Tipos de textos

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en gallego con un tamaño de 2,64 KB

 
txtos generals o divulgatius:utilizen el llenguatge standar.texts specialitzats:l llnguatje s especialitzat.exemplificacions:per exemple,kon ara,aixi com.reformulacions:o,es a dir, aço es,n altres paraules.tipografia:per a dstacar parauls o xpresions importants.aprtats:per a skematizar o structurar els kontinguts.veus patrimonials i neologsmes:la nstra llngua s romntika, prove del llatí,mltes de ls paraules existents son derivads de mots llatins evolucionats als llargs dels segles, les parauls k knfrmen la base sanomen veus patrimonials.variacio linguistika:tipus de variacion:historica o diacronika:tots les llengues evolucionen a traves dels segles.social o diastractika:son les diferents maneres de parlar dels diversos grups socials,argots,identifikn 1 grup social molt koncret i reduit.dialectal o diatopica:hi ha certs diferncies ntre els parlants de zons difrents.diafasica o regstre:un mateix parlant utiliza la llngua de manera difernt segons la situacio,sha de sabr triar l regstre apropiat n cada situacio komunikativa.

la renaxença:s el proces de recuperacio de la llngua i leteratura propies dut terme a partir d ls sgona meitat del segle xix.la poesia:s produi una jerarkitzacio dls gners literars.la nstra yngua s knsideraba util kom a yngua poetika, xro no era usad n tots ls ambits frmals,els actes socials mes importants foren els jocks florals, els poemes sempren tractaven els mateixos topics. constanti llombard va fndar el 1878 una sotietat per a organizar lactividad renaixentsta.radio i televisio:son mitjans de comunikacions de massa,sistemes de difusio de misatgs k s tracmetn de manera rapida y eficaç. en els mitjans de komunikacio audiovisuals trobm dos elemnts mes n leskema de la komunikacio.la radio:utiliza els mateixos procedimnts d trasmisio k la tele,una caracterstika s laccesibilidad en kualsevol lloc podm sintonizar una emisio radiofonik.les varietats linguistiks:difernts maners de parlar una llngua n una zona detrminada.dialectes constitutius:aklls k i a n la llngua des de la seua formacio.dialectes consekutius:els k an sorgit per kauses dvrses kuan la llngua ja sha konsituit

Entradas relacionadas: