Tirant lo blanc a Sicília i rodes

1r PARCIAL:

Narrativa Medieval

1: Es va desenvolupar més a la llengua castellana

2: Es va desenvolupar més a la llengua catalana

Curial e Güelfa:

Una de les obres més importants de la novel·la cavalleresca catalana. Va ser una novel·la anònima però un possible autor pot ser un majordom que es deia Enyego d’Avalos. El llibre consta de tres parts; narra la biografia de Curial, un jove sense fortuna que es acollit per Güelfa, una dama vídua, noble i més gran que ell protegeix i s’enamorarà. Curial viure moltes aventures cavalleresques i tot i que el jura fidelitat i amor a Güelfa, es relacionarà amb dues dames, Laquesis i Camar, però, finalment es casarà amb Güelfa.

Tirant-lo Blanc:

L’autor es Joanot Martorell, Tirant-lo Blanc es divideix en 5 parts:

·Primera part: “Tirant a Anglaterra”, pel camí Tirant es troba un ermitany que li donarà un llibre per ser un bon cavaller i Tirant n’apren, a mñes Tirant guanyarà el torneig d’Anglaterra.

·Segona Part: “Tirant a Sícilia”, Sícilia pateix un atac dels turcs que rodegen l’Illa i Tirant mostra la seva intel·ligència naval i derrota els turcs.

·Tercera Part: “Tirant a l’Imperi Grec”, Tirant s’enamora de Carmesina, emperadriu de l’Imperi Grec, i guanya les batalles contra els Turcs.

·Quarta Part: “Tirant al Nord d’Àfrica”, Tirant intenta convertir els infidels en cristians, després torna cap a l’Imperi Grec.

·Cinquena Part: Tirant i CArmesina es casen perquè han guanyat els Turcs. Tirant mort per un refredat, Carmesina i l’emperador moren per pena.

Jaume Roig, L’ Espill:

Jaume Roig va ser un metge valencíà del s.XV. Va arribar a ser metge de la dóna del rei Alfons el Magnànim. L’any 1460 va escriure l’Espill, una obra que es narra en primera persona perquè pretèn ser una autobiografia. És una novel·la on s’ataca a les dones.

L’Espill consta de 4 llibres:

· Primer llibre:  “Na juventud”, explica tot allò que ha tingut que passar i recuperar.

·Segon llibre: “De quan fou casat”, explica els seus quatre fracasos matrimonials.

·Tercer llibre: “De la lliço de Salomó”, explica que el personatge vol casar-se amb una parenta seva, aleshores se li apareix Salomó, un savi.

·Quart Llibre: el protagonista decideix fer cas a Salomó i es retira de València i decideix estar apartat de les dones.

Joan Roís de Corella:

Era un autor de transició que venia d’una família aristocràtica i tenia estudis religiosos. En les seves obres utilitzava la prosa i el vers a la vegada, les seves obres eren dedicades a Caldesa i a la Verge María

·LLibres amb temàtica religiosa: Cartoixà, Psalteri, L’oració

·LLibres amb temàtica profà: La Tragèdia de Caldesa, Parlament que s’esdevenc a casa de Berenguer Mercader

2n PARCIAL:

EL Barroc

El Barroc apareix en el s.XVII entre les èpoques de la Renaixement i l’il·lustració, es perden conceptes i està influenciat per d’altres.

Francesc Fontanella:

·Va ser un autor d’obres poètiques

· Utilitzava la burla i la ironia

· Principlas referents del Barroc Castellà Garcilaso

· La seva poesía:

• tema amorós

• reflexió filósòfica

• paròdia

• sàtira

• recreació de cançons populars

• 
  

FRANCESC VICENT GARCÍA:

· Va seguir els models poètics dels autors del Siglo de Oro

· La seva poesía barreja elements cultes i populars

· Els seus poemes eren elegants i tenien una temàtica amorosa i burlesca

· La seva obra  en poesia:

• Teresa de Jesús

• A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava el cabell en un terrat amb una pinta de marfíl

• Conceptisme: en pocs versos posa moltes idees

• Culteranisme: allargar, alló que mereix més extensió

Joan RAMÍS:

· Va ser advocat, historiador i dramatug que pertanyia a un grup que es dedicava a traduir obres llatines, franceses i italianes.

· El seu teatre era culte i ambiciós, en versos alexandrins apariats i estava inspirat en les tragèdies neoclàssiques franceses

· Obres més importants:

• Lucrècia

• Arminda

• rosaura o el més amor constant

·Lucreacia és una obra que tracta de que una dama romana es ultratjada per Sextus Tarquinus, Lucrècia a fi de defensar el seu honor i del seu marit s’acabarà donant mort amb un punyal, després d’aquest fet Brutus incita el poble ROMà a revoltar-se i aquesta derrota significarà el fi de la monarquia romana

EL Renaixement:

És el període on es reivindiquen els clàssics, destaquen els autors com Pere Serafí, Joan Timoneda i Cristòfor Despuig

PERE SERAFÍ:

·Va ser pintor, poeta i feia propaganda

·L’any 1565 va publicar el llibre “Dos LLibres de Pere Serafí” tracta de 170 poemes de poesía vulgar

· Els poemes que més el van influenciar van ser els clàssics i March

Joan TIMONEDA:

· Era escriptor, editor i recullia cançons populars

· L’obra més important era “Flor de Enamorados” que era un recull de cançoners

CRISTÒFOR DESPUIG:

·Va escriure diàlegs sobre els països catalans, el més important va ser “El col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa”

·Tractava de sis col·loquis entre tres personatges (Lívio, Fàbio i Don Pedró) on tracten temes socials,lingüístics i de la ciutat de Tortosa.

ASSAIGS DEL S:XIX A XX:

·Baldari reixach: “Institucions per a l’ensenyança de munyant”

·Josep Pau Ballot: “Gràmatica i apologia de la llengua catalana”

POESÍA POPULAR

·Característiques:

• anònimes

• transmissió oral

• adaptats segons el país

• cada persona ho diu diferent

· Gènere:

• Goigs: composicions religioses acompannyades de melodies on es lloa a les figures religioses

• Nadales: són composicions circumstancials de l’època de Nadal

• Cançons de bandolers: poemes narratius que expliquen la vida dels bandolers

• Corrandes i cançons de pandero:corrandes poemes de 4 versos de 7 síl·labes de temes diversos i les cançons de pandero composicions improvitzades

ROMANTICISME:

Les seves característiques són:

• subjectivitat

• pessimisme

• inspiració

• obra inacabada

• nit,foscor,extravagància i exageració

• llibertat literària

• fantasia, imaginació i sonis

• reivindicació de canvi

RENAIXENÇA:

És el moviment que emprén la recuperació de les senyes d’identitat de Catalunya, de la llengua literària. Els seus objectius són:

• reconstruir la història de l’Edat Mitjana

• descobrir i divulgar els clàssics medievals

• recollir la literatura oral

• codificar i depurar la llengua que es recuperava

• crear literatura

• potenciar les institucions existents (Reial Acadèmia de Bones Lletres9 i crea noves (jocs Florals)

JOCS FLORALS:

· Concurs literàri que impulsa la literatura. L’any 1859 es va inaugurar el primer concurs i els seus creadors van ser Víctor Balaguer i Antoní Bofarull.

· El seu lema és Pàtria, Fe i Amor

· Caracterìstiques de la poesía de l’època:

• exaltació nacional

• paisatge

• reinvidicació de la llengua pròpia

• présencia d’amor i religió

TERCER TRIMESTRE

NARCÍS OLLER:

• Autor més important de la narrativa catalana

• Comença a escriure en castellà però acabarà escrivint en català, ja que, troba una manera d’esciure pròpia

• Obres més importants importants:

  • La Papallona→ novel·la a mig camí, va ser una obra inacabada

  • L’Escanyapobres→ el tema és l’avarícia dels diners

  • Vilaniu: el tema és la calumnia. Tracta dels vicis i la mesquinesa moral d’una vila provinciana al voltant de les relacions dels protagonistes.

  • La Febre d’Or→ és la novel·la més realista, fa un retrat de la burgesia en la qial l’afany de fer diners i de consolidar la posició social obliden les ètiques i morals

  • La bogeria→ novel·la més realista, el tema principal és la natura, pretén estudiar científicament les lleis de l’herència de la bogeria de pares a fills

  • Pilar Prim→ aquest text expresa l’evolució litèraria de l’autor i de les tendències de l’època

EL COSTUMISME:

EL Modernisme

• Característiques:

  • el Modernisme no és un moviment català

  • apareix en moltes altres arts

• El Modernisme és el procés pel qual es transforma la cultura catalana tradicional a una cultura europea moderna

• Comença quan Jaume Brossa publica un document a la revista L’Avenç que es diu Viure del Passat

• Regeneracionistes→ entenen l’art com un instrument essencial per al canvi social, rebutgen els valors tradicionals i conservadors de la burgesia

• Esteticistes→ defensen el concepte de “l’art per l’art”, i l’entenen com un objecte amb un valor intrínsec.

MIQUEL COSTA I LLOBERA

Va escriure cinc llibres:

• Poesies→

• De l’agre de la terra→

• Tradicions i fantàsies→

• Visions de Palestre→

• Horacianes-->

Joan AlçÒVER

Va estudiar dret i es va dedicar a escriure, va ser advocat i polític. Va escriure en català i castellà les seves obres.                                      Elegies (6)

             Cap al tard→ el poeta mira el que ha perdut→

1903→                                                                              Cançons de Serra (14)

            Poemes bíblics→ expliquen la bíblia

NOVEL·LA MODERNISTA

• Renovació del gènere→ l’ús de símbols

• Tema principal→ l’enfrontament de l’artista diferencialment intel·ligent contra una massa amorfa, cega i destructiva

• Artista vs societat

• Jo vs Massa

• Individu vs entorn

NOVEL·LA SIMBÒLICA

Caracteritzava per l’unificació d’alguns elements naturalistes tot i que modifcan-los com ara el determinisme de Zola i l’enfrontament de l’artista diferenciat i intel·ligent

SOLICITUD

Màxim representant Víctor Català. La protagonista Milà farà un canvi d’individualització pujant amb el seu màrit, en Maties, a l’ermita de Sant Pons

TEATRE MODERNISTA

SANTIAGO RUSIÑOL

Les tres obrers més importants van ser:

• L’auca del senyor Esteve

• L’alegria que possa

• Sigales i formigues

IGNASI IGLESIAS

Obra més important:

• El cor del poble

Joan PUIG

Obra més importants:

• Aigües encantades

JULI VALLMITJANA

Obra més important:

• El casament d’en

ADRIA GUAL

Obra més important:

• Misteri de dolor→ triangle amorós entre Mariagna,Mariagneta i Silvestre

EL NOUCENTISME

• L’any 1906 esdevé clau en la definició del nou centisme perque es publica:

  • Ènric Prat publica La nacionalitat catala

  • Eugeni d’Ors comença a escriure El Glossari

  • Josep Carner publica l’obra Fruit Saborosos

• El noucentisme: és un moviment cultural que representa els idearis socials i polítics de la burgesia

• Primer congrès de la llengua catalana