Torn dinastic

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,38 KB

 


LA GUERRA DE Cuba (1895-1898).

1. SITUACIÓ POLÍTICA A Cuba

Després de la Pau de Zanjón (1878), a Cuba s’esperaven una sèrie de reformes que atorgarien els mateixos drets de representació política a les Corts que als espanyols de la península. També confiaven en obtenir un cert grau d’autogovern, la llibertat de comerç i l’abolició de l’esclavitud. Cap de les peticions anteriors havia estat considerada per l’administració espanyola per l’oposició dels sectors influents de l’illa: els grans propietaris, els comerciants d’esclaus i els comerciants peninsulars.

A Cuba s’havien creat dos grans partits polítics:

El Partido Autonomista integrat per cubans, majoritàriament. Demanaven l’autonomia per a l’illa i un programa de reformes polítiques i econòmiques que els permetessin un cert grau d’autonomia. Havien obtingut una àmplia representació a les Corts.

 El Partido Constitucional era un partit espanyolista i reunia molts dels peninsulars instal·lats a Cuba.

El Partido Liberal de Sagasta es va mostrar favorable a introduir certes millores a l’illa. Però, durant els seus governs, només va arribar a concretar l’abolició formal de l’esclavitud el 1888. El 1893 va proposar a les Corts un projecte de reforma de l’estatut colonial de Cuba però no va ser aprovat per la forta pressió dels interessos econòmics espanyols a Cuba.

La ineficàcia de l’administració espanyola per introduir reformes a l’illa va estimular els desitjos d’independència, de manera que les postures independentistes varen anar substituint a l’autonomisme. L’any 1893, José Martí va fundar el Partido Revolucionario Cubano amb l’objectiu d’aconseguir la independència cubana. De seguida va aconseguir el suport exterior, sobretot dels Estats Units. L’independentisme va augmentar ràpidament la seva base social i va comptar amb líders revolucionaris que havien lluitat contra les tropes espanyoles a la Guerra dels Déu Anys.

2. CAUSES DE LA GUERRA

L’any 1891, el govern espanyol va elevar les tarifes aranzelàries per als productes importats a l’illa que no procedissin de la península (aranzel Cánovas). En aquell moment, el principal client econòmic de Cuba era Estats Units que comprava gairebé la totalitat dels grans productes cubans (sucre i tabac), mentre que els seus productes estaven sotmesos a forts aranzels d’entrada. L’any 1894, els Estats Units compraven el 88,1% dels productes cubans que s’exportaven, però només venia a l’illa el 32% del que Cuba importava. Les importacions de Cuba procedien majoritàriament d’Espanya. William McKinley, el president nord-americà, va amenaçar de tancar el mercat dels Estats Units als productes cubans si Espanya no modificava la seva política aranzelària a l’illa. El govern espanyol temia que aquesta situació pogués provocar una nova insurrecció independentista i que, a més, pogués comptar amb el suport dels Estats Units.

3. LA GUERRA DE Cuba.  1ª fase. El 25 de febrer de 1895 va esclatar la insurrecció generalitzada a Cuba. Es va iniciar a l’est de l’illa, a Santiago de Cuba, i es va estendre ràpidament a la zona occidental on hi havia la capital, l’Havana. Cánovas del Castillo, president de torn del govern espanyol, va enviar a Cuba un exèrcit comandat pel general Martínez Campos.

L’actuació espanyola va consistir en una forta acció militar acompanyada d’un esforç polític de conciliació amb els insurrectes, amb l’esperança d’aconseguir la pacificació de l’illa. Martínez Campos no va aconseguir controlar militarment la rebel·lió.

2ª fase


Davant el fracàs del general Martínez Campos, el govern espanyol el va substituir pel general Valerià Weyler, que es va proposar canviar completament els mètodes de lluita i va iniciar una fèrria repressió. Per evitar que la insurrecció aconseguís més adeptes als món rural, va organitzar concentracions de camperols. Els pagesos eren obligats a canviar d’assentament i eren reclosos en pobles per evitar el seu contacte amb els combatents. El tracte que es va donar als insurrectes va ser molt dur, fins i tot als pagesos i a la població civil. Es varen estendre les epidèmies i la fam i la mortalitat entre els cubans va augmentar de manera extraordinària. En el terreny militar, la guerra no era favorable als soldats espanyols, tant per les condicions físiques del medi en plena selva com per la tàctica utilitzada per l’enemic. Ni els soldats espanyols estaven entrenats per enfrontar-se a una guerra d’aquest tipus ni l’exèrcit comptava amb els mitjans adients. Les condicions mediambientals i militars adverses i les malalties tropicals varen causar una gran mortalitat entre les tropes espanyoles. L’objectiu de la victòria es feia molt difícil d’aconseguir.

Entradas relacionadas: