfica.


B) Què es pot apreciar en el gràfic?

En aquest gràfic es pot apreciar la proporció dels tres sectors de treballs entre 1900 i 1930, concretament la producció activa de cadascuna.


c) Explica i compara el canvi dels sectors primaris, secundaris i terciaris. Per què es dona aquest canvi? Quines conseqüències té?

En el gràfic es pot apreciar com del 1900 al 1930 hi ha un clar augment en el sector industrial (es pot mencionar les diferències numèriques en el número de la població treballadora activa o un tant oer cent aproximat). Per altra par, el sector dels serveis es manté proporcionalment bastant estable; a diferència de l’agricultura que pateix una disminució del 15% aproximadament.

Aquest canvi s’explica clarament amb la presència de la Segona Revolució Industrial a Catalunya gràcies a l’èxode rural, el descobriment i avenços de noves fonts d’energia i tecnologies dins de la població activa catalana.

Malauradament, aquest augment dins de l’àmbit econòmic-industrial no es corresponia amb la capacitat financera de Catalunya i, en conseqüència, provocà la decadència de la banca catalana respecte a la resta d’Espanya (es pot precisar amb la banca madrilenya o basca).


6.- Quins efectes va provocar a l’economia nacional la crisi del 1898?

La crisi del 98 va afectar sobretot a l’exportació de cereals i als productes tèxtils i, per tant, a la indústria tèxtil catalana i a la indústria manufacturera, que eren les principals indústries que exportaven cap a Cuba.

També va provocar l’encariment de productes provinents de les colònies, com el sucre i el tabac i que l’Estat per tal d’amortiguar aquests efectes negatius, duessin a terme, durant la primera dècada del Segle XX, una política de control i de modernització de l’estructura bancària, fent així que els pressupostos tinguèssin superàvit.

A més, la repatriació dels capitals de Cuba va facilitar la creació de bancs i empreses que són l’origen dels bancs que operen a l’actualitat: Banc de Bilbao, Banc Hispanoamericà… Finalment, quan el Banc d’Espanya va passar a controlar l’emissió de bitllets al 1899, la inflació va baixar i la pesseta es va estabilitzar, facilitant així el comerç exterior.


6.- Per què la fi de la Primera Guerra Mundial va acabar desembocant, a Espanya, en la dictadura de Primo de Rivera?

Ens situem en la Segona Etapa (1902-1931) de la Restauració Borbònica (1876-1931). Durant aquella època, hi va haver la Primera Guerra Mundial, que va beneficiar bastant Espanya, convertint-la en una gran exportadora de productes de diferents tipus. Quan la guerra va acabar, tota aquesta comercialització eufòrica va acabar, provocant així una gran crisis. Les conseqüències d’aquesta van ser:

Un dèficit comercial.

Tancament de moltes empreses.

Molta gent sense feina.

Augment de la pobresa en tot el país.

Conflictes socials.


Per tal d’acabar amb aquesta crisi i tots els problemes no nomès econòmics, sinó també socials que havia generat, hi va haver un cop d’Estat i poc després, una dictadura. El govern de la dictadura, va prometre solucionar tots els problemes que hi havia i, gràcies a les seves promeses, la gran majoria de la població i dels altres partits polítics van estar a favor de la dictadura (al principi). I així va ser, realment, la promesa es va complir i es van solucionar molts dels problemes, però sempre usant restriccions, prohibicions i “mà dura”.


6.- Esmenta els efectes de la crisi del 1929:

Al 1929 es va iniciar una depressió econòmica mundial com a conseqüència del crac de la Borsa de Nova York que va durar tota la dècada dels trenta.

Els efectes van ser menors a Espanya que a altres pa¨sos per la tradició proteccionista i de la importància del mercat interior econòmic espanyol.

Els sectors més afectats van ser els exportadors: productes agrícoles, minerals i derivats.

La devaluació de la pesseta va atenuar els efectes de la crisi al incrementar la productivitat dels productes espanyols.


6.- Quines eren les desigualtats que presentaba Espanya a les primeres dècades del Segle XX per tenir un procés de modernització més limitat que altres països?

La persistència del model de la restauració, que permetia que una reduida oligarquía monopolitzés el poder econòmic i polític, i que, amb el caciquisme el frau electoral i fins i tot el recurs a la dictadura impedís la total democratització i modernització del país. Tampoc es va empendre les reformes necessàries: fiscal, agrària, les reivindicacions dels nacionalismes i els problemes religiosos, militar i educatiu, i els grans propietaris agraris amb la seva política económica, proteccionista i intervencionista, va limitar les possibilitats de desenvolupament d’altres sectors econòmics.


5.- Que va originar la Alfabetització? On es va notar? Que va sorgir?

Va originar més demanda d’oci cultural, que es va notar en l’increment del nombre de llibres editats a Espanya.


Va sorgir així una orensa de masses, un instrument clau de relació entre els ciutadans i el poder. Per mitjà de la prensa, es creaven estats d’opinió i es difonien arguments crítics.


6.- Quins límits dels canvis agrícoles tenia l’agricultura espanyola i catalana durant el primer terç del Segle XX?

Els límits dels canvis agrícoles que tenia l’agricultura espanyola i Catalunya durant el primer terç del Segle XX va ser la dualitat entre l’agricultura cerealista de subsitència i el sector exportador, el repartiment desigual de la propietat, l’escassa productivitat i resistència al canvi i el sector ceralístic protegit.

Entradas relacionadas: