En la segona topica freudiana la instancia del psiquisme huma que es regeix pel principi de la realitat

Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,83 KB

 

2.2.2.- El monisme


L’ésser humà és una sola cosa, una única realitat. Hi han dos tipus de monisme, l’espiritualista (l’home només és esperit) i el materialista (l’home és físic i material i la ment és quelcom sorgit de la matèria).


El reduccionisme fiscalista o teoria de la identitat diu que els estats mentals són estats neurofisiològics del cervell, són estats físics (desapareix el problema de la relació ment-cos) i que la ment és fruit del cervell.


Aquí trobem un problema, ja que si els estats mentals són processos neuronals, llavors han de tenir les mateixes propietats, i no és així, p.Ex: els processos neuronals són observables i les idees no. No pot explicar el salt de la fisiologia al pensament i les neurones i idees són qualitativament diferents.


1.2.3.- Els actes fallits i els somnis


Els actes fallits, els somnis i els lapsus són elements censurats (reprimits, perquè són inacceptables) que volen aparèixer. Tenen dues intencions, la conscient, p.Ex: perdre les claus i buscar-les i l’inconscient, p.Ex: no les trobem. La intenció inconscient no la reconeixem precisament perquè és inconscient, p.Ex: oblidar una adreça.


Els somnis són la manifestació més gran de l’inconscient, interpretar els somnis és el millor camí per arribar a l’inconscient.


La psicoanàlisi té el mèrit de fer-nos veure que tot el que diem o fem té sentit (difícil de veure).

El somni és la manifestació d’un desig insatisfet, la realització simbòlica o imaginada d’un desig reprimit o d’una fòbia i els somnis que podem explicar amaguen el contingut latent (energies i pulsions, el significat real, que lluiten per sortir).


La psicoanàlisi vol descobrir el contingut latent (significat) a partir d’interpretar el contingut manifest (història).


1.2.2.- Funcionament del psiquisme segons Freud


El psiquisme està dominat per dues grans forces, el principi de plaer (vinculat a “l’allò”) i el principi de realitat (vinculat al superjò).


El principi de plaer és la tendència a satisfer immediatament els desitjos i el principi de realitat dirigeix les pulsions (instints) per ajustar-les a la societat (reprimir “l’allò”), s’adapta a la cultura dominant (als seus valors i costums).

No eliminem les tendències al plaer es canalitzen per l’inconscient i són disfressades per poder acceptar-les (somnis, lapsus, actes fallits).

Si hi ha desitjos molt forts i una forta resistència, hi ha un conflicte, l’angoixa. En casos greus es poden manifestar símptomes neuròtics com malalties, tics nerviosos, pèrdua de la parla…

L’angoixa és una emoció negativa que provoca un malestar profund on la gent es sent indefensa, és l’origen d’un conflicte interior i exterior. L’exterior (objectiva), alerta un perill real, p.Ex: un terratrèmol i l’interior (neuròtica) alerta un perill que prové de les forces instintives, p.Ex: un conflicte entre el principi de plaer i el principi de realitat.

Per evitar l’angoixa, el psiquisme humà desenvolupa uns mecanismes de defensa. La sublimació, és la compensació amb activitats socialment acceptades, p.Ex: impulsos agressius, cirurgià. La regressió és tornar enrere, p.Ex: pixar-se al llit quan neix un germà. El desplaçament descarrega l’agressivitat en un substitut, p.Ex: descarregar a casa els problemes de la feina. La projecció, és culpar als altres dels propis erros, p.Ex: un home infidel que acusa a la dona d’infidel. La racionalització, justifica una conducta per arguments d’autoconvenciment, p.Ex: alumne que diu que suspèn pel rigor del professor. La fantasia, fui per la via imaginativa, p.Ex: conte de la lletera i per últim, la repressió que és la no acceptació i relegació a l’inconscient de tot allò que considerem inacceptable.

Entradas relacionadas: