Tipus de violencia

Enviado por Chuletator online y clasificado en Derecho

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,98 KB

 

Què entén Gargarella Segons el dret a la resistència?


Considera que totes les Persones tenim uns drets mínims, bàsics i inalienables. A partir d’aquí, Nosaltres dipositem en el govern el poder de controlar i assegurar que aquets Es compleixin, si no és així, si no els respecten, tenim l’anomenat dret a la Resistència, tenim dret a lluitar contra aquest abús. Aquesta situació L’anomena “alienació legal”, casos on les normes es tornaven en contra del Benestar de la població i, també quan aquestes(les normes) no eren resultat D’un procés on la comunitat estigues involucrada.

Anteriorment, el tipus de Resistència era més de lluita, de violència física. Actualment el dret a la Resistència és creat més a través de mecanismes que ens proporcionen a la Població per  provocar canvis profunds Però sense haver de recórrer a la força, com per exemple el fet de poder votar, Que són mitjans més civilitzats.

Aquesta pèrdua de la Resistència de manera violenta diu que s’ha produït per varies causes. Per una Banda, perquè amb la divisió de poders actuals que hi ha als governs és més Difícil saber contra qui hem d’aplicar aquesta resistència, és difícil saber Qui és el responsable de cada succés. I, per altre banda, també ha sigut Conseqüència de que hi hagi una fragmentació social, diferents classes a la Societat on trobem alguns grups que no pateixen les opressions greus, i que Produeix que aquestes persones no vulguin canviar una situació que no els Perjudica, no viuen els malestars. Per als grups més desfavorits, aquells que Tenen més dificultats per satisfer les seves necessitats més bàsiques i de que Siguin escoltats, Gargarella comenta que és normal que els hi aparegui una Oposició cap a l’ordre legal.

Per acabar, ressaltar també La diferenciació que realitza de les dues formes de resistència admissibles: L’activa, que seria no fer cas als modes d’actuació prescrits per l’Estat; i la Passiva, que és dur a terme accions contra certes prohibicions legals.

Elena Larrauri. Desigualtats Sonores:


En L’article 153 del codi penal la llei de violència de gènere recull un nou Delicte: violència ocasional en un Març de parella. (intimidar, empènyer, Amenaça indirecta, picar sense generar lesions...).El subjecte A ha d’exercir Violència ocasional sobre un subjecte B: una dona que sigui o hagi sigut la Teva dona, o parella de fet. O algú que convisqui amb el subjecte B amb més Vulnerabilitat (fills, nebot, etc).La pena és de 6 mesos a un any de presó o de Serveis a la comunitat.En casos que la víctima no sigui dona ni algú que convisqui Amb l’agressor amb més vulnerabilitat el delicte serà de lesions no de Violència ocasional. I la pena serà de 3 mesos a 1 any de presó o serveis a la Comunitat.Així doncs, Entre aquests dos casos s’estableix una diferència       una protecció sobre la dona o persones Més vulnerables que l’agressor.Referent a aquesta llei trobem que hi ha un Agreujant especial si hi ha una situació de racisme. En aquesta llei no hi ha Un dret penal d’autor és la mateixa condemna sigui qui sigui l’autor, un home, Una dona... Però si hi ha un dret penal de víctima: si es dona, nen, o de raça Negra... Així doncs, perquè la pena sigui major la víctima ha de complir una D’aquestes característiques o demostrar vulnerabilitat vers l’agressor (ex: Maltracte dona contra home). Volem generar consciència i amb el dret a establir Diferències busquem eradicar la violència patriarcal de l’home contra la dona. Per això hi ha diferències entre el dret penal d’autor i el dret penal de Víctima. D’aquesta manera l’autora del text justifica que es sancioni més a un Mateix acte d’agressió d’un home contra una dona que al revés, perquè segons Aquesta l’agressió física genera més por en la dona i pot generar una major Possibilitat d’haver lesions posteriorment.

Desigualtats silencioses:


Desigualtats no posades de Manifest en la norma, per això no són tractades diferencialment. Aquí l’autora Denuncia la desigualtat que hi ha entre homes y dones en casos d’assassinat i D’homicidi o d’intent d’aquests dos: En un mateix cas si una dona mata a un home Normalment se l’acusa d’assassinat, ja que al ser més dèbil físicament que L’home aquesta aprofita els moments de debilitat de l’home, com per exemple que Estigui sota els efectes de l’alcohol, dormit, etc. I segons el codi penal aquí Hi ha una premeditació i per tant és acusada d’assassinat i la condemna és més Gran. En canvi, si un home mata una dona com per força física o pot fer sense Premeditar res se’l pot acusar d’homicidi, amb una pena menor.

“La Comprobación del dolo” intent d’homicidi o delicte de lesions: judicialment si Una dona no mata un home és perquè no va poder, ja que l’home és físicament més Fort, així doncs, se l’acusa d’intent d’homicidi, en canvi, si un home no mata A una dona se l’acusa de lesions, ja que si no ho va fer va ser perquè no va Voler.

“Atenuantes/agravantes”

L’aplicació De la legitima defensa

Delicte De lesions

El Maltracta ocasional

Desigualtats Oblidades:


Ho Centra en l’àmbit penitenciari. Els efectes de la mateixa pena de reclusió no Són iguals en l’home i la dona. Ex: responsabilitat de les dones sobre els Fills menors, per tant, la presó produeix diferent efecte en un pare i una Mare.

Què Entén Nacy Fresser per redistribució, reconeixement mesures afirmatives i Transformadores?


Al principi del text l'autora mostra Com els diferents moviments socials s'han enfrontat a un conjunt d'injustícies Socioeconòmiques i culturals. Els dos tipus d’injustícies perjudiquen alguns Grups de persones davant d'altres en l’àmbit de l’econòmica i la cultura. A Finals del Segle XX, va haver-hi una <<lluita pel reconeixement>>, La qual va posar a la societat en conflicte polític. Van aparèixer una sèrie de Reivindicacions del «reconeixement de la diferència» les quals estimulen les Lluites de grups que es mobilitzen sota la bandera de la nacionalitat, L'etnicitat, la «raça», el gènere i la sexualitat. En aquests conflictes la Identitat del grup és el motiu principal de mobilització política.

A partir d’aquí podem veure com L’autora Nancy Frases exposa un dilema de  Redistribució – reconeixement, les quals identifiquen i recolzen una Política social de la igualtat. Únicament articulant el reconeixement i la Redistribució podrem construir un Març crític teòric que s'adeqüi a les Demandes de la nostra era.

Llavors ens trobem amb un PROBLEMA / DILEMA REDISTRIBUCIÓN-RECONEIXEMENT (individus o col·lectius que pateixen injustícia cultural i econòmica). En aquí trobem: classes explotades, Sexualitats menyspreades i comunitats bivalents.

Tot seguit ens posa un exemple per Poder entendre millor els conceptes.

Exemple De REDISTRIBUCIÓ:

la concepció marxista de CLASSE EXPLOTADA, que han Lluitat per la justícia en nom de la classe obrera en el món real. La injustícia d'aquest ordre és de distribució.
La solució a la injustícia és la redistribució de l'economia política de manera que s'alteri la distribució de les càrregues socials i dels beneficis socials en funció de la Classe.

Després presenta l’altre model, el de Justícia del RECONEIXEMENT, que Serien per exemple els HOMOSEXUALS. La injustícia Que pateixen és una qüestió estrictament de Reconeixement.
Els gais i les lesbianes són víctimes del heterosexisme: la Construcció legitimada de normes que privilegien l'heterosexualitat. Al costat D'ella va l'homofòbia. Com a conseqüència, la seva sexualitat és denigrada, Se'ls neguen plens drets legals i una protecció en peu d'igualtat, totes elles, Fonamentalment formes de negar-los reconeixement. A més d’això, l’autora Reconeix que els gais i les lesbianes també pateixen injustícies econòmiques greus; poden ser acomiadats de la feina Sense més i se'ls neguen els avantatges de benestar social de caràcter Familiar. Aquestes injustícies econòmiques provenen d'una injusta d’estructura de valoració cultural. Les solucions a aquest Tipus injustícia passen pel reconeixement. Per acabar amb l'homofòbia i L'heterosexisme cal transformar valoracions culturals que privilegien L'heterosexualitat, neguen el mateix respecte a gais i lesbianes i rebutgen el Reconeixement de l'homosexualitat com una manera legítima d'ésser sexual. Es Tracta de revaloritzar una sexualitat menyspreada, atorgant reconeixement Positiu a l'especificitat sexual de gais i lesbianes.

Però no només ho podem dividir en dos Blocs, també existeixen COMUNITATS BIVALENTS, les quals poden ser víctimes tant d'una distribució Socioeconòmica desavantatjosa com d'un reconeixement Cultural inadequat, ambdues són fonamentals i equivalents quant a les seves Causes. Precisen de les dues solucions (redistributives i de reconeixement). Un Exemple d'aquest tipus seria ara el GÈNERE I LA RAÇA.

D'una banda, el GÈNERE estructura la divisió fonamental entre treball «productiu» Assalariat i treball «reproductiu» i domèstic no pagat, assignant a les dones La responsabilitat principal sobre aquest últim. Per eliminar l'explotació, la Marginació i la privació específicament de gènere cal acabar amb la divisió del Treball segons el gènere. De l'altra, el sexisme cultural: la desvaloració i el Menyspreu generalitzat per tot allò que ha estat codificat com «femení >>. La solució requereix descentrar les normes i tornar a valorar un Gènere menyspreat; aconseguir un reconeixement positiu a l'especificitat d'un Grup desvaloritzat.

Per tant podem veure com el gènere és Una manera de comunitat bivalent, ja que té una vessant econòmic-política que l'introdueix en l'àmbit de la redistribució.
No obstant això, també té una vessant de valoració Cultural que l'introdueix simultàniament en l'àmbit del reconeixement.

- Dues formes d’abordar la solució a la Injustícia que travessen la línia divísòria de la redistribució y el Reconeixement: <<l’afirmació y la Transformació>>.

- Les solucions afirmatives s’associen al multiculturalisme predominant, Proposen contrarestar la falta de respecte revaloritzant les identitats de Grups injustament devalorats.

- Les solucions transformadores s’associen actualment amb la Deconstrucció , contrarresten la falta de respecte existent transformant L’estructura de valoració cultural subjacent. Aquestes canvien el sentit que Cadascú té de la pertinença, de la filiació i de sí mateix. 

Entradas relacionadas: