Torn de partits

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,16 KB

 

LA FI DELS CONFLICTES BÈL·LICS


L’estabilitat del règim es va veure afavorida pel final de les guerres carlines i cubana.


Catalunya → les forces carlines van aconseguir algunes victories.


La campanya militar de finals de 1875 va aconseguir afeblir la resistència navarresa i basca fins a la rendició total l’any 1876.


Carles va travessar la frontera francesa en direcció a l’exili i la guerra es va donar per acabada a tot el territori peninsular.


La conseqüència immediata de la derrota carlina va ser l’abolició definitiva del règim foral.


1878 → es va estipular un sistema de concerts econòmics que atorgava un cert grau d’autonomia fiscal a les províncies basques, en virtut de la qual aquestes províncies pagarien anualment a l’administració estatal una quantitat determinada recaptada directament per les diputacions provincials.


El final de la guerra carlina va facilitar posar fi a la insurrecció cubana (Guerra dels Déu Anys, 1868-1878).


Conveni de Zanjón → s’incloïa una àmplia amnistia, l’abolició de l’esclavitud i la promesa de reformes polítiques i administratives.


L’endarreriment o incompliment d’aquestes reformes va provocar l’inicid’un nou conflicte (Guerra Chiquita).


EL BIPARTIDISME I EL TORN PACÍFIC


Cánovas→ sistema bipartidista en el qual els dos partits s’alternessin en el govern sense haver de recórrer al suport de l’exèrcit en forma de cop d’estat.


Partits dinàstics (dominants):


Partit Conservador: creat i liderat per Cánovas del Castillo.


Partit liberal: creat per Sagasta i tenia un programa més progressista
.


Partits notables → de líders polítics amb les seves respectives clienteles, els seus òrgans de premisa i els seus suports locals.


La missió del líder era mantenir unides les diferents faccions del partit.


Els dos partits coincidien ideològicament:


Defensa de la monarquia, de la Constitució i de la propietat privada, de la consolidació de l’Estat unitari i centralista.


EL FUNCIONAMENT DEL TORN DINÀSTIC


La Restauració invertia el procés: quan un govern experimentava desgast o quan els líders polítics consideraven necessari un relleu, se suggeria al rei el nomenament d’un nou govern.


El nou president del govern → líder de l’oposició


Convocatòria de noves el eleccions → objectiu d’aconseguir un nombre de diputats suficient per formar una majoria parlamentària que li permetés governar.


Entradas relacionadas: