Traducció completa grec

Enviado por Carlos y clasificado en Griego

Escrito el en catalán con un tamaño de 24,42 KB

 

16. Des d'allí, va navegar cap a Rodes. Els atenesos, que salparen des de Samos, feien/causaren mal a la (terra)
del rei i navegaren cap a Ouios i Èfes; es prepararen per a una batalla naval i van elegir estrategs Menandre, Tideu i Cefisòdot, a més dels que ja existien/ho eren. 17. Per altra banda, Lisandre navegava des de Hodes, junt a la Jònia/seguint la costa de Jònia, cap a l'Hel·lespont, per (ajudar) a l'eixida de les naus i contra les ciutats
que havien desertat d'ells. També els atenesos del mar van eixir des de Quíos. 18. Doncs Àsia era enemiga seua. Lisandre navegava des d'Àbidó cap a Làmpsac, que era aliada dels atenesos, i els abidencs i els altres (els) acompanyaven per terra. Anava al cap Tòrax el Lacedemoni. 19. Després de llançar-se contra la ciutat, la prenen amb violència/per la força, i els soldats la van arrasar, doncs era rica en vi i blat i plena d'altres coses necessàries/queviures. Però Lisandre va deixar anar totes les persones lliures. 20. I els atenesos, navegant darrere d'ells, van ancorar en Eleunte del Ouersonès amb cent huitanta naus; i allí, mentre preparaven l'esmorzar, se'ls va anunciar els fets sobre Làmpsac, i de seguida van salpar cap a Sesto. 21. Des d'allí, tan prompte com es van aprovisionar, van navegar cap a Egospòtam, enfront de Làmpsac. Ací, l'Hel·lespont mesurava aproximadament/així com quinze estadis. A.Llí van sopar. 22. Lisandre, a la nit següent, quan era l'alba, va donar el senyal d'embarcar en les
naus després d'haver esmorzat, i, després d'haver-ho preparat tot com per a un combat naval, havent preparat també les proteccions, va avisar que ningú es moguera ni es retirara de la seua posició.23. Els atenesos, al mateix temps que eixia el sol/amb el sol eixint, es col-locaren en línia en la boca del port com per a una batalla naval. I, com que Lisandre no s'enfrontava (a ells) i la vesprada ja s'acostava, navegaren de nou cap a
Egospòtam. 24. Lisandre va ordenar que les naus més ràpides seguiren als atenesos,i, en -cas que desembarcaren, després de veure allò que feien, tornaren i li ho contaren. I no (els) va fer desembarcar de les naus abans que aquestes arribaren. Açò ho va fer durant quatre dies, i els atenesos s'enfrontaren (a ell) 25. Quan Alcibíadés va veure des de les muralles que els atenesos estaven ancorats en una platja i prop de cap ciutat, i que anaven a buscar les provisions des de Sesto, a quinze estadis de les naus, i (quan va veure) que els enemics ho tenien tot en un port prop d'una ciutat, els va dir que no estaven ancorats en un bon (lloc), sinó que aconsellava traslladar-se a Sesto, prop d'un port i d'una ciutat. 26. "Estant allí, lluitareu quan voldreu", va dir. Però els estrategs, especialment Tideu i Menandre, li van ordenar anar-se'n, perquè ells eren ara els estrategs, i no aquell. I ell se'n va anar. 28. De seguida, Lisandre va donar el senyal de que navegara la (nau)
Més ràpida; l'acompanyava també Tòrax portant la infanteria. Conó, quan va veure l'expedició naval, va ordenar anar en ajuda cap a les naus amb tota la seua força. Però, com que els homes estaven escampats, unes naus tenien dues fileres de remers, altres en tenien una i altres estaven totalment buides. La (nau) de Conó, i altres set(naus) equipades del seu voltant es van fer a la mar juntes, i també la Pàralos. Lisandre va capturar totes les demés (naus) vora terra, i va apressar en terra la majoria d'homes, però també alguns fugiren cap a les fortificacions. 29. Conó, que fugia amb nou naus, quan va saber que les accions dels atenesos s'havien espatllat! Que la situació dels atenesos estava perduda, es va dirigir cap Abarnida, el promontori de Làmpsac, i allí es va apoderar de les grans veles de les naus de Lisandre. Ell mateix, amb huit naus, va navegar cap a Xipre, a la cerca d'Evàgores, i la (nau) Pàralos (es va dirigir) cap Atenes, per a comunicar el que havia passat. 30. Lisandre va dur a Làmpsacles naus, els presoners i totes les coses restants, i va capturar també altres(dels) estrategs, Filocles i Adimant. I, -en el dia en que va dur a terme açò, va enviar Teopomp, el pirata milesi, a Lacedemònia, per a comunicar el que havia passat, el qual ho va contar havent arribat al tercer dia.


31. Després d'això, Lisandre, després de reunir els aliats, va ordenar decidir sobre els presoners. Allí es van produir moltes acusacions contra els atenesos, respecte allò que ja havien fet en contra de les lleis, i respecte allò que havien decidit fer si vencien en la batalla naval: tallar la mà dreta de tots els capturats vius, i també perquè, havent capturat dues trirrems, (una) coríntia i (altra) àndria, havien llançat tots els homes des d'elles/per la borda. Filoeles era l'estrateg dels atenesos que els va matar/que va acabar amb ells. 32. Es van dir també moltes altres coses, i es va decidir matar els presoners que eren atenesos excepte Adimant, perquè (ell) sol va censurar en l'assemblea la decisió sobre l'amputació de les mans. No obstant, va ser acusat per alguns d'entregar les naus. Lisandre, després de preguntar primer a Filoeles, qui havia llançat (al mar) els andris i els corintis, què seria digne patir/què mereixia patir per haver començat a/per ser el primer en infringir les lleis contra els grecs, el va degollar.

Hel·lèniQues., II, 2. 3-24

3. En Atenes, quan va arribar la (nau) Pàralos, per la nit, es va anunciar la desgràcia, i un lament va arribar des del Pireu a la ciutat, a través de les Llargues Muralles, al mateix temps que un ho anunciava a l'altre. De manera que aquella nit ningú es va gitar, no sols perquè ploraven els morts, sinó encara molt més (ploraven per) ells mateixos, perquè pensaven que anaven a patir el mateix que (ells) havien fet als melis, que eren colons dels lacedemonis, quan (els) van vèncer en el setge, i als istieus, als escioneus, als toroneus, als eginetes i a molts altres grecs. 4. AI dia següent, van celebrar una assemblea, en la qual es va decidir tancar els ports excepte un, reparar les muralles i col-locor-hl guardians i totes les demés coses per a preparar la ciutat com per a un setge. L aquestos estaven en açò. 5. Lisandre, que havia arribat a Lesbos des de l'Hel·lespont amb dues-centes naus, en ella (l'illa de Lesbos) va organitzar les demés ciutats, inclús Mitilene. Als territoris de Tràcia va enviar Eteònic portant Déu trirrems, el qual va fer passar totes les (terres) d'allí al costat/ al bàndol dels lacedemonis. 6. Prompte, després de la batalla naval, també la Grècia restant s'havia separat dels atenesos excepte els samis. Aquestes, després de fer degollaments d'aristòcrates, dominaven la ciutat.(i.E: aquestos dominaven la ciutat tallant el coll als aristòcrates) 7. Lisandre, després d'això, va anunciar a Agis, a Decèlia i a Lacedemònia, que navegava amb dues-centes naus. Quan Pausànias, l'altre rei dels espartans, (ho) va anunciar, els lacedemonis van eixir en massa, i també els demés peloponesis excepte els argius. 8. L quan tots van estar reunits, dirigint-los cap a la ciutat, va acampar en l'Acadèmia [en el gimnàs anomenat (així)] 9. Lisandre, quan va arribar a Egina, va tornar la ciutat als eginetes, després de reunir el major nombre d'ells que va poder, com també als melis i als demés que estaven privats de la pròpia (ciutat). Després d'això, havent saquejat Salamina, va ancorar junt al Pireu amb cent cinquanta naus i va separar la flota de l'entrada 10. Els atenesos, assetjats per terra i per mar, no sabien què calia fer, doncs no tenien (no hi havia per a ells) naus, ni aliats ni menjar; pensaven que no hi havia cap salvació, sinó patir allò que van fer, no perquè es venjaren, sinó perquè, per orgull, havien comès injustícia contra hom-es de ciutats m.enudes, no per cap altra causa que perquè lluitaven amb ells (i.e.: al costat dels espartans) 11.Per això resistien. Perquè havien tornat els drets civil-s als que els havien perdut, i, encara que molts havien mort de fam en la ciutat, no parlaven de reconciliació. Però, quan el menjar va faltar ja del tot, van enviar mlssatqers a Agis, perquè volien ser aliats dels lacedemonis, però mantenint les Muralles i el Pireu, i (volien) establir aliances en aquestes condicions.


12.Aquest (Agis) va manar que ells tornaren a Lacedemònia, doncs ell no era el rei ¡no tenia poder. I, quan els missatgers van anunciar allò als atenesos, els van enviar a Lacedemònia. 13.Quan aquestos estaven en Sel·làsia [prop de Lacònia] i els èfors es van assabentar de les coses que havien dit, que era precisament el mateix que davant d'Agis (havien dit), van manar que aquestos se'n anaren d'allí de seguida, i que, si d'alguna manera necessitaven la Pau, (era) millor anar-hi després d'haver pres una decisió. 14. Quan els missatgers van arribar a casa (Atenes) i van anunciar açò davant de la ciutat, un desànim es va apoderar de tots, doncs van pensar que serien esclavitzats, i que, mentre enviaren altres missatgers, molts moririen de fam. 15.Sobre la destrucció de les Muralles, ningú volia donar consell, ja que Arquèstrat havia sigut empresonat després de dir en el Consell que era millor signar la Pau amb els lacedemonis en les condicions que proposaven, i proposaven enderrocar cadascuna de les Llargues Muralles en Déu estadis. l es va donar una votació sobre que ¡ es va votar que no era possible fer propostes sobre aquestos assumptes. 16.Estant així les coses, TeràMenes va dir en l'assemblea que, si volien enviar-lo davant de Lisandre, (ell) tornaria sabedor, respecte els lacedemonis, de que persistien respecte de les Muralles perquè volien esclavitzar la ciutat o per fidelitat. Després de ser enviat (allí), va passar tres mesos i més (més de tres mesos) amb Lisandre, esperant quan els atenesosanaven a estar d'acord amb qualsevol cosa que algú diguera perquè havia faltat /s'hcvlo acabat tot el menjar. 17.Quan al quart mes va tornar, va anunciar en l'assemblea que Lisandre l'havia retingut tot el temps i després (li) havia ordenat anar a Lacedemònia. Doncs (li va dir) que (ell) no tenia poder sobre allò que va ser preguntat per ell, sinó els èfors. Després d'això, ell mateix va ser elegit desè ambaixador plenipotenciari per a Lacedemònia. l8.Però Lisandre va enviar Aristòtil, que era un expatriat atenès, amb altres lacedemonis per a que anunciara als èfors que havia contestat a Teràmenesque aquells tenien poder sobre la Pau i la guerra. 19.TeràMenes i els demés ambaixadors, quan estaven en Sel·làsia, després de ser preguntats amb quin argument venien, van dir que (venien) com a plenipotenciaris sobre la Pau, i, després d'això, els èfors van ordenar convocar-los. Quan van arribar, van convocar una assemblea en la qual corintis i tebans especialment i molts altres grecs proposaven no fer pactes amb els atenesos sinó saquejar-los. 20.Però els lacedemonis van dir que no esclavitzarien una ciutat hel·lènicaque havia fet molt de bé en els majors perills ocorreguts en l'Hèl·lade, sinó que farien la Pau amb la condició de que enderrocaren les Llargues Muralles i el Pireu,entregaren les naus excepte dotze, reuniren els expatriats i reconegueren el mateix enemic i amic, per a seguir els lacedemonis per terra i per mar on (els) portaren. 21.TeràMenes i els missatgers (que anaven) amb ell van contar això davant
d'Atenes, i una gran turba els va .Envoltar quan van entrar, perquè temien que tornaren fracassats /sense haver fet res, doncs ja no estava permès aguantar a causa de la multitud dels que morien de fam. 22.AI (dia) següent, els ambaixadors anunciaven en quines (condicions) els lacedemonis farien la Pau. TeràMenes va proclamar davant d'ells,dient que era necessari obeir als lacedemonis i enderrocar les Muralles. I, encara que alguns es van oposar a ells, com que la majoria estava d'acord, es va decidir acceptar la Pau.


23.Després d'això, Lisandre va navegar cap al Pireu, els expatriats van tornar i van enderrocar les Muralles al so de les flautistes amb molt de zel, perquè pensaven que aquell dia era l'inici de la llibertat per a l'HèJ.Lade. 24.I acabava l'any a mitjans del qual (llt: en el qual, estant per la meitat) Dionís el siracusà, (fill) d'Hermócrates, es va convertir en tirà, quan abans, en una guerra, els cartaginesos van ser derrotats pels siracusans, encara que havien pres Acragant, després d'haver abandonat la ciutat els sicilians.

Hel-lènlques II, 3. 11-14

Elecció dels Trenta i la seua actuació arbitrària


11.Els Trenta van ser elegits tan prompte com les Llargues Muralles i les del voltant del Pireu van ser enderrocades, i, malgrat ser elegits amb la condició de redactar lleis segons les quals es governaren, sempre demoraven redactar-les i presentar-les, i disposaven d'un consell i de les demés magistratures com els convenia. 12.Perquè, en primer lloc, aquells que tots sabien que en democràcia vivien de l'ofici de sicofant (calumniador) i que eren molestos per als aristòcrates, després d'arrestar-los, els condemnaven a mort. Inclús el Consell els va condemnar amb plaer; i els altres, quants tenien consciència de que no eren de la mateixa classe (i.E. De que no eren com ells), en res/en absolut es van disgustar. 13.Quan van començar a deliberar de quina manera els seria possible aprofitar-se de la ciutat com volgueren, per això, després d'enviar Esquines i Aristòtil en primer lloc a Lacedemònia, van convèncer Lisandre que anaren unes guarnicions que els ajudaren fins que restabliren el poder després de fer fora els perillosos. Ells es van comprometre a mantenir(-Ies, les guarnicions). 14.Convençut aquest (Lisondre), va procurar que els foren enviats les guarnicions i Cal·libi com harmosta*. Aquestos, quan van rebre la guarnició, serviren a Cal· libi amb tota cura, per a que estiguera d'acord en tot el que feien, i com aquest els va enviar els (soldats) que van voler d'entre les guarnicions , apressaven no ja els perillosos i els dignes de poc/ els de poc valor, sinó, de fet, també els que consideraren que de cap manera consentirien ser menyspreats, i els que, si intentaven fer alguna cosa en contra, s'atraurien gran nombre de partidaris.

Hel-lèniques, Il. 4. 24-27

Final del gov-ern dels Trenta


24.Els Trenta se'n van anar a Eleusis. Els Déu, amb els caps de ccvolleríc, cuidaren dels (homes) de la ciutat, perquè (aquestos) estaven inquiets i desconfiaven uns d'altres, i inclús els cavallers dormien en l'Odeó, portant lamb els cavalls i els escuts, i, per desconfiança, feien la ronda, per una banda, des de la vesprada amb els escuts per les muralles, i, per l'altra, des de l'alba amb els cavalls, per què sempre temien que alguns dels del Pireu es llançaren sobre ells. 25.Aquestos, que eren ja molts i de totes les procedències, es fabricaven armes, uns de fusta, altres de vímet, i les polien. Abans que passaren Déu dies, com que van assegurar que hi hauria igualtat de tributació, qualsevol que lluitara (amb ens) i encara que foren estrangers, molts feien eixides com hoplites, i molts com soldats d'armadura lleugera. Els van arribar també uns setanta cavallers, i, després de fer expedicions per a procurar-se farratge, i per agarrar fusta i fruits, de nou dormien al Pireu. 26.Cap altre dels de la ciutat eixia amb armes i, en algunes ocasions, els cavallers inclús capturaven lladres dels del Pireu i arrasaven les seues formacions. Trobaren casualment alguns dels exoneus quan anaven als seus camps a per queviures, i Lisímac, el cap de la cavalleria, els va decapitar, malgrat que imploraven molt i que molts cavallers difícilment (ho) suportaven.


27.En represàlia, també els del Pireu, després d'apoderar-se dels cavallers en el camp, van matar Cal·lístrate, de la tribu de Leòntide. Doncs en aqueix moment tenien molt d'orgull, de manera que també atacaren la muralla de la ciutat. Encara que també cal dir això de l'enginyer de la ciutat, el qual, quan va saber que anaven a fer avançar les màquines pel camí del Liceu, va manar que tots els carros portaren pedres enormes i (les) tiraren on cadascú volguera del camí (l.E: en la part del camí que cadascú volguera). l quan això va passar, cadascuna de les pedres va ocasionar molts treballs. Hel-lèniques, II, 4. 38-43 Reconciliació
38.
Després d'escoltar-los a tots ells, els èfors i els membres de l'assemblea van enviar quinze homes a Atenes i (els) van ordenar posar-se d'acord amb Pausànias com millor pogueren. Aquestos es van posar d'acord en aquestes condicions: mantenir així la Pau per a uns i per a altres, tornar cadascú a (casa) seua excepte els Trenta, els Onze i els Déu que governen en el Pireu. l si alguns tenien por dels del Pireu, els va semblar bé que habitaren en Eleusis.
39.
Finalitzats aquestos (assumptes),Pausànias va dissoldre l'exèrcit i els del Pireu, pujant amb les armes a l'acròpolis,van fer un sacrifici a Atenea. Quan els generals van baixar, allí mateix va dir Trasíbul:
40.
"Homes de la ciutat, va dir, vos aconselle que s'examineu vosaltres mateixos. L especialment (vos) coneixeríeu si reflexionàreu sobre (de) què cal que esteu orgullosos per a que intenteu manar de nosaltres. És que sou més justos? Doncs el poble, malgrat ser més pobre que vosaltres, mai ha sigut injust amb vosaltres per diners, i vosaltres, malgrat ser més rics que la majoria, heu fet moltes coses vergonyoses per diners. I, ja que res de la justícia vos importa,examineu si tal volta per valor vos cal estar orgullosos.

41

.l quin millor judici d'açò es va donar que quan vam lluitar uns contra altres? Però diríeu que destaqueu en intel·ligència, (vosaltres) que, tenint muralles, armes, diners i aliats peloponesis, heu sigut apressats pels que no tenien res d'això? Penseu que heu d'estar molt orgullosos pels lacedemonis? Com, precisament aquells que (vos) han entregat, lIigant(-los) amb una cadena com si foren gossos que mosseguen, ells, aix(' després d'entregar-vos aquest poble maltractat, se'n van i es retiren?
42.
No obstant, homes, jo considere digne que vosaltres no oblideu res del que heu acordat,sinó que inclús, a més de les altres coses bones, mostreu açò: que també sou honrats i piadosos." Després de dir això i altres coses semblants, i que no era necessari que res estigueraalterat , sinó servir-se de les lleis antigues, va alçar l'assemblea.
43.
l aleshores, després d'imposar els càrrecs, van governar. Peró, temps després, quan van sentir que els d'Eleusis pagaven a estrangers, van fer una expedició massiva contra ells i van matar els seus generals quan van vindre per a unes negociacions, i, havent enviat amics i parents als altres, (els) van obligar areconciliar-se, i, després de prestar juraments de que certament del tot no es guardarien rancúnia, encara ara es governen amb igualtat i el poble es manté en els juraments.

Entradas relacionadas: