Tirant lo Blanc: Anàlisi i Personatges

Diferències entre Rei d'Armes i Jutge

El rei d'armes s'encarregava d'aconsellar els cavallers. La diferència és que un rei d'armes podia jutjar, però si havia aconsellat un dels cavallers abans de la batalla, no podia jutjar. En canvi, el jutge era qui jutjava la batalla i deia qui era el guanyador i qui no.

Relació entre l'Emperadriu i Hipòlit

Era prohibida i passional. Hipòlit és com l'esclau de l'Emperadriu. Ho puc relacionar amb el fet que el cavaller és molt respectuós amb la dama, com Tirant i Carmesina.

Interpretació de frases

• "Madresilva, heu perdut... lligar bé": Aquesta frase es pot entendre de dues maneres: una és que el patge que l'ajuda a arreglar-se no és un bon patge a l'hora d'ajudar i servir, i l'altra pot ser que li hagin insinuat que el seu amant no li ha cordat bé la cimolsa després d'haver tingut relacions.
• "Que ja saps... allà on volen": Aquesta frase insinua que el poder del rei pot aconseguir tot el que vulgui i a qui vulgui pel fet de ser el rei.

Diferència entre Bella Agnès i Madresilva

Es diferencien en què la descripció de la dama Madresilva té adjectius negatius (lletja, vella...), i la de Bella Agnès, adjectius positius.

Referències i tòpics de cavalleria

• Tirant i Carmesina: Tirant es va fixar en Carmesina perquè ella portava mig descordat el vestit i se li veia un gran escot.
• Dues pomes de paradís: Es refereix als seus pits, utilitza la metàfora i juga amb el simbolisme de la poma prohibida (paradís).
• L'autor anticipa: Sí, en el moment que diu que sempre més van quedar empresonats sota el poder d'aquella persona, fins que la mort els separi.

Expressió de Carmesina

Com s'expressa Carmesina per conèixer la causa del patiment de Tirant: "Cavaller virtuós, em dol molt veure-us..." (pàg. 89). Centradament i amb llenguatge retòric, li va donar l'espill a la princesa i ella va entrar a la cambra on es va veure a ella mateixa (mirall). Tirant és sincer i educat; ella, educada i generosa.

Resum Tirant-Muntalt

Tirant es mostra generós i comprensiu amb Muntalt, fins al punt de voler perdonar-li la vida. Però Muntalt, orgullós, li diu que el mati, i Tirant accepta.

Batalla de Tirant i el senyor de les Viles-Ermes

Després de la mort de Muntalt. L'esperit cavalleresc de Tirant.

Relacions entre personatges

Tirant lo Blanc i Carmesina: Entre aquests dos personatges hi ha una història d'amor, la principal del llibre. Tirant s'enamora de la filla de l'Emperador de l'Imperi Grec, una jove de 14 anys que també s'enamora de Tirant a primera vista. Tirant i Carmesina intercanvien jocs amorosos sense arribar a l'acte sexual, al qual Carmesina no vol accedir fins que siguin matrimoni. Aquest matrimoni tan desitjat per tothom arriba gràcies a les múltiples i glorioses proeses de Tirant. En morir Tirant d'una malaltia, Carmesina mor amb ell a causa de la tristesa.

Tirant i Diafebus: Diafebus és cosí i gran company de Tirant. Confident de la seva relació amb Carmesina. També cavaller, qui des del primer moment del llibre comparteix aventures amb el seu cosí, qui estarà sempre amb ell per ajudar-lo i donar-li suport.

Tirant i l'Emperadriu: Tirant només manté una relació de cortesia i respecte cap a la muller de l'Emperador i la mare de Carmesina.

Tirant i Estefania: Tirant és ajudat i amagat múltiples vegades per Estefania, qui donava protecció a la relació de Tirant i Carmesina. Fa de confident i alcavota.

Tirant i Plaerdemavida: Plaerdemavida fa la mateixa funció que Estefania, però en un grau molt més elevat. Ella s'encarrega molt més de les relacions i les trobades secretes de Tirant i Carmesina. Plaerdemavida sent una simpatia especial cap a Tirant, a qui no dubta a ajudar, amagar o burlar-se'n. Tirant crec que també sent una simpatia envers Plaerdemavida, a qui agraeix la seva ajuda.

Tirant i la Viuda Reposada: Tirant no manté cap relació especial amb la Viuda, però ella s'enamora del cavaller, que, per descomptat, no la correspon. Se sent horriblement gelosa de la relació entre Tirant i Carmesina, la qual intenta trencar amb jocs i enganys perversos, que, amb l'ajuda de Plaerdemavida, Estefania, Diafebus i Hipòlit, aconsegueixen desfer; encara que la Viuda, gràcies a la gran confiança que mantenia amb Carmesina, gairebé aconsegueix desfer la relació i, en molts casos, la posa en perill de ser descoberta.

Tirant i Hipòlit: Hipòlit és també cosí de Tirant. Cavaller com ell, l'ajuda en batalles i en afers amorosos. Mantenen també una gran relació d'amistat.

Carmesina i Diafebus: Entre aquests dos personatges hi ha una relació d'intermediari, ja que Diafebus transmet missatges de Tirant a Carmesina, i a la inversa.

Carmesina i Estefania: Carmesina era Princesa de Grècia i Estefania, Infanta de Macedònia. A part d'una relació monàrquica, també tenen una relació amistosa i cordial. Estefania és també part d'aquests jocs eròtics amagats.

Emperadriu i Estefania: Estefania és també (és clar) la neboda de l'Emperadriu.

Emperadriu i Plaerdemavida: A part de saber que Plaerdemavida és una de les donzelles de Carmesina, no hi ha cap relació especial.

Emperadriu i la Viuda Reposada: L'Emperadriu té la confiança en la Viuda com una mare que deixa la seva filla perquè la cuidi. Tampoc s'espera ni sap res de les veritables intencions de la malvada Viuda.

Emperadriu i Hipòlit: És potser la relació més forta del llibre, ja que ningú espera que l'Emperadriu, muller i fidel esposa del gran Monarca, mantingués relacions sexuals amb el jove cavaller Hipòlit. L'Emperadriu pren Hipòlit com a fill amb el consentiment de l'Emperador després d'haver mantingut aquestes relacions purament de desig sexual.

Estefania i Plaerdemavida: Aquestes dues joves de gran vitalitat són amigues, no tenen cap llaç familiar, però comparteixen el mateix objectiu: ajudar Tirant i Carmesina.

Estefania i la Viuda Reposada: Estefania també ajuda a desemmascarar aquesta vella traïdora i els seus vils plans.

Estefania i Hipòlit: No mantenen cap relació especial tret de la companyonia amb Tirant, Carmesina i Plaerdemavida.

Plaerdemavida i la Viuda Reposada: Plaerdemavida és la principal ajuda a la parella, i una de les més triomfadores a l'hora de desemmascarar els plans de la Viuda Reposada. La relació abans que arribés Tirant segurament era bona.

Plaerdemavida i Hipòlit: Només tenen una relació de confiança a causa del mutu ajut envers Tirant i Carmesina.

La Viuda Reposada i Hipòlit: No hi ha cap relació més que la de desamistat mútua, ja que els dos estan confrontats: l'un vol ajudar Tirant i la vella, perjudicar-lo.

Carmesina i Plaerdemavida: Plaerdemavida és la més eixerida, bonica i llesta de les donzelles que Carmesina té. Mantenen una relació boníssima, amb total confiança (fins i tot per mantenir jocs eròtics entre elles, i tocar-se a gust!). És qui més ajuda a la relació entre Carmesina i Tirant.

Carmesina i la Viuda Reposada: La Viuda Reposada és la dida de Carmesina, té coneixença d'ella i els seus pensaments des que ella era una criatura. Carmesina té confiança en la vella Viuda, i no dubta d'ella, malgrat els seus enganys portats per la gelosia. És una relació "bona", ja que Carmesina no s'adona de les veritables accions de la Viuda, que juga brut per ella, i a la Princesa li importa ben poc.

Diafebus i l'Emperador: Diafebus rep també importants tractes de l'Emperador, que el nombra, gràcies als seus valerosos actes juntament amb Tirant, Gran Conestable de l'Imperi.

Diafebus i l'Emperadriu: Una relació entre cavaller i superior; un tractament cordial.

Diafebus i Estefania: Entre aquests dos personatges creix un amor passional, un amor que no escolta els "mals costums", que no fa cas de les tradicionals normes de la virginitat, una relació liberal per l'època, atrevida i salvatge; porten una relació amagada, que només coneixen Plaerdemavida, Tirant i Carmesina. Aquesta passió els porta a una boda "sorda", sense preocupacions de la classe o l'estabilitat social.

Diafebus i Plaerdemavida: Entre aquests personatges hi ha una simpatia mútua, són companys d'ajuda a Tirant i Carmesina.

Emperador i Estefania: Estefania és la neboda de l'Emperador, no mantenen cap relació fora del normal.

Emperador i Plaerdemavida: L'Emperador té gran admiració envers les qualitats d'aquesta donzella. Li valora molt la força d'esperit i la força de paraula i raonament.

Emperador i la Viuda Reposada: Com que l'Emperador desconeix els sentiments i els plans veritables de la Viuda, creu que és això, la dida de la seva filla.

Emperador i Hipòlit: L'Emperador veu Hipòlit com un gran cavaller, però Hipòlit té una veritat oculta que l'Emperador desconeix.

Capítol CXVII: Com Tirant fon arribat a Constantinoble

Tirant arriba a Constantinoble i l'Emperador el presenta a l'Emperadriu, que està de dol i s'havia tancat en una cambra fosca per la mort del seu fill a mans dels turcs en un combat. Tirant, en veure l'Emperadriu trista per la mort del seu fill, i perquè té por de caure presonera dels turcs, li diu unes paraules per consolar-la per la pèrdua del seu fill i li aconsella deixar d'estar trista i abandonar el seu dol.

Capítol CXVIII: Com Tirant fon ferit al cor

Mentre l'Emperador diu unes paraules a Tirant lo Blanc, ell està observant Carmesina, la filla de l'Emperador. Al cap d'una estona se l'emporta de la cambra on són. Diafebus, cosí de Tirant lo Blanc, en veure Tirant molt trist, li pregunta quin mal té. Tirant li contesta que no ho pot saber i es posa a plorar i sanglotar. Diafebus ho veu i s'adona del mal que té i comença a burlar-se de tots els que estimen i no demostren el seu amor.

Capítols 117 i 118 (Resum)

Després de la victòria a Grècia i de l'arribada a Constantinoble de Tirant, l'Emperador li atorga el títol de capità imperial, el qual li permet l'honor de veure el rostre sense vel de l'Emperadriu i la infanta Carmesina, que vestien de dol per la mort de l'hereu al tron. A causa de la calor que feia a la Gran Sala, Tirant va quedar eclipsat per la bellesa de la infanta Carmesina, que mostrava entre els descordats de la seva cotilla els seus pits. Degut a l'atordiment que va rebre Tirant després de veure aquell paradís de pecats, va tornar a la posada on Diafebus, en veure que Tirant patia d'un mal desconegut, va ser l'únic confident de la passió que patia Tirant, en una profunda malenconia davant del seu mal d'amor per la infanta Carmesina.

Explicació del personatge Tirant lo Blanc: Tirant, un cop arriba a Constantinoble, es mostra lleial a l'educació que rep tot cavaller: respectuós, humil, atent, servicial a les peticions dels monarques. Però, tot i això, ni els seus modals, ni la seva destresa en armes, ni la seva rudesa el fan capaç de suportar l'amor a primera vista que provoca el seu mal de cor.

Capítol 473: Lamentació de la princesa

El capítol comença amb la lamentació que fa la princesa quan mor Tirant. La princesa descriu el sentiment pel seu germà quan va morir. I ara, amb la mort de Tirant, encara estava més adolorida i demanava besar-lo moltes vegades per acontentar la seva ànima adolorida. Besava el cos amb tanta força que es va trencar el nas, llançant sang abundosa. La princesa deia que volia anar a buscar l'ànima de Tirant i volia fer-li companyia en la mort. Li diu a Tirant que li deixi la camisa que li va donar, com a consol per ficar-la en la seva tomba i en la d'ella. Després de dir aquestes paraules, es va desmaiar sobre Tirant i, quan els metges la van fer tornar en si, ja quasi morta, es va llençar sobre el cos i li va besar la boca a Tirant. Finalment, li va obrir els ulls, plorant sang perquè ja no li quedaven llàgrimes i es va seguir lamentant.

Capítol 265: Raonament de Tirant a la Viuda Reposada

Tirant agraeix a la Viuda Reposada tot el que ella l'ha informat, però diu que la seva sort no és tenir grans riqueses ni béns. Lloa l'amor que sent per la seva estimada, comparant-la amb la seva deessa del seu palau. Es basa a explicar que el seu amor és més poderós que qualsevol fortuna. Li posa un exemple d'un mercader que surt al mar amb el seu vaixell anomenat Gaubedí. Aquest navegava pels mars d'Espanya, i havia posat en un barril jocs de naips (per ell, la seva riquesa). Tirant conta que el vaixell pateix un xoc amb un escull de roca i comença a enfonsar-se. El mercader tenia l'esperança d'augmentar la seva fortuna i intenta salvar el seu barril i fins i tot es planteja perdre la vida. Però ha de deixar enfonsar el barril per arribar a terra, on es troba amb una caixa que resulta plena d'un gran tresor. Així explica Tirant que ha de fer arribar el seu amor a Carmesina.

Capítol 266: Resposta de la Viuda Reposada

La Viuda respon a Tirant de seguida i no dubta a advertir-lo del seu temor. Ella creu que ell no hauria de fer públic el seu amor a Carmesina per poder mantenir la seva vida i el seu honor. A més, la Viuda Reposada diu a Tirant que no creu que Carmesina sigui la dona que mereix Tirant, ja que ell necessita una dona que l'acompanyi en les seves batalles amb guerra o pau, i està segura que Carmesina no és una bona dona per a Tirant. Llavors, Tirant pregunta qui és aquesta dona que ell necessita i la Viuda contesta que en les seves paraules s'ho ha deixat ben clar, que no li faci confessar la seva pena.

Capítol 437: Reprensió d'amor de la princesa a Tirant

La princesa estava enutjada pel poc afecte mostrat per Tirant i la pèrdua de la seva honestedat. La reina li va dir a la princesa que no fingís tant. La princesa, desconsolada, calla i se'n va a dormir amb Tirant fent coses d'enamorats.

Capítol 467: Mort de Tirant

Malgrat les conquestes i els actes gloriosos de Tirant, va malgastar la seva vida i d'això es vol deixar constància per a generacions futures, que no es deixin emportar per les seves idees boges a la recerca de fama. Li van preparar un gran banquet i festa a Tirant per celebrar les seves bodes. Va fer el mur més ample perquè l'entrada fos més triomfal. Tirant va esperar a Adrianòpolis fins que l'Emperador li digués, esperant la seva entrada. Mentre s'estava divertint, va sentir un mal de costat molt gran. El van haver d'agafar en braços. Li van portar molts metges, però cap no el podia ajudar. Tirant es va adonar que es moria i va demanar un confessor. El va confessar i Tirant va agafar amb devoció una imatge de Jesucrist i li pregava amb devoció i plorava. Va dictar el seu testament demanant que el portessin a Bretanya per ser enterrat allà, va donar els seus béns al net i criat i una carta a la princesa.