Text narratiu

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,49 KB

 

EL TEXT NARRATIU


  1. Una narració és un text en què un narrador explica el desenvolupament d’uns fets, reals o ficticis, al llarg del temps a un personatges en un orde determinat de l’acció.

  1. Característiques:

  • Estan escrits en prosa

  • Sempre hi ha presència d’un narrador.

  • Des del punt de vista lingüístic, es fonamenten en el sintagma verbal, ja que l’acció s’expressa mitjançant el verb.

  • Sovint inclouen altres tipologies textuals, especialment descripcions i diàlegs.

Pel que fa al contingut de la narració, cal distingir els conceptes d’història, de trama o argument i de tema.


EL TEXT TEATRAL


  1. Característiques del text teatral

EI text teatral presenta dos nivells textuals: el que enuncien els personatges i el de les acotacions. La disposició tipogràfica ens permet distingir-los clarament ja que les acotacions s'insereixen entre parèntesis i amb una lletra diferent de la del text.


  • El text enunciat es presenta en forma del diàleg. Hi ha diverses varietats de text dialogat: el col.Loqui entre diversos interlocutors que tendeixen a presentar discursos contraposats. El soliloqui o discurs del personatge amb ell mateix, diferent del monòleg, en què una persona parla sola però ho fa a un grup de personatges. L'apart és un diàleg o petit monòleg que se sostreu convencional-ment de la percepció dels altres personatges, i que cal distingir de l'apel.Lació, que és el discurs adreçat directament als espectadors.

  • Les acotacions poden ser diegètiques, si fan referència a la trama (indiquen qui surt o entra o fa el que sigui); escèniques, si informen sobre aspectes tècnics (la disposició de l'espai escènic), o dramàtiques, si aclareixen l'actitud que ha de mostrar el personatge en dir el text.

En el teatre, la absència de narrador o de mediador fa que el diàleg teatral pugui tenir funcions diverses:

· Dramàtica: el diàleg és una forma d'acció entre els personatges, de manera que dir és fer.

· Caracteritzadora: el diàleg és un recurs per presentar un personatge a través dels altres, o perquè aquest es presenti a través del que diu.

· Diegètica o narrativa: el diàleg ofereix informació al públic sobre la part de la trama que transcorre fora d'escena. El pretext és sempre que un personatge ex-plica a un altre coses que l'espectador ha de saber. Ideològica: el diàleg és al servei de la transmissió d'idees o valors. S'hi reconeix, per tant, la veu de l'autor.

· Poètica: és una funció orientada al públic. Els personatges utilitzen conven-cionalment el vers per comunicar-se entre ells com si fos una cosa habitual.




EL TEXT POÈTIC


1.1 Què és un poema

Un poema és, des del punt de vista formal, un text compost normalment en ver-sos que tenen una determinada organització rítmica.

Composició en versos. Tradicionalment, el poema s'ha definit com una obra es-tructurada en versos i oposada, per tant, a les produccions en prosa. No obstant això, a partir del Segle XIX el poema ha trencat aquesta barrera formal de diverses maneres: els poemes en prosa mostren que la forma versificada no és indispensable; els cal·ligrames, els poemes visuals, els poemes objecte van encara més enllà i incorporen elements gràfics al concepte de poema. Per tant, si bé és cert que el vers és un component fonamental del poema, no és una característica que per si sola el defineixi.

To líric. Si partim de la consideració que els poemes són obres en vers, hem de distingir dos tipus de poemes: els èpics i els lírics. Els poemes èpics (o epopeies) expliquen fets, els poemes lírics expressen les experiències individuals del poeta. Comparteixen, doncs, uns trets formals, però tracten temes diversos i tenen finalitats diferents. Pel seu contingut, els poemes èpics formen part del gènere narratiu, de manera que en aquesta unitat parlarem només de poemes lírics, que són els que constitueixen pròpiament el gènere poètic.


L’ART DEL LLENGUATGE

la connotació, que carrega els mots de significats diferents i estableix relacions sorprendents entre ells a traves de comparacions, metàfores…

La musicalitat i el ritme produïts per la repetció de sons i la disposició de les paraules en vers: alternança de síl·labes àtones i tóniques, les pauses i la rima són elements que fan possible la creació d’un llenguatge bell.

Entradas relacionadas: