Tit livi les decades resum de cada part

coitus interruptus→ Marcha atrás 

delírium tremens→ al·lucinacions 

in vitro in Vivó→ fecundació/proveta

placebo→ Fals medicament 

rigor mortis→ "acabat de morir

Socioeconòmic i polític

currículum vitae o currículum 

dèficit→ falta

per capita→ "per caps/ dividida.Prorrata / prorrateig→ El que li toca

ràtio→ càlcul, proporció

referèndum→ allò que s'ha de consultar

superàvit→ ha sobrat

INRI→ com a més a més

mea culpa→ per culpa meva

peccata minuta →Error petit

per saecula saeculorum→ per sempre

rèquiem→repòs

RIP→ reposi en Pau"

urbi et orbi→ per a la ciutat i per al món

EMERITA AUGUSTA

HISTÒRIA

Mérida (colònia)

 Fundada el 25 aC per August

Assentament pels soldats romans que havien lluitat al nord de la Península (d'aquí el nom)

Homenatge al 1r emperador: August (d'aquí el nom)

SITUACIÓ

Marge del riu Guadiana 

Hi passaven vies de comunicació importants.

Envoltada de turons 

CARACTERÍSTIQUES

Planta hipodàmica 

Envoltada per muralla irregular 

EDIFICIS

Fòrum provincial

Entrada: arc de Trajà

Edificis dedicats a l'admin. De la província,

Temple dedicat al culte imperial.

Fòrum municipal

Es trobava a l'encreament del cardo i el decumanus.

Basílica destinada als afers judícials

Temple de Diana, culte imperial

Teatre

scaenae front - espectacular amb columnes i escultures

pulpitum de fusta - escenari

peristil enjardinat

capella al culte imperial

l'orchestra reservada a les màximes autoritats

Amfiteatre

on es feien lluites de gladiadors

8 aC

arena - pista central el líptica - on es duia a terme l'espectacle

Centre: forma de creu

Circ

Curses de cavalls

S. I dc

Grans dimencions

Termes

Hi anava l'alta societat

Molt ben conservades

Subministrament d'aigua

3 aqüeductes

+ espectacular obra d'enginyeria

S. IdC

transportava l'aigua de Prosèrpina (5 km)

Pont 

2n pont + Ilarg de l'Imperi

gran porta de la ciutat 

arcs de mig punt + petites voltes de mig punt

Necròpolis→  on enterraven els morts. Prop de les vies d'entrada.

TIT LIVI - Historiografia

Historiografia: gènere en prosa més important de la litaratura llatina. Textos de magistrats i

pontífexs on els fets + importants que succeeixen al Ilarg de l'any.

Primera historiografia va ser en grec

1a en llati:

Cató (Il aC ) → Orígens

Juli Cèsar (I aC) →Guerra de les Gàl·lies

Tit Livi (I aC) → Els orígens de Roma

Perd importància durant l'Imperi.

Vida

Neix a Pàdua 64/59 aC

Estudia retòrica i filosofia

Va a Roma i comença a escriure Els orígens de Roma

Mor el 17dC a la ciutat natal.

Orígens de Roma

Els 142 Ilibres es publiquen per separat. S'agrupen en dècades, de 10 en 10.

Conservem

1a dècada - origen fins 3a Guerra Samnita

3a década - 2a Guerra Púnica

4a dècada - expansió per la Mediterrània oriental

1/2 de 5a dècada - conquesta de Macedònia

No seguia les normes actuals: volia glorificar les gestes d'un gran poble.

Finalitat: ensenyar els fets positius del gran Imperi per imitar-los civilitzacions darreres i els

negatius que no havíem de repetir

Seguia les intencions del cercle d'August (Virgili, Horaci...) -> engrandir la glòria de Roma

LA HISTORIOGRAFIA ROMANA: JULI CÈSAR I TIT LIVI

Es el gènere en prosa més important de la literatura llatina. 

Els documents de la historiografia que escrivien els magistrats explicaven els fet més importants aixo es diu annals

El primer historiador en llengua llatina va ser Març Porcí Cató.

La historiografia va perdre credibilitat sota el regnat dels primers emperadors. Publi Corneli Tàcit i Gai Suetoni Tranquil van brillar com historiadors.

JULI CÈSAR

Gai Juli Cèsar va néixer a Roma l'any 100 aC i va morir assassinat el 15 de març de l'any 44 aC.

Va començar aviat la seva carrera política al partit popular.

L’any 60 aC va formar part de primer triumvirat, amb Cras i Pompeu. 

Posteriorment va dur a terme la conquesta definitiva de tota la Gàl·lia. Va tenir molta popularitat gràcies al seu gran èxit militar. 

HI va haver una guerra civil entre Cèsar i Pompeu, la qual va guanyar Cèsar. 

Gràcies a aquest triomf es va convertir en l'amo de Roma. 

Va morir en mans d'un grup de senadors per què veien a César com un perill per a la República romana

Les obres de caràcter historiogràfic de Juli Cèsar són:

La Guerra de les Gàl lies→ 8 Llibres on Cèsar narra les diverses campanyes militars contra diferents pobles gals fins al triomf

La Guerra Civil→ 3 libres que expliquen la Guerra Civil entre Cèsar i Pompeu.