Transformacions agràries i expansió industrial al Segle XIX

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,63 KB

 

LA REVOLUCIÓ AGRÀRIA

•la revolució agrària liberal –fonamentalment els Progressistes- consolidaren una nova concepció jurídica: la propietat privada Front a la propietat feudal i el desenvolupament de l’economia de mercat

•1) abolició dels senyorius i de les jurisdiccions. La conversió en propietat privada plena afavorí a ls nobles ja que els Camperols per a reclamar la propietat tenien que presentar documents Indiscutibles, que no existien pràcticament al mon rural feudal. La grossa dels Camperols es convertiren en jornalers o arrendataris a curt termini.

•2) desvinculació de la terra i desamortitzacions (Mendizábal 1836, Madoz 1855) : modificació profunda de la propietat Territorial, consolidant una nova classe propietaria i frustant la possibilitat De consolidar un important sector de mitjans i petits propietaris. –recordar Objetius de les desamortitzacions-

•la superfície cultivada va passar de 10 a 16 Milions d’hectàrees, eliminant les importacions de cereals i va permetre Sostindre el creixement sostingut de la població.

•cereals, vinya, dacsa i creilla i el decliu de la Ramaderia ovina front a la porcina son les característiques fonamentals.

•l’augment de la producció no es va fonamentar en La productivitat –endarreriment agrícola espanyol-  i no sols per el mar c natural poc favorable –clima, orografia, precipitació-. La nova estructura de la propietat impedia Als minifundistes del nord invertir en la millora de les seues explotacions mentre Els latifundistes del sur no tenien interes en el  cultiu directe.

•la gran massa de llauradors vivien prop de la Subsitencia, limitant el mercat interior y provocant una gran conflictivitat al Llarg de tot el segle



REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA

•la població va passar de 10,5 milions a finals del Segle XVIII a 15,6 al 1860 i a 18,5 el 1900. Les xifres representen un Increment proper al 75%, amb una taxa de creixement superior a la primera Meitat del segle

•causes: desaparició de algunes epidèmies, la Millora de la dieta i l’expansió de la dacsa i la creïlla

•el creixement va ser dels més baixos d’Europa  i va mantindre els trets de la demografia Tradicional. La pobresa de la població, les males collites, les males Condicions sanitaries i el manteniment de malalties com el colera, la Tuberculosi o la febre groga, mantenien unes taxes elevades de mortalitat i Mortalitat infantil. L’esperança de vida al 1900 era de 34,8 anys front a ls 45 De frança o gran bretanya.

•al Segle XIX es consolidà la decadència Demogràfica de l’Espanya  interior –menys Madrid- i el creixement de Catalunya, valència, Múrcia, canàries i el país Basc.

•la població urbana (del 10% al 16,6% del 1836 a 1900 a les capitals de província) va créixer de manera constat però lenta, Donant el predomini del mon rural. Madrid i Barcelona varen créixer Especialment. Amb el creixement s’enderrocarren les muralles i s’aprovaren Plans de reforma urbana (eixamples). Malgrat tot a l 1900 el 70% de la població Vivia a localitats de menys de 20,000 habitants.

•l’augment de la població i les escasses Oportunitats d’ocupació van obligar a molts espanyols a emigrar. Des de Galícia, astúries, cantàbria, les canàries i Catalunya  varen anar Argentina, mèxic, Cuba i el Brasil. Fins al 1860 van ser uns 200000,  Incrementanse a partir de 1853. Entre 1900 i 1929 més d’un milió van Marxar a fer les amèriques.



LA INDÚSTRIA SIDERÚRGICA

•la siderúrgia andalusa (màlaga) va aprofitar el Ferro d’ojen. La falta de carbó de coc i l’us de carbó vegetal, va provocar la Seua decadència.

•l’hulla asturiana va sustituir a la indústria Andalusa, fins a finals de segle, encara que limitat per la mala qualitat del Carbó local.

•biscaia posseïa mines de ferro i tradició en la Ferreria. L’arribada a partir de 1876 del carbó de coc Gal.Lés, va consolidar la indústria siderúrgica basca. La exportació de ferro per coc va ser clau en El procés, reduint el cost del transport

•al 1860 l’empresa vizcaya construí diversos alts Forns, i el 1882 es va crear altos hornos de vizcaya. El 1885 instal.La el Primer convertidor bessemer per produir acer i al final de la dècada el primer Forn martin-siemens que produia acer de gran qualitat.

•més enllà de Catalunya i país basc, la Industrialització a  Espanya  va ser lenta e incompleta. El predomini Agrícola consolidà una indústria agroalimentaria, com la farinera a  Saragossa, i a valència els beneficis dels Cítrics estimulà el calçat, la fusta i la química). A Madrid la tipografia i Editorials.

•la metal.Lurgia, la química guanyaren espais, Encara que el seu desenvolupament siginificatiu va ser al Segle XX. Important En el procés d’urbanització va ser la indústria del gas.



LA PRODUCCIÓ MINERA

•entre 1874 i 1914 va ternir lloc l’explotació Massiva del subsól espanyol

•l’augment de la demanda de carbó , per  la màquina de vapor i la siderúrgia, Consolidà la mineria a astúries. La baixa qualitat del producte va ser pal.Liat Per el proteccionisme aranzelari.

•el ferro basc era de gran qualitat, proper al mar I es va convertir en producte per a l’exportació.

•el 1868 la llei de mines va iniciar l’explotació Massiva del jaciments miners espanyols (veritable desamortització) gràcies a Les millores tècniques i els problemes de la hisenda espanyola –concessions i Vendes-.

•plom (linares) coure (riotinto) Mercuri (almaden) Zinc (reocín)

•moltes explotaciones estaven en mans de societats Estrangeres que exportaben el producte sense cap arrosegament per a  l’economia espanyola.



EL FERROCARRIL I EL MERCAT

•llei general de ferrocarrils (1855) avans Barcelona-Mataró (1848) i Madrid-aranjuez (1851)

•etapes: 1.Gran expansió 1855-1866. Gran Mobilització de capitals. 2.Crisi financera de 1866 3.1873 nova etapa Constructiva, només continuen la mza y la del nord

•característiques: 1.Estructura radial de la xàrcia 2.Major ample de via 3.Franquícia aranzelaria per a  les societats que construien el ferrocarril (oportunitat perduda per a la siderometal.Lúrgia espanyola)

•el comerç es va vore afovorit per la derogació Dels gremis, la supresió dels impostos de pas i la eliminació de les taxes Sobre el comerç. La nova xàrcia i el ferrocarril varen ser fonamentals, malgrat Que el problema del comerç interior era la  Manca  de demanda.

•el comerç exterior va créixer en mes força a la Segona meitat de segle. De exportar vi i oli, e importar teixits de cotó i lli, Es passà a importar cotó i carbó, i exportar productes agraris, minerals i Teixits de cotó.

•la pèrdua de les colònies implicà la seua Substitució per frança i gran bretanya.

•el lliurecanvisme va donar pas a partir de 1870 a Un proteccionisme defensat pel bloc de poder: productors de cereal castella, Els industrials catalans, el siderúrgics bascs i el sector del carbó asturià.

•el retard espanyol més que als aranzels –fins al 1874  el esforç de liberalització va ser Notable- es Déu a la inestabilitat institucional, endarreriment agrari, manca De reforma fiscal, forta acumulació per sectors improductius, junt a la manca De recursos naturals que facilitaren la industrialització.



HISENDA, BANCA I DINERS

•la reforma fiscal de mon-santillan al 1845 elimina Les exaccions fiscals dels privilegiats i es fonamentaba en la igualtat davant L’impost. Lamentablement no introduia cap impost directe sobre les rendes Personals de capital o treball –font fonamental de recaptació a Europa-.

•el dèficit de la hisenda es va mantindre i la Emisió de deute de manera constant provocava un endeutament continu. Les Declaracions de fallida incrementaren la desconfiança i endurien les condicions Dels préstecs.

•la llei de bancs i societats de credit (1856) es El punt de partida del sistema financer espanyol, al crearse el banco de españa Que va obtindre la concesió de emetre els bitllets. Es varen constituir Societats de crèdit com el banco hipotecario i la industrialització al país Basc propicià el sorgiment del banco de Bilbao(1856) i el de vizcaya (1902)

•recordar els antecedents del banco español  de san Fernando (1829) banco de Isabel II i Banco de Barcelona, així com la creació de la borsa de Madrid al 1831


Entradas relacionadas: